La divisió independentista s’estén a l’ANC

Els 37.000 socis de l'ANC voten aquesta setmana els 77 membres del seu secretariat enmig d'una furiosa crisi després del veto al periodista Antoni Baños per haver participat en una tertúlia quan el reglament ho impedia. L'exclusió, censurada per membres molt rellevants, ha tensat un col·lectiu que debat com s'ha d'encarar el futur amb el mateix dilema que sacseja l'independentisme: si pressiona els polítics en defensa de la "república" com a prioritat davant la formació del Govern (el cas d'Adrià Alsina, que la dona per declarada) o si se centra a mobilitzar-se i ampliar la base social independentista (David Minoves). Són els dos candidats més rellevants entre un centenar. Aquests són alguns dels aspirants que van presentar el seu programa en un acte a Barcelona. Els resultats es coneixeran aquest dissabte. Els 77 membres escollits votaran després el president, que succeirà Jordi Sànchez, ara a la presó.

Adrià Alsina: Llicenciat en Ciències de la Informació i Ciències Polítiques i exassesor del Banc Mundial, Alsina ha estat fins ara cap de premsa de l'ANC. Els seus opositors consideren que encarna la línia oficialista per la seva afinitat amb Sànchez, proper al PDeCAT. No obstant això, Alsina ha estat crític amb Marta Pascal, coordinadora d'aquest partit. La seva intenció és que l'ANC pressioni com en l'època de Carme Forcadell. "Llavors ens va tocar dir 'president, posi les urnes' i ara tocarà: Parlament, no feu president; feu república", va explicar. Amb això dona a entendre que prioritza la independència —reivindica l'1 d'octubre— a la formació d'un Govern. Proposa fiscalitzar els partits perquè compleixin les seves promeses i siguin clars —"Menys astúcies i més audàcia"— i tensar cap a la mobilització i no amb "caretes" de Puigdemont. Alsina considera la república declarada, però que no va ser defensada quan tocava.

David Minoves: Coordinador del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Minoves va militar 31 anys a ERC. Aquest és un dels retrets dels seus detractors. Vol que la ciutadania reprengui el protagonisme després de la victòria de l'independentisme el 21-D —l'anomena "la victòria republicana"— i qualifica d'error les acusacions de "traïció" entre independentistes. "Vull que aquesta sigui l'assemblea de la república. Aquella ANC que arrossegava. No es tracta d'empènyer el Govern. L'1-O la gent no va votar un Govern efectiu o legítim, sinó per la república", va dir als socis. Veu indispensable ampliar la base social i aprendre de les "lliçons". "No som suficients. I per ser més cal fer un càlcul del que ens ha passat", apunta. Vol estrènyer llaços amb els comitès de defensa de la república —pertany al del Clot— o Súmate.

David Fernàndez: Enginyer, economista i vicepresident del Cercle Català de Negocis, Fernàndez col·labora amb l'ANC des del 2012. Presumeix de no haver estat mai en un partit. "L'ANC ha de fer política", va dir. La seva proposta: treballar la independència i fer efectiva la república. Demana obrir les portes de l'ANC a la seva entitat o els CDR.

Pep Cruanyes: Historiador i advocat, implicat en la devolució dels Papers de Salamanca i en l'anul·lació del judici a Lluís Companys, Cruanyes proposa treballar per donar resposta a les accions de "l'aparell repressiu de l'Estat". "Pretenen fer por, humiliar els presos i desmobilitzar-nos", va explicar, recordant que el jutge Llarena no dona a Sánchez l'autorització per ser investit perquè "el permís conduiria a un majoritari suport parlamentari". Creu que l'Estat vol "criminalitzar" l'independentisme i que l'ANC ha de denunciar la vulneració de drets.

Elisenda Paluzie: Exdegana i professora de la Facultat d'Economia, va ser impulsora de la plataforma Sobirania i Progrés. Parteix de la base que el resultat de l'1 d'octubre va ser vàlid —"El vam defensar amb els nostres cossos"— i que la declaració d'independència es va materialitzar però no es va fer efectiva. Nega que el secessionisme pugui créixer aparentant una "normalitat que no existeix". "Som més [que els antiindependentistes], però no sumarem si no visualitzem el conflicte polític i l'Estat", fet que qualifica d'"autoritari". No fuig de les crítiques: contra el Govern —"No sabem gran cosa del que va passar abans i després del 27-O"— i insta l'ANC a examinar les "febleses" que va mostrar.

Betona Comín: Llicenciada en Ciències de l'Educació, la germana de l'exconseller Toni Comín aspira a mobilitzar la ciutadania i "omplir l'1 d'octubre". Vol fer pedagogia perquè s'assumeixi que la independència és un mitjà per aconseguir un país amb més justícia social.