Juan Luis Cebrián abandona la presidència d’EL PAÍS
El fundador i primer director del diari, deixarà PRISA el 21 de maig després de 42 anys
Juan Luis Cebrián, fundador i primer director d'EL PAÍS, abandonarà el proper 21 de maig tots els seus càrrecs a PRISA després de 42 anys en els quals ha ocupat les posicions més importants del Grup, president i conseller delegat. Aquest mateix dia serà nomenat president d'honor d'EL PAÍS. Superats els moments més difícils de la companyia, culmina un procés de successió que ell mateix va engegar l'abril del 2016 i posa fi a les seves obligacions empresarials dels últims anys per dedicar més temps a allò que ha estat sempre la passió de la seva vida: el periodisme i l'escriptura. La seva sortida, sens dubte, suposa un impacte per a aquesta companyia, en la qual Cebrián seguirà sent sempre un punt de referència i font d'inspiració davant dels nous reptes que toqui afrontar.
Cebrián seguirà escrivint assíduament a EL PAÍS i col·laborarà amb el diari i amb l'empresa en totes les circumstàncies en què la seva dilatada experiència i bagatge acumulat durant la seva brillant trajectòria ho facin convenient. És un motiu de satisfacció per a aquesta companyia que el nom de Cebrián continuï a partir de la seva marxa estretament vinculat a EL PAÍS, on figurarà com a president d'honor, en just reconeixement a qui el va fundar en un moment decisiu de la història d'Espanya i va contribuir a impulsar com el mitjà de referència de la comunicació en castellà al món.
Autor de nombrosos llibres, Juan Luis Cebrián pertany a la Reial Acadèmia Espanyola. Va estudiar Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, per la qual és llicenciat en Ciències de la Informació, després de graduar-se a l'Escola Oficial de Periodisme el 1963.
Abans d'ocupar la direcció d'EL PAÍS, havia estat membre de l'equip fundacional de la revista Quadernos para el Diálogo (1963); del 1963 al 1975 va treballar com a redactor cap i sotsdirector dels diaris Pueblo i Informaciones de Madrid i com a director dels Serveis Informatius de Televisió Espanyola.
Cebrián va dirigir EL PAÍS des de la seva primera aparició (maig del 1976) fins al novembre del 1988, en què va ser nomenat conseller delegat del diari i de PRISA. Del 1986 al 1988 va exercir el lloc de president de l'Institut Internacional de Premsa (IPI). És membre del Conseil de Surveillance del diari francès Le Monde.
Va ser conseller delegat de Sogecable, l'empresa del Grup dedicada a la televisió, des de la seva fundació el 1989 fins al 1999. El 2004, va ocupar la presidència de l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE).
Al capdavant d'EL PAÍS va jugar un paper rellevant en el procés de transició política espanyola de la dictadura a la democràcia. Amb més de cinquanta anys d'exercici professional del periodisme, entre els nombrosos premis periodístics amb que compta cal destacar: 'Director Internacional de l'Any', concedit per la publicació World Press Review de Nova York (1980); Premi Nacional de Periodisme d'Espanya (1983); Medalla a la Llibertat d'Expressió de la F. D. Roosevelt Four Freedoms Foundation i medalla d'Honor de la Universitat de Missouri (1986); Premi Internacional Trento de Periodisme i Comunicació (1987); i al Xile, Premi Joaquín Chamorro a la Llibertat d'Expressió.
Cebrián ha desenvolupat al llarg de la seva vida professional una intensa activitat com a articulista i conferenciant i és autor de nombrosos llibres d'assaig sobre periodisme i sociologia política, entre ells: La prensa y la calle, La España que bosteza, El tamaño del elefante, El siglo de las sombras, Cartas a un joven periodista, La Red, El futuro no es lo que era, escrit a duo amb l'expresident del Govern espanyol, Felipe González, El fundamentalismo democrático, El pianista en el burdel i recentment ha publicat el primer volum de les seves memòries amb el títol de Primera Plana. Com a novel·lista ha publicat quatre obres: La rusa, La isla del viento, La agonía del dragón i Francomoribundia. Altres relats literaris seus estan publicats en recopilacions com a Retrato de un siglo i De Madrid… al cielo, així com assajos en llibres col·lectius (Prensa para la democracia: reto del siglo XXI, Transición española, entre altres). Va ingressar el 1996 a la Reial Acadèmia Espanyola i és Oficial de les Lletres i les Arts de França des del 1989.
