_
_
_
_
_

El Grec viatja per la Ruta de la Seda i se centra en Àsia

El festival, amb 83 espectacles, s'inaugurarà amb una versió del poema de Gilgamesh per Oriol Broggi i en el cartell figuren Akram Khan, la Cloud Gate de Taiwan, Jan Fabre i Milo Rau

Jacinto Antón
Foto de família de la presentació del festival Grec.
Foto de família de la presentació del festival Grec.Carles Ribas

El festival Grec (del 2 al 31 de juliol), que ha presentat aquest divendres la seva nova edició, continua el seu viatge cap a l'Est i la llum iniciat l'any passat, que el va portar a fixar-se especialment en la seva programació en el Mediterrani i Grècia, i pren aquest any com a eix argumental la Ruta de la Seda, per endinsar-se a Àsia i arribar fins a l'Extrem Orient amb les seves propostes. Entre aquestes, el retorn al festival del Cloud Gate Dance Theatre de Taiwan, una de les grans companyies de dansa contemporània asiàtiques, amb un espectacle sobre música de John Cage; la presentació de “la Pina Bausch de Seül”, la coreògrafa Eun-M'Ahn, que oferirà un muntatge en el qual ballen àvies coreanes; el muntatge de dansa kathak i contemporània d'Akram Khan Xenos, sobre l'experiència a les trinxeres de la I Guerra Mundial d'un dels soldats colonials indis enviats a lluitar al front de l'Oest, o la maratoniana obra que muntarà a Barcelona (CCCB) amb el Teatre dels Sentits sobre L'art de la guerra, de Sun Tzu, Tang Shu-wing, “el Mario Gas de Hong Kong”(!).

Al costat d'aquesta línia argumental asiàtica, el festival, que es col·loca sota el lema “Noves espècies” (jugant amb la idea de les espècies que arribaven per la Ruta de la Seda i també amb la idea d'hibridació artística), ofereix molts altres espectacles en una programació variada i atractiva (83 espectacles respecte als 102 de l'any passat) que inclou noms com els de Jan Fabre, que presentarà la seva maratoniana (3,55 hores) Belgian rules, una obra sobre el seu país que no deixa d'entrar en el tema del conflicte nacionalista flamenc i que ressonarà molt especialment a Catalunya; la directora britànica Katie Mitchell, que porta a escena amb la Schaubühne de Berlín una obra de la Nobel Elfriede Jelinek en la qual Eurídice s'escapa d'un Orfeu maltractador; o Yoann Bourgeois (Minuit), un dels grans renovadors del circ europeu.

El festival (el 42è) s'inaugura oficialment a l'amfiteatre Grec el 2 de juliol amb el muntatge que preparen Oriol Broggi i la companyia La Perla 29 sobre el poema de Gilgamesh, el gran clàssic mesopotàmic. Però tindrà un pròleg al mateix amfiteatre i de la mà del festival Sónar (que celebra els 25 anys): un concert de Ryuchi Sakamoto i Alva Noto –que acaben de publicar un nou àlbum junts– el 17 de juny. El festival es clausurarà el 31 de juliol amb el Filoctetes d'Antonio Simón, que s'estrenarà a Mèrida.

La creació local està àmpliament representada al programa, amb algunes cites molt atractives: el muntatge que farà Pere Arquillué de dues peces de Václav Havel (Villarroel); una nova direcció de Sílvia Munt, La resposta, de Brian Friel (Goya); o Humans, de Stephen Karam, per Mario Gas, el de debò (Romea). També al Grec Ciutat (per diferenciar-lo del Grec Montjuïc, on el director, Cesc Casadesús, concentra les seves propostes més personals) un nou espectacle de Sergi Belbel a la Beckett i la recuperació del Vania d'Àlex Rigola a la Muntaner.

Des de l'esquerra, Joan Subirats, Ada Colau i Cesc Casadesús.
Des de l'esquerra, Joan Subirats, Ada Colau i Cesc Casadesús.C. R.

