El fracàs de la via unilateral a Catalunya modula el discurs de Bildu

EH Bildu ha registrat al Parlament