El Suprem manté a la presó Sànchez i Forn per risc de reiteració delictiva

El Tribunal Suprem manté a la presó l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez per risc de reiteració delictiva. La sala d'apel·lacions ha confirmat la decisió del jutge Pablo Llarena de mantenir-los a tots dos a la presó tot i que aquesta vegada la Fiscalia havia demanat que deixés en llibertat l'extitular d'Interior, que va renunciar a l'escó al gener. No obstant això, la sala considera que segueix havent-hi risc que tant Forn com Sànchez reincideixin en els seus delictes.

L'exconseller d'Interior és a la presó d'Estremera des del 16 d'octubre. El Suprem va revisar dimarts el seu recurs contra la interlocutòria de Llarena del 2 de febrer, en la qual li denegava la llibertat en considerar que persistia risc de reiteració delictiva malgrat que havia renunciat al seu escó de diputat autonòmic. La sala d'apel·lacions no admet la petició de la Fiscalia perquè considera que en la seva exposició el ministeri públic es va limitar a assenyalar que no existia risc que Forn tornés a delinquir, però no ho va acompanyar de cap argument diferent dels desenvolupats per la mateixa Fiscalia en l'informe d'al·legacions per escrit presentat el 19 de febrer davant de la sala, en el qual, sabent que Forn havia renunciat a l'escó, va assumir el criteri de Llarena i va sol·licitar la confirmació de la presó incondicional.

En la seva petició durant la vista breu, el fiscal Fidel Cadena només va dir que “per ordre expressa del fiscal general de l'Estat” demanava que es deixés Forn en llibertat sota fiança. La Fiscalia General de l'Estat va difondre més tard un comunicat en el qual al·legava com a primera raó per al canvi de criteri “raons humanitàries”, ja que a Forn se li ha detectat en una anàlisi a la presó el bacteri de la tuberculina. La sala d'apel·lacions, no obstant això, sosté que no té constància d'aquesta situació i que aquesta no va ser al·legada ni documentada per la defensa de Forn.

Per mantenir a la presó l'exconseller d'Interior els magistrats es basen que els fets delictius que se li atribueixen es van allargar durant gairebé dos anys. Entre aquests fets es troben “aquells que s'orientaven a incitar els ciutadans a votar en un referèndum il·legal com a pas previ a la independència malgrat l'oposició evident de l'Estat, i a permetre l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials que intentaven assegurar el compliment de la llei”. Com a segon punt, la sala recorda que Forn va ocupar un càrrec d'especial responsabilitat com a conseller d'Interior, la qual cosa el convertia en un dels referents dels seus partidaris. Els magistrats creuen que si el deixen en llibertat “previsiblement recuperaria” aquesta condició. A més, la sala destaca que, en aquest moment, no existeixen “indicis clars que els que van cometre els fets que s'investiguen hagin abandonat definitivament la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat amb la finalitat d'obtenir la independència, la qual cosa augmenta les possibilitats de reiteració delictiva.”

Respecte a Jordi Sànchez, el recurs es va presentar contra la interlocutòria del jutge Llarena del 6 de febrer, que va rebutjar la seva petició de llibertat amb l'argument que manté el seu "ideari sobiranista". L'exlíder de l'ANC, que va concórrer com a número dos en les llistes de Junts per Catalunya en les eleccions del 21-D, va ser el segon candidat proposat per a la investidura pel president del Parlament, Roger Torrent, però el jutge li va denegar el permís per assistir a la sessió de la Cambra i el ple no es va poder fer. Durant la vista de dimarts, la defensa de l'exlíder de l'ANC va anunciar la disposició de Sànchez a deixar de ser candidat, decisió que va fer efectiva dimecres, tot i que de moment manté el seu escó de diputat. En aquesta vista no es va abordar el recurs de Sànchez contra la decisió de Llarena d'impedir-li assistir al ple d'investidura. Contra aquesta interlocutòria va interposar un recurs el dilluns 12 de març l'advocat de Sànchez, però encara s'està tramitant i la deliberació no té data.

La sala avala la decisió de Llarena i considera Sànchez responsable de “fets gravíssims”. “El respecte a la llei que els investigats van menysprear amb les seves actuacions criminals ha estat precisament el que ha presidit el dictat d'aquesta resolució, que només sobre el pressupost de raons fundades sacrificava els drets invocats”, afirmen els magistrats en referència a la petició de Sànchez que se l'excarcerés per assistir a la sessió d'investidura.

De la mateixa manera, la sala nega que s'hagin vulnerat els drets a la llibertat ideològica i a la participació en assumptes públics del recurrent. “No existeixen presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver comès indiciariàment delictes gravíssims de rebel·lió i sedició, entre d'altres, on, tot i que no existeixen víctimes individualitzades, són atacats els béns jurídics col·lectius protegits. Pretenien, amb violència, absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits de substitució de la legalitat constitucional per una altra de diferent i espúria, segregar d'Espanya una part del seu territori. I aquest és un delicte gravíssim contra la Constitució espanyola”, afirmen els jutges. La sala al·ludeix a Sànchez en la seva doble condició de líder social que va influir en les mobilitzacions multitudinàries organitzades en les setmanes prèvies al referèndum de l'1-O i líder polític per la seva participació en la llista electoral encapçalada per Carles Puigdemont, “una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal aborda i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució”, afirmen els jutges per avalar el risc de reiteració delictiva.