Nadal conquereix el seu onzè Godó

Mig fent broma mig seriosament, Stefanos Tsitsipas va encertar el pronòstic. El dia abans d’afrontar el partit més important de la seva carrera esportiva, el jove grec de 19 anys va comentar que enfrontar-se a Rafael Nadal seria una “classe gratuïta, no crec que hi hagi millor lliçó”. Mai havia arribat tan lluny com en aquest Open Banc Sabadell. Ha estat la primera final del circuit ATP que ha disputat i s’ha trobat davant el millor jugador de la història en terra batuda. Ha passat el que hi havia previst. Una lliçó de Nadal tal vegada massa dura per a un jugador que va ser número u junior del món i que s’ha convertit ja en una de les promeses més importants d’aquest esport.

Nadal l’ha vençut per 6-2, 6-1 en 1 hora i 18 minuts, convertint la final en la més curta de les que ha disputat al torneig barceloní. Ha estat la forma de coronar-se campió per onzena vegada i d’establir una altra d’aquelles marques que seran difícils d’igualar. Fa només una setmana, va fer el mateix a Montecarlo. I està enfilant el camí cap a un Roland Garros on podria col·locar també el mateix nombre de victòries. Nadal ho ha celebrat tirant-se a la piscina del RCT Barcelona, però ha confessat que no és moment per descansar. “Ara cal seguir molt centrat, pensant en Madrid, Roma i Roland Garros. Després de Wimbledon ja podré descansar”.

Aquesta és la mentalitat d’un gran campió, d’un tennista que ha trencat tots els rècords establerts per convertir-se en el que més títols ha guanyat en terra batuda (55), el que més partits ha guanyat 401 (per només 35 derrotes, la qual cosa suposa un 91,9% de victòries), el que s’ha anotat una ratxa més llarga de sets consecutius (46), que ha anat consolidant amb els seus 18 títols seguits en terra. La seva darrera derrota en aquesta superfície va ser a Roma, el maig de l’any passat, quan va perdre davant Dominic Thiem.

Amb aquests números no és difícil afirmar que Nadal és el millor jugador de la història en terra batuda. I tot aquest bagatge és el que l’ha convertit en un tennista gens assumible per al jove Tsitsipas. “És un tennista fantàstic”, ha reconegut Nadal després. “Però necessita madurar. M’he adonat molt ràpid de la manera com havia de jugar per fer-li mal i ell no ha trobat armes per contrarestar-me”. Tsitsipas no podia imaginar-se el calvari que viuria a la central del RCT Barcelona, el que havia de ser el dia més feliç de la seva vida.

Probablement, tenia consciència que perdria. Però a mesura que anava avançant el partit, suspès uns minuts al principi per la pluja, anava descobrint la tremenda dificultat que suposa jugar contra Nadal. La impotència l’ha embargat, ha envaït el seu cap i ha transformat el seu joc. Ha intentat seguir sent el tennista que havia eliminat quatre caps de sèrie durant el seu camí cap a la final, però s’ha vist obligat a donar un plus que no estava preparat per assumir. Els seus cops guanyadors se succeïen i li haurien donat molts punts davant d’altres rivals. Però el manacorí l’ha obligat una vegada i una altra a reiniciar el punt, a tornar a començar, a jugar-se una altra bola. I acabava perdent-la.