_
_
_
_

Les 166.620 denúncies per violència masclista del 2017, la xifra més alta des que hi ha registres

L'estadística anual del Poder Judicial revela un nou increment de denúncies, condemnes i ordres de protecció

Reyes Rincón
Una manifestació contra la violència masclista.
Una manifestació contra la violència masclista.santi burgos

Les 166.620 denúncies per violència masclista presentades als òrgans judicials el 2017 suposen la xifra anual més alta des que es comptabilitzen aquestes dades. L'augment d'un 16,4% de les denúncies presentades i el descens de més de dos punts del percentatge de casos en què la víctima es va acollir a la dispensa de l'obligació legal de declarar constitueixen les dades més rellevants de l'estadística de l'any 2017, que ha publicat aquest dilluns l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El balanç anual de l'Observatori revela també l'augment d'una mica més d'un punt de les condemnes a maltractadors i l'increment de 3,4 punts de l'adopció d'ordres de protecció, incloses les mesures judicials penals de protecció de les víctimes (tant de dones com dels seus fills i filles), entre les quals destaquen les ordres d'allunyament i les prohibicions de comunicació acordades.

Durant l'any 2017, els jutjats espanyols van rebre un total de 166.620 denúncies per violència masclista, la qual cosa suposa un increment de 16,4% respecte al 2016, quan les denúncies van ser 142.893. Les dones víctimes de violència masclista van ser 158.217 (un increment del 17,7%), de les quals 48.110 eren estrangeres , un 30,4%.

Per als investigadors, l'increment de denúncies té una lectura positiva perquè implica que les dones s'atreveixen a treure a la llum el maltractament que estan patint i a tallar la relació amb el maltractador. La xifra de denúncies presentades el 2017 es converteix en la més alta des que es comptabilitzen aquestes dades, superant la xifra de denúncies presentades el 2008 i el 2016, anys en què es van presentar més de 142.000 denúncies. “Les dades estadístiques corresponents a l'any 2017 ens indiquen, de manera fefaent, un augment important de denúncies presentades als òrgans judicials, la qual cosa ens situa, d'una banda, en un escenari en el qual és positiu que aflorin totes les conductes violentes cap a la dona i cap als menors i, de l'altra, és evident que ens sacseja internament, ja que estem parlant de xifres inassumibles, impròpies d'una societat madura i civilitzada”, considera la presidenta de l'Observatori, Ángeles Carmona.

Una mica més d'un 69% de les denúncies les va presentar la víctima, directament al jutjat o a través d'atestats policials. Les denúncies per intervenció directa de la policia se situen en una mica per sobre del 15% dels casos. Segueix sent molt baix (sobre un 2% del total) el nombre de denúncies presentades per familiars de la víctima. Els informes de lesions rebuts directament al jutjat van representar una mica més del 9% de les denúncies.

Pel que fa a la taxa de víctimes de violència de gènere per cada 10.000 dones, destaquen per sobre de la mitjana nacional, que és de 66,6, Balears, amb una ràtio de 95,6; Múrcia, amb 87,8; la Comunitat Valenciana, amb 85,3, i Canàries, amb 84,5, mentre que la ràtio més baixa es dona a Castella i Lleó i a Galícia, amb ràtios de 42.

Una altra dada positiva que deixa l'estadística del 2017 és la reducció de gairebé dos punts dels casos en els quals la víctima s'acull a la dispensa de l'obligació legal de declarar contra el seu agressor, una circumstància que complica la investigació en eliminar la principal acusació contra el maltractador. L'any passat, en 16.464 casos la víctima es va acollir a aquest dret, la qual cosa suposa un percentatge d'un 10,4% del total de dones víctimes de violència de gènere (el 2016 van ser més del 12%).

Increment d’ordres de protecció

Durant el 2017 es van sol·licitar 44.106 ordres de protecció als òrgans judicials. Un total de 38.501 ordres de protecció (que inclouen mesures de protecció i seguretat de les víctimes) van ser sol·licitades als jutjats de violència sobre la dona i 5.605 es van sol·licitar als jutjats de guàrdia. L'increment de sol·licituds d'ordres de protecció als jutjats especialitzats respecte al 2016 va ser d'un 1,44%. Un 68% de les ordres de protecció sol·licitades van ser adoptades (26.044), 3,4 punts per sobre de l'any anterior.

Als jutjats de guàrdia es van acordar 4.116 ordres de protecció, la qual cosa suposa un 73% del total de les sol·licitades (un punt més que l'any 2016), i se n'havien denegat 1.488. En la meitat dels casos, la relació de parella (cònjuge o relació afectiva) es mantenia en el moment de la sol·licitud de l'ordre de protecció.

Un 29% de les dones víctimes que van sol·licitar ordre de protecció als jutjats de violència sobre la dona van ser estrangeres i un 2% del total (espanyoles i estrangeres) eren menors d'edat en el moment de la sol·licitud. Percentatges que coincideixen amb els de l'any anterior. A més, derivades de les ordres de protecció i altres mesures cautelars, es van adoptar 61.069 mesures judicials penals de protecció de les víctimes (dones i menors), entre les quals destaquen l'ordre d'allunyament i la prohibició de comunicació, que es van adoptar respectivament en un 66,2 i un 63,9% del total d'ordres de protecció acordades.

El 2017, els jutjats de violència sobre la dona van adoptar 23.874 ordres d'allunyament i 22.825 mesures de prohibició de comunicació, la qual cosa suposa dades similars al 2016, any en què hi va haver un increment important de 22 punts respecte a les ordres i mesures adoptades el 2015.

Al mateix temps es van dictar 15.237 mesures civils cautelars, destinades a la protecció tant de la dona com dels menors, mentre es resolia el procés penal. El nombre de mesures civils adoptades va baixar respecte a l'any anterior, en el qual es van acordar 16.485. Un 19% de les mesures adoptades ho van ser en relació amb la prestació d'aliments i un 16% van resoldre l'atribució de l'habitatge. Un 5% de les mesures adoptades (1.263) van suposar la suspensió de la guàrdia i custòdia mentre que un 3% de les mesures (749) van tenir com a finalitat la suspensió del règim de visites.

El 2017 es va tornar a incrementar el percentatge de sentències condemnatòries dictades pels òrgans judicials espanyols en processos relatius a la violència de gènere. Davant del 62,6% de condemnes que es van produir el 2015, i el 66,2% del 2016, l'any passat el percentatge s'ha situat en el 67,4%. Les dades estadístiques de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ reflecteixen que en el total de l'any, les sentències dictades van ser 49.165, de les quals 33.146 van ser condemnes i 16.019, absolucions.

El percentatge més alt de condemnes a maltractadors es va produir als jutjats de violència sobre la dona, amb una mica més del 84% (increment interanual de dos punts) i en les audiències provincials, amb més d'un 80%. El percentatge de condemnes als jutjats penals també es va incrementar i es va situar en el 55,7 quan l'any anterior s'havia produït un 54,9% de sentències condemnatòries.

Els jutjats de menors van enjudiciar el 2017 per delictes en l'àmbit de la violència contra la dona 266 menors d'edat, xifra sensiblement superior a la de l'any 2016, que va ser de 179, un increment que preocupa la presidenta de l'Observatori. “Em preocupa que encara persisteixin actituds de violència masclista en els nostres joves, que haurien d'exemplificar millor que qualsevol altre segment social els valors de la igualtat, el respecte i la llibertat”, afirma Carmona. Es van imposar mesures en 249 casos, 210 relatius a menors espanyols i 39, a menors estrangers.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_