El suport als presos pel procés fractura els sindicats a Catalunya

La crisi política a Catalunya ha tibat la corda dels sindicats CCOO i UGT, que en els últims temps han hagut de fer equilibris per encaixar l’augment dels afiliats propers a l’independentisme. La seva participació com a entitats convocants, juntament amb Òmnium i l’ANC, en la manifestació del proper dia 15 per protestar per l’empresonament de polítics sobiranistes ha aprofundit en aquesta divisió interna i ha posat en alerta les cúpules de Madrid, especialment la UGT, que dijous passat va celebrar una reunió per analitzar la situació.

La divisió que el procés ha generat en la societat catalana no només es posa de manifest al Parlament català o als carrers, sinó que també s’ha instal·lat en el si de les organitzacions patronals i sindicats. La manifestació contra l’empresonament dels polítics que són a la presó preventiva ha aprofundit en unes fractures que es van començar a notar des que, el 2013, CCOO i UGT es van mostrar partidaris de l’anomenat “dret a decidir” i després del referèndum.

El 3 d’octubre passat, durant la vaga general independentista, els sindicats, juntament amb organitzacions patronals, van secundar l’anomenada “aturada de país” per protestar contra l’actuació policial durant el referèndum, la qual cosa també va molestar alguns sectors del sindicat. La participació dels afiliats a la vaga va ser desigual: mentre que la funció pública va secundar les aturades, a la indústria es van minimitzar a descansos pactats amb les empreses.

El fet que UGT i CCOO vagin de la mà de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ha tornat a fer emergir el malestar entre els seus afiliats i ha redoblat la tensió de les relacions amb Madrid. La crisi ha passat sobretot factura a UGT. Una carta d’un delegat territorial es va fer viral en els grups de whatsapp i una petició a change.org perquè el sindicat es retirés de la manifestació ha recollit ja més de 17.000 signatures. El secretari general del sindicat, José María Álvarez, va haver de sortir al pas i avalar la participació de la central a la marxa, però amb matisos. Si bé va considerar un “excés” la presó preventiva dels líders independentistes, Álvarez va reclamar en una entrevista a La Sexta un govern “transversal, constitucional i estatutari” a Catalunya que procuri que la comunitat torni a la “normalitat”.

És precisament aquest missatge el que, segons el president d’UGT a Catalunya, Matías Carnero, no s’ha explicat bé. “No som un sindicat independentista i aquesta convocatòria no és independentista, el que demanem és que hi hagi un Govern d’una punyetera vegada”. Davant l’allau de crítiques, Carnero va convocar dues reunions la setmana passada —l’última el dijous— per analitzar la situació juntament amb els líders de les federacions i consensuar un missatge comú.

Carnero, representant del sector d’UGT més proper al PSC —del qual provenen quadres destacats dels socialistes com la diputada Eva Granados o el regidor a l’Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni—, fa de contrapès al sector més proper a l’independentisme, que té com a màxim representant el seu secretari general, Camil Ros. De fet, del sindicat procedeixen destacats dirigents sobiranistes, com les exconselleres Neus Munté o Dolors Bassa, aquesta última a la presó preventiva.

La situació de Bassa fa més complicada la posició del sindicat. De fet, una carta a UGT de la germana de l’exconsellera, companya de Ros a la delegació de Girona, demanava al sindicat que es posicionés a favor dels presos. “No va ser un xantatge emocional, cal entendre el dolor de la família, i sempre hem donat suport a la que va ser companya nostra”, destaca Carnero.

Fonts sindicals, no obstant això, assenyalen que no poden obviar l’auge de l’independentisme dins de les seves organitzacions. I molt menys, raonen, quan en les dues últimes vagues generals van prendre protagonisme centrals minoritàries com Intersindical, a la qual no volen regalar l’espai del sobiranisme. I és que CCOO va constatar fa un any l’augment dels sindicalistes propers a l’independentisme. Segons una enquesta interna de l’organització, els afiliats independentistes arribaven al 40% . “Això va preocupar molt els grans sindicats.

La situació és complicada perquè són organitzacions inevitablement plurals, i és difícil mantenir la unitat”, explica Joan Botella, president de l’associació Federalistes d’Esquerres, que agrupa uns 700 sindicalistes de les dues grans centrals i independents. A l’altre costat hi ha la plataforma Indepes de CCOO, que amb 800 associats pressiona la direcció per fer constar les seves reivindicacions. “Fa temps que això no va d’independència, va de democràcia, per això ens sentim molt representats en la manifestació del proper 15 d’abril”, afirma Baptista Silanes, membre d’aquesta plataforma.