Dagoll Dagom combina Lluís Llach i Shakespeare en un musical sobre els refugiats

El nou musical de Dagoll Dagom després de l'èxit de Scaramouche es titula Maremar, tracta sobre el drama dels refugiats, combina Shakespeare (la seva obra Pèricles, príncep de Tir) amb les cançons de Lluís Llach i s'estrenarà el 26 de setembre al Poliorama.

La companyia va presentar dimarts l'espectacle, que ara ha d'iniciar tres mesos d'assajos, i amb els seus creadors i intèrprets, i en va oferir una petita mostra. Es tracta del primer Shakespeare que aborda Dagoll Dagom en els seus 45 anys de trajectòria i 30 muntatges, però no han considerat oportú mantenir el títol original de l'obra.

“El nom de Pèricles s'associa indefectiblemente al polític de l'edat daurada de la democràcia atenesa, però el personatge de l'obra de Shakespeare no hi té res a veure”, va justificar Joan Lluís Bozzo en presentar el muntatge. De fet, la confusió és tal que al programa de mà provisional de l'espectacle hi figura un bust de Pèricles... d'Atenes.

Bozzo dirigeix l'espectacle, mentre que de la producció executiva se n'ocupa Anna Rosa Cisquella, la direcció musical i els arranjaments de les cançons de Llach són a càrrec d'Andreu Galién i la coreografia és d'Ariadna Peya.

Pèricles, príncep de Tir (que s'oferirà a partir de la traducció de Salvador Oliva), és, segons va recordar Bozzo, una de les problem plays de Shakespeare —no es va incloure en l'edició First Folio—, molt tardana, i escrita només en part pel famós autor isabelí (el coautor va ser, segons els especialistes, George Wilkins).

En l'obra, Pèricles, jove governant de Tir, va fins a la cort del rei d'Antioquia, que ofereix la mà de la seva filla a qui pugui resoldre una endevinalla. Pèricles descobreix que la cosa té trampa (i incest) i torna a Tir, però s'ha d'endinsar a la mar perseguit pel rei. Després de diverses vicissituds naufraga a Pentàpolis. Allà el rei també ofereix la mà de la seva filla, Thaisa, a qui venci en un torneig. Pèricles guanya, es casa amb ella i retorna a Tir, però pateix un altre naufragi, durant el qual la seva dona dona a llum al vaixell i és llançada per la borda perquè es pensen que és morta. El protagonista també perd la filla i continua en aquesta errància marítima entristit, fins que la deessa Diana se li apareix i li revela que totes dues han sobreviscut, i Pèricles finalment aconsegueix retrobar-les.

“L'obra és una versió d'una novel·la d'èxit, plena d'aventures”, va assenyalar Bozzo. “Ens imaginàvem un espectacle molt vistós. Però l'Anna Rosa va veure que l'obra s'ha comparat amb l'Odissea i vam passar a imaginar-nos alguna cosa relacionada amb la tragèdia de l'emigració actual i els refugiats, molt més despullada i dramàtica”. De fet, la zona on transcorre l'obra és el Mediterrani oriental, “el replà de casa”, i el mateix Pèricles (Roger Casamajor) és de Fenícia, el Líban actual. “Fugides, tempestats, naufragis, parts a bord, nens perduts, famílies dispersades... Tot semblava que fes referència al drama dels refugiats d'ara mateix i la comèdia d'aventures que pensàvem ha esdevingut una altra cosa”.

El següent pas decisiu va ser la idea d'incloure les cançons de Llach en el projecte. El cantautor s'hi va mostrar d'acord “i amb una gran generositat ens va dir que féssim el que volguéssim amb les seves composicions”. L'espectacle inclou una dotzena de cançons ben conegudes de Llach, incloent-hi la que li dona títol. Aquestes cançons, “les que demana el text de Shakespeare”, s'han adaptat per al muntatge, de manera que aporten “l'univers musical” de Llach amb arranjaments nous. Els nou actors les interpreten ells mateixos a cappella majoritàriament o acompanyant-se per percussió i altres instruments.