Els barcelonins que viuen de lloguer han augmentat després de la crisi

Els barcelonins que viuen de lloguer han guanyat pes durant la crisi respecte als que viuen en pisos de propietat. El 2011, l'últim cens xifrava els llogaters en el 31% dels veïns de Barcelona. I una enquesta sociodemogràfica que ha publicat aquest dissabte l'Ajuntament els xifra en el 38,2% el 2017. És una de les dades més cridaneres que revela la primera Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona feta per l'Ajuntament. Vist l'augment del preu del lloguer en els últims anys, el fenomen "preocupa" el govern de l'alcaldessa Ada Colau, que entén que hi ha més població "en risc de vulnerabilitat", llars potencialment indefenses a la mercè del mercat del lloguer.

L'informe no és una enquesta d'opinió, sinó que comptabilitza aspectes objectivables. Amb quantes persones viuen els barcelonins? Quants metres tenen els seus habitatges? Quants toquen per cap? Estan empadronats a la ciutat? Quins ingressos tenen? Es priven d'alguna cosa? El director de l'Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, explica que l'enquesta sociodemogràfica té l'objectiu de descriure el perfil dels barcelonins i recollir dades de renda i pobresa que l'Institut Nacional de Estadística (INE) només recull a escala de tota la província de Barcelona.

A més de l'Oficina de Dades, en l'enquesta ha participat la gerència de Serveis Socials, per disposar de dades de vulnerabilitat dels barcelonins. En aquest sentit, és Lluís Torrents, el director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Serveis Socials qui comenta les dades del lloguer. A més d'alertar de l'augment de barcelonins potencialment vulnerables, mirant a llarg termini, entén que quan els llogaters arribin a pensionistes, si les pensions baixen i el lloguer puja, "la xarxa de protecció [que era el fet que molts jubilats són avui propietaris], començarà a tenir forats". Perquè l'enquesta també indica que a poc a poc van caient els inquilins de renda antiga, que paguen al mes la meitat del que paguen els arrendataris de lloguers de mercat.

A Barcelona hi ha 727.256 habitatges dels quals 31.903 estan buits i 695.353 habitats. D'aquests, en la immensa majoria (97,1%) hi ha una sola llar, però en un 2,9% dels casos, hi ha més d'un grup de convivència. Per llar s'entén una unitat que funciona econòmicament de manera independent. El cas més fàcil d'entendre seria el de companys de pis, o diverses famílies que comparteixen un habitatge, o diverses generacions amb economies separades. En qualsevol cas, la mitjana de persones per llar és de 2,3 i la superfície de 88,8 metres quadrats. Amb la peculiaritat que els barris on més persones per llar viuen són els dels extrems en renda: Pedralbes d'una banda; i la Zona Nord de Nou Barris per una altra. En l'altre extrem, les llars on viu una persona sola són el 27,6% i estan repartits per tota la ciutat. El 39,5% de les llars no tenen calefacció i el 47,5% no té ascensor.

Per procedència, el 82,5% dels barcelonins són de nacionalitat espanyola i els estrangers amb l'11,7%. Respecte al nivell d'estudis, destaca que gairebé el 40% dels barcelonins tenen un alt nivell: són universitaris o fins i tot han cursat estudis postuniversitaris. Entre els ocupats, que són el 74,4%, més de la meitat (60,6%) treballen en una empresa privada, el 17% en el sector públic i el 15% són autònoms.

Quant a la pobresa, en el conjunt de la ciutat la taxa de risc de pobresa és del 19,6% (amb grans diferències entre districtes); la taxa de privació material severa és del 7,5% (indica la impossibilitat d'afrontar quatre despeses d'una llista de nou); i la de baixa intensitat de treball (menys del 20% del seu potencial) del 8,4%. Creuades les tres variables, la taxa Arope, que indica pobresa o exclusió social, resulta del 24,6%.