Estrasburg diu que cremar fotos del Rei és llibertat d’expressió

En ple debat a Espanya sobre els límits de la llibertat d'expressió i les lleis que la defineixen i en castiguen els suposats excessos, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) li ha clavat aquest dimarts una clatellada a Espanya en contradir els seus tribunals i sentenciar que cremar fotos del Rei no constitueix un delicte, sinó una forma de llibertat d'expressió política.

"La llibertat d'expressió s'estén a ‘informacions’ i ‘idees’ que ofenen, xoquen o molesten”, subratlla Estrasburg en la seva contundent sentència. Això forma part, continua, de les condicions de “pluralisme, tolerància i amplitud de mires sense les quals no hi ha una ‘societat democràtica’”.

Els fets es remunten a fa més d'una dècada. Els demandants, Enric Stern i Jaume Roura, són dos independentistes catalans que el 2007 van cremar una foto gran dels Reis durant una protesta antimonàrquica a Girona just abans de la visita del llavors rei Joan Carles I a la ciutat. Stern va ruixar la fotografia, col·locada cap per avall, amb líquid inflamable i Roura li va calar foc amb una torxa, mentre eren ovacionats per altres manifestants. Un any més tard, l'Audiència Nacional els va condemnar a una multa de 2.700 euros per eludir la presó per un delicte d'injúries a la Corona, amb l'advertiment que si no l'abonaven s'executaria la condemna a 15 mesos de presó que havia sol·licitat la Fiscalia. El 2015, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara dels acusats –malgrat que va ser una decisió dividida– i, de fet, va citar Estrasburg, afirmant que el Tribunal de Drets Humans creu necessari “sancionar i fins i tot prevenir totes les formes d'expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l'odi basat en la intolerància”.

Però en la seva sentència, Estrasburg, que considera de manera “unànime” que en aquest cas s'ha produït una “violació de l'article 10” del Conveni Europeu de Drets Humans que defensa la llibertat d'expressió, no només rebutja aquesta sanció, sinó que ordena a Espanya indemnitzar els demandants amb la mateixa quantitat que van pagar de multa, a més de 9.000 euros més en total per a tots dos en concepte de despeses i honoraris.

Més contundent encara és la seva argumentació sobre per què en aquest cas s'ha violat la llibertat d'expressió. En una decisió desgranada en cinc punts, els set jutges que s'han ocupat del cas, incloent-hi l'espanyol Luis López Guerra, consideren que l'acte dels acusats va ser part d'una crítica “política, més que personal, de la institució de la monarquia en general i, en particular, a la monarquia espanyola com a nació”. En aquest sentit, els magistrats rebutgen la idea defensada per la justícia espanyola que la crema de la foto constituís un “atac personal” al Rei dirigit a “insultar i denigrar la seva persona”, sinó que ho veuen com “una denúncia del que el Rei representa com a cap i símbol de l'aparell de l'Estat i de les forces que, segons els denunciants, van ocupar Catalunya”. Alguna cosa que, segons conclouen els jutges d'Estrasburg, “entra dins de l'esfera de la crítica política o la dissidència” i, per tant, “correspon a l'expressió de rebuig de la monarquia com a institució”.

Es tracta, segons assenyala la sentència, d'“una posada en escena provocadora de les que s'utilitzen cada vegada més per cridar l'atenció dels mitjans de comunicació i que no van més enllà d'un recurs a una certa dosi de provocació permesa per transmetre un missatge crític des de l'angle de la llibertat d'expressió”.

Estrasburg també rebutja que els elements utilitzats en la protesta, com el foc o la col·locació de la fotografia cremada cap per avall constitueixin un “acte d'odi o d'incitació a la violència”. I recorda que l'acció “no va provocar un comportament violent o desordres”. En el mateix sentit, considera provat que la intenció de Stern i Roura “no va ser incitar ningú a cometre actes de violència contra el Rei” i insisteix que “un acte d'aquest tipus hauria de ser interpretat com l'expressió simbòlica d'insatisfacció i protesta”.

“Fins i tot encara que ‘l'acte escenificat’ inclogués la crema d'una imatge, era una manera d'expressar una opinió en un debat sobre una qüestió d'interès públic, la institució monàrquica”, conclou Estrasburg.

El TEDH considera, a més, que la pena imposada a Stern i Roura, amb l'amenaça d'acabar a la presó si no pagaven la multa, constitueix “una interferència” amb la llibertat d'expressió que “ni va ser proporcionada davant de l'objectiu legítim buscat (la protecció de la reputació o dels drets d'uns altres) ni necessària en una societat democràtica”.