Un mes d’arrest per a una caporal que va denunciar un capità per assetjament sexual

La caporal A. I. L. T., destinada a Ceuta, pot pagar molt car haver denunciat un capità per assetjament sexual i laboral. La seva denúncia va arribar al Suprem, que va acabar absolent el capità. Basant-se en aquesta sentència, l'Exèrcit l'ha expedientat per fer “manifestacions basades en asseveracions falses” i l'instructor ha demanat que se li imposi un mes d'arrest. No obstant això, el fiscal i un jutge del Suprem van estimar que la denúncia de la caporal no estava infundada.

En les seves conclusions, presentades al març, l'instructor de l'expedient es mostra extraordinàriament dur amb la caporal. Assegura que "ha quedat demostrada la falsedat" de les seves denúncies i afegeix que aquestes responien "a l'astut intent d'aconseguir que es reconegués la seva baixa [mèdica] com a contingència professional, amb total menyspreu per a la imatge del citat capità i en detriment de la bona consideració d'aquest a la seva unitat".

La militar va assegurar que, amb motiu d'unes maniobres, l'oficial se li va apropar i li va dir: "Em sembles una dona molt morbosa, sempre t'estic observant i m'agradaria quedar amb tu". A continuació, sempre segons el seu relat, el capità li va posar una mà al braç i una altra a la cintura, i ella el va rebutjar taxativa, al·legant que tenia parella i que la seva relació amb ell era només professional. A partir d'aquell moment, sosté la caporal, el capità va començar a assetjar-la laboralment, negant-li permisos i sancionant-la, la qual cosa li va causar un trastorn depressiu i un avortament quan estava embarassada de cinc mesos.

Segons l'instructor de l'expedient disciplinari, la caporal va fer aquestes acusacions "amb plena consciència de falsedat, amb l'especial ànim de lesionar la imatge del citat capità". És per això que, després de qualificar els fets com a falta disciplinària greu, consistent a "fer queixes o manifestacions contràries a la disciplina o basades en asseveracions falses", proposa imposar-li la màxima sanció prevista: un mes d'arrest.

"La sanció econòmica de 8 a 15 dies de multa", argumenta, "no sembla per al cas que ens ocupa proporcionada, tenint en compte la gravetat de les asseveracions i de la inexorable lesió de la bona fama del capità per mor d'haver conegut aquest assumpte la jurisdicció militar, així com la penalitat soferta per aquest, connatural en la condició de part de qualsevol procés criminal, independentment del resultat".

És a dir, l'instructor considera més greu la conducta de la caporal i proposa castigar-la amb més duresa pel fet que denunciés el capità davant de la Justícia i se'l jutgés.

L'origen de l'expedient és un incident del juliol del 2014 —set mesos després de les maniobres— quan el capità va comunicar a la cap que li imposava una altra sanció i la militar, després de tenir un atac d'ansietat, va demanar la baixa mèdica, al·legant com a causa "l'assetjament del capità".

L'expedient va quedar en suspens mentre es tramitava la denúncia per assetjament sexual i laboral presentada per la caporal i es va reactivar al gener, quan el capità va ser absolt amb caràcter definitiu. En menys de dos mesos, l'instructor ha conclòs l'expedient i comanda per a la militar la pena màxima prevista per a faltes greus.

La rotunditat amb la qual l'instructor sosté la falsedat de la denúncia de la caporal i fins i tot la seva mala fe contrasta amb el fet que la seva denúncia fos admesa per la justícia castrense i que el fiscal, una vegada celebrat el judici, demanés set mesos de presó per al capità per un delicte d'abús d'autoritat.

La sala militar del Suprem va confirmar al juliol l'absolució del capità, però un dels seus magistrats va presentar un vot discrepant a favor d'admetre el recurs de la caporal.

Informes pericials

Segons aquest jutge, el tribunal no va valorar adequadament els dos informes pericials. En un d'ells, un coronel mèdic psiquiatre va dictaminar taxativament que la causa del trastorn psicològic sofert per la militar va ser "l'actuació inadequada del seu capità"; i en l'altre, de l'Hospital Central de la Defensa, es deia que la simptomatologia de la caporal "pot ser compatible amb una situació d'assetjament". No es tractava, doncs, d'una denúncia manifestament infundada.

Més enllà d'aquest cas, l'amenaça d'arrest que pesa sobre les militars que denunciïn els seus comandaments, si les seves denúncies no acaben en condemna, pot dissuadir les víctimes i afavorir la impunitat dels assetjadors.