El Llevant no es deixa embruixar pel Girona

El Levante, equip efervescent des que va arribar Paco López a la banqueta fa tres jornades, no ha sucumbit al seductor embruixament del Girona que a tants rivals ha deixat a la cuneta. És fa estrany a Montilivi, on el conjunt de Machín sumava sis triomfs consecutius, però lògic si es tenen en compte la intensitat i l’empenta del contrincant, potser també per la pressió local de lluitar per Europa —així ho va admetre l’entrenador a la roda de premsa prèvia al duel— o qui sap si pel denominat Virus FIFA, perquè fins a set jugadors van haver d’anar a la crida internacional de les seves seleccions. Ras i curt, el partit, que per ventura del més estricte sentit diví de la justícia, perquè tots dos s’han deixat l’ànima al camp, ha acabat en taules.

L’arribada de Paco López a la banqueta del Levante ha estat millor que un Prozac perquè l’equip s’ha reanimat de valent, amb dos triomfs previs —sobre el Getafe i l’Eibar— i una imatge d’homogeneïtat que no va oferir durant tota la primera volta. No és que sigui un futbol de filigranes i amaniments, sinó que és pragmàtic amb totes les forces. Així doncs, el Levante juga amb les línies molt juntes a la fase defensiva, també intens i asfixiant, per recuperar la pilota i practicar un futbol sense embolics, amb passades directes que busquen les segones jugades. Edén per a Lerma, que amb les seves gambades ocupava gairebé tota la zona mitja; i festa per Boateng, que amb les seves curses i ruptures des de darrere destrossava l’endreçada saga del Girona. N’ha tingut prou amb una passada de Roger per trepitjar l’àrea, acomodar el cos i deixar anar un tret amb l’interior del peu que el pal ha acabat per escopir cap a fora. O una paret amb Morales que ha completat de manera defectuosa perquè ha xutat al ninot, a les mans de Bono. Fins i tot ha espantat amb una escapada per la banda esquerra que Maffeo ha corregit a temps en tirar-se a terra i tocar-li la pilota quan el davanter ja carregava la cama.

L’electricitat del Levante, no obstant això, no ha acoquinat el Girona, per més que no ha sabut destil·lar el seu futbol habitual. Però que les ha enginyat per presentar-se amb perill a l’àrea rival. L’estratègia ha estat tan rudimentària i primària com efectiva: pilotades des dels costats de la rereguarda que trobaven a Stuani i a les seves pentinades per a les arribades de Portu, que li ha fet un embolic de forma permanent a Coke perquè li ha guanyat l’esquena sense remissió. Ha valgut aquest rebuig de Maffeo que l’uruguaià ha tocat amb el cap i que Portu ha recollit i ha conduït fins al vèrtex de l’àrea gran, acabat amb un tret que ha acabat en córner. Un calc de la següent jugada, de nou conclosa en un servei de cantonada que, per una vegada, no feia mal al rival, amb la voluntat i els centímetres necessaris per imposar-se en la batalla aèria.

La classe la posa Granell

La persistència de Portu incomodava el Levante però no li feia mal, més preocupat per les aparicions esporàdiques d’Aday per la banda contrària, l’esquerra. El lateral, amb problemes, i fins a cert punt maldestre per jugar en el seu camp, es deixava anar amb el contrari. Com quan ha retallat des del balcó de l’àrea i ha provat un tret amb rosca que Oier ha tret amb les ungles; o com una altra ocasió, en un llançament de falta que ha fet la folha seca i que ha impactat a la base del pal i després al cos del porter. Però per a xut, el de Granell. Amb el duel obert, un anar i venir de costat a costat que originava ocasions que sobresaltaven les dues aficions, ha arribat la classe i l’elegància del capità del Girona. Ha estat després d’un servei de banda de Maffeo que ha col·locat Portu per fer una passada cap a enrere, per connectar amb Granell, que ha buscat l’escletxa i ha llançat un obús de 25 metres que s’ha colat per l’escaire i que ha fet inútil l’estirada d’Oier. Un gran gol de força que ha semblat el reconstituent idoni pel Girona, que amb prou feines un minut més tard ha deixat Stuani davant el porter, però la seva rematada ha sortit fora perquè li ha donat més amb el turmell que amb l’interior de la bota. Només ho ha semblat.

El que ha passat és que, en una trobada sense pauses, on hi ha hagut molt més espectacle que futbol perquè els atacs s’han imposat a les defenses, Morales ha trobat la X al mapa del tresor. Tot i que abans d’això, Boateng [sempre Boateng] ha signat un llançament desviat després d’una passada interior de Lerma i un cop de cap a la sortida d’un córner que ha imitat al de Bernardo al primer acte, perquè la pilota ha llepat el pal per fora. Però el botí se l’ha emportat Morales, que ha penalitzat l’aposta arriscada del rival de situar la saga ben avançada, que ha aprofitat una passada al buit de Lerma —estava en fora de joc per mil·límetres—, que ha retallat Bono i que ha acabat amb una passada a la xarxa. Era el primer gol que rebia el Girona en els últims set partits a Montilivi. Suficient, en qualsevol cas, per treure-li dos punts. O, més aviat, després d’un duel tan espectacular, per donar-li un a cada equip. Però el Girona continua mirant endavant i amb anhels europeus, al mateix temps que el Levante ja no s’inquieta tant pel que veu pel retrovisor.