Colau només donarà ajudes a la rehabilitació si no s’especula amb el lloguer

L'Ajuntament de Barcelona serà el primer a aplicar l'índex de preus del lloguer, que fins ara només servia de referència. L'alcaldessa Ada Colau ha explicat aquest dijous que les ajudes a la rehabilitació d'edificis i habitatges es vincularan al fet que el preu dels lloguers d'aquestes finques s'adeqüin a l'índex. “No podem obligar els propietaris a adequar els lloguers a l'índex, però sí que les polítiques de l'Ajuntament l'utilitzin. Tenim competències limitades, però les espremerem fins a l'última gota”, ha advertit Colau, que ha recordat que el Consistori ja havia anunciat que tampoc donarà ajudes a qui no allargui fins a cinc anys la vigència dels contractes.

Colau ha assegurat que aquests condicionants no desincentivaran els propietaris i ho ha confirmat explicant que des del 2015 l'Ajuntament està pagant 1.500 ajudes a la rehabilitació cada any. La xifra dobla la de l'any passat i l'aportació del Consistori arriba al 80% de les ajudes.

L'alcaldessa ha presentat la convocatòria d'aquest any d'ajudes a la rehabilitació, en què la partida s'ha doblat i arriba fins als 42 milions d'euros. Un import que es triplicarà en inversió privada, perquè en matèria de rehabilitació cada euro de diners públics en genera tres de procedència privada. Amb aquesta quantitat el Consistori preveu intervenir en 16.000 habitatges l'any, la qual cosa impactarà en les condicions de vida de 40.000 persones i generarà 3.800 llocs de treball.

Les ajudes a la rehabilitació es poden sol·licitar tant per posar al dia espais comuns de les finques (façanes, cobertes, instal·lacions, ascensors) i també per als interiors (en el cas de famílies amb pocs recursos o que facin obres per cedir els habitatges a la borsa de lloguer social). Les subvencions també s'atorguen per millorar les condicions d'estalvi energètic dels edificis i habitatges i cobreixen una franja que oscil·la entre el 25% i el 100% del cost de les obres.

Mapa de vulnerabilitat residencial

La convocatòria del 2018 de les ajudes a la rehabilitació té una tercera novetat. I és que l'Ajuntament, en el marc del Pla de barris, ha fet, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, un mapa de la vulnerabilitat residencial de la ciutat.

Aquest mapa, fruit d'un exhaustiu treball de creuar indicadors (l'edat de les finques, les condicions socioeconòmiques i laborals dels veïns, si tenen locals tancats als baixos, quan han fet obres...) i ha localitzat els 3.600 de la ciutat que estan en més mal estat.

D'aquests, n'hi ha 404 que necessiten una reforma urgent. I el que estan fent els tècnics municipals és adreçar-se als veïns d'aquestes finques per informar-los de les ajudes existents i oferir assessorament jurídic per tramitar-les i per contractar les obres. D'aquestes, ja s'han visitat 225 i 85 ja han signat el primer conveni d'assessorament i 32 el d'obres.

El gerent d'Habitatge, Javier Burón, ha valorat el canvi d'enfocament en la rehabilitació del parc d'habitatge dels 16 barris que formen part del Pla de barris. Perquè les finques que estan en pitjor estat —per la complexitat de la realitat dels seus veïns o per desconeixement— no solen demanar aquestes ajudes. “Ara ens toca a nosaltres, el que abans era gestió administrativa i de tècnics ara és intervenció comunitària”, ha dit.