Moltes altres coses interessants en la programació: Pat Metheny (Grec, 7 de juliol); Rocío Molina (embarassada), amb la seva mare i Sílvia Pérez Cruz; Milo Rau; Rhumans (nova incursió de circ de Rhum & Cia); Là, de Baró d’Evel; el Cirque Alfonse de Québec (Tabarnak); un espectacle d'Albert Pla; IT dansa; Agrupación Señor Serrano; Andrés Corchero, amb gent de Mim Tanaka; un concert de cants mongols; un petit homenatge a Carles Santos; Lídia Pujol recordant Raimon Panikkar; Eva Yerbabuena apropant-se a les tradicions del Japó... A veure quina serà la proposta participativa El monstre al laberint, amb cantants i músics professionals però també amateurs que converteixen en òpera la història de Teseu i el Minotaure (Grec, 15 de juliol). Hi haurà activitats gratuïtes a la plaça de Margarida Xirgu, com ara un pícnic obert per provar receptes de les comunitats asiàtiques de Barcelona (amenitzat per un DJ de música de Bollywood), així com un Grec del paladar amb cursos de cuina asiàtica per part d'artistes. També un programa de ràdio sobre Àsia a càrrec de Joan Ollé.

El Grec d'aquest any ofereix 384 funcions de 83 espectacles (45 al Grec Montjuïc: amfiteatre, Mercat de les Flors, Lliure i plaça de Margarida Xirgu) i 38 al Grec Ciutat, i posa a la venda 144.314 entrades. Per gèneres, hi ha 22 espectacles de teatre, 17 de creació, 25 de música, 11 de dansa, 6 de circ i 2 de cinema. Un total de 34 espectacles són coproduccions (el 41%) i 33 són propostes internacionals (40%). S'han programat 15 activitats paral·leles repartides per 30 espais de la ciutat amb la finalitat d'estendre el festival als barris i districtes. El pressupost és de tres milions d'euros, dos dedicats a la faceta artística i un al suport a les produccions. Aquest any s'han canviat les butaques de l'amfiteatre, esperem que per millorar-les.

L'alcaldessa Ada Colau ha destacat que en un 46% dels espectacles hi ha presència de com a mínim una dona en tasques d'autoria, direcció o coreografia. Per Colau, que s'ha felicitat per l'arribada de la primavera, el Grec és un dels esdeveniments culturals més importants de la ciutat i és part de la seva filosofia en aquest mandat que, com altres manifestacions, no només tingui lloc en espais cèntrics, sinó que arribi a tots els barris de la ciutat. L'alcaldessa ha reflexionat que “han estat mesos molt difícils”, referint-se a l'atemptat, les “dificultats polítiques”, la “reculada democràtica” i l'“excepcionalitat política que no voldríem”. Però “la ciutat no s'atura”, ha dit, i és “en la seva diversitat una comunitat completament oberta al món”. El Grec constitueix, ha continuat, un bon moment per, “sense obviar els problemes”, mostrar la força creativa de la ciutat.

El comissionat de Cultura, Joan Subirats, ha insistit en l'esforç que s'ha fet per aconseguir la presència del festival als barris i l'èmfasi que s'ha posat en el fet que hi participin comunitats d'Àsia (i d'altres) arrelades a la ciutat. Ha esmentat la programació de poesia pakistanesa mushaira, de gamelan indonesi i de col·lectius gitanos de la Mina i del Poble-sec. I ha destacat que no és contradictori programar aquestes activitats amb l'esforç per la qualitat del festival, ja que en tenen.

Per la seva banda, Casadesús ha recalcat que un bon festival es caracteritza “per la seva capacitat de teixir aliances i complicitats amb tots els sectors de la ciutat” i ha desenvolupat aquesta idea de viatge a Àsia que caracteritza la nova edició i que la porta ja fins a Singapur. La seva idea de viatge se centra en la proposta d'un diàleg entre Orient i Occident més que a mostrar l'exotisme d'Àsia, ha recalcat, i a mostrar la hibridació de la cultura del continent. Entre els temes, el concepte de bellesa d'Àsia, la tecnologia, el colonialisme, la idea pròpia de democràcia i la nova economia. En el capítol musical ha reconegut un canvi de model que eviti els concerts que es fan per acabar d'omplir el programa.

Festival internacional o festa de barri?

En la presentació del Grec s'ha pogut percebre certa tensió entre dos models de Grec, que segurament no són del tot antagònics però tampoc harmònics. El director, Casadesús, encara que té una gran capacitat per al pacte, aposta clarament per la qualitat i l'excel·lència artística, i la centralitat, mentre que el comissionat Subirats –en la línia de Colau sembla obsessionat a donar-li una dimensió antropològica, social i populista, una tendència que fa anys que es perfila a l'Ajuntament (en general pel dolent, des del punt de vista del festival) i que pertany a una esfera i una lògica que no són, per descomptat, l'artística. Caldrà veure el nivell i la rellevància de les propostes que venen d'aquest àmbit i que s'han colat en el cartell. Potser ens sorprenen. En tot cas, un festival internacional és un festival internacional i no una festa major de barri.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_