Anna Gabriel, l’anticapitalista que va posar Artur Mas entre l’espasa i la paret

El destí ha volgut que una data tornés a unir Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, i Artur Mas, expresident de la Generalitat. Tots dos estan investigats pel Tribunal Suprem en el marc de la megacausa contra l'independentisme i el dia en què el successor de Jordi Pujol al timó de l'extinta Convergència ha declarat davant del jutge Pablo Llarena, la que va ser el cap visible de l'anticapitalisme anuncia que estudia demanar asil a Suïssa per evitar un judici que considera “injust” a Espanya.

Una altra data també els uneix. El 10 de gener del 2016. Aquell dia Mas es va retirar per desencallar la legislatura liderada per Junts pel Sí al Parlament. L'expresident Carles Puigdemont, ara a Brussel·les fugit de la justícia espanyola, va ser l'escollit per succeir-lo. La CUP havia posat com a condició perquè es desbloquegés la situació que Mas tirés la tovallola, ja que el relacionaven amb l'ancien régime. Els convergents van deixar caure el seu líder i van començar a odiar Gabriel. Era el símbol del rebuig a l'expresident.

Gabriel encarna la línia dura del moviment independentista anticapitalista a Catalunya. Va néixer el 1975 a Sallent (Bages), una població humil on tot girava a l'entorn de l'activitat minera. La família de l'exdiputada, d'origen andalús i murcià, hi va treballar. En alguna conferència molt íntima, va revelar que casa seva era pràcticament un matriarcat, però no basat en alguna teoria, sinó d'una manera “intuïtiva”. Per això va ser molt natural que des de la seva joventut s'apropés a la lluita antifeixista i a l'esquerra anticapitalista. Va estudiar primer Educació Social i després es va llicenciar en Dret. Es dedica a la docència i és professora a la Universitat de Barcelona.

L'opinió pública catalana va conèixer Gabriel en un dels debats previs a les eleccions del 27 de setembre del 2015, en els quals la seva formació va tenir la clau per tirar endavant la legislatura. Era la cara visible d'Endavant, un dels col·lectius que conflueixen en la CUP, fundat el 2000 i obertament independentista i d'extrema esquerra. Abans havia estat assessora del grup parlamentari anticapitalista que va dirigir David Fernàndez en la primera legislatura de la CUP, tot i que va estar a l'ombra. No li agraden la vida parlamentària, els grupets i els passadissos amb polítics i periodistes.

No li ha agradat mai la popularitat que ha general. És introvertida, tot i que les seves capacitats discursives van sorprendre bastant a la Cambra, perquè tot just s'hi estrenava. La seva estètica, com la de la resta dels seus companys de grup, ha estat diana de moltes crítiques. Habitualment duu samarretes que reivindiquen diferents causes i el seu serrell recte ha estat tot un símbol. La pressió va ser tanta que fins i tot les diputades anticapitalistes van celebrar el gener del 2016 un acte reivindicant-se davant dels atacs. "Soc l'Anna Gabriel. Puta, traïdora, amargada i malfollada per voler uns Països Catalans lliures i feministes, i vull deixar clar que frenarem la dreta i que volem lluny l'extrema dreta”, va dir llavors en una teatral posada en escena.

La nitidesa del seu discurs, les seves formes calmades, però alhora contundents i certa altivesa que molts creuen que busca posar una muralla sobre la seva veritable personalitat han caracteritzat els seus debats i declaracions públiques. La seva admiració per Hugo Chávez i el seu règim a Veneçuela també ha generat polèmica. Sempre ha defensat la política de les coses quotidianes. Per exemple, va sortir a defensar la seva formació quan el març del 2016 va esclatar el debat sobre l'ús de la copa menstrual que la CUP va promoure a l'Ajuntament de Manresa. Gabriel es va reivindicar com a usuària i va lamentar “el masclisme i la ignorància” amb què els temes íntims femenins són tractats en l'esfera pública.

Quan va ser al Parlament, la seva relació amb Catalunya Sí que es Pot va ser nefasta, especialment amb Joan Coscubiela. El líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, també la va decebre molt, ja que en el mandat passat ja havia denunciat que en les qüestions socials els republicans havien traït els principis de classe. El jutge Llarena situa Gabriel dins del nucli dur de l'organització de l'independentisme.

La diputada símbol de la CUP ha posat en dubte que pugui tenir un judici just a Espanya i després de dies de silenci i desapareguda dels focus ha revelat el seu pla. És a Suïssa i no descarta demanar asil en un país que, paradoxalment, ha estat un símbol de la corrupció a les elits polítiques. De moment es dedica a preparar el seu futur a la confederació helvètica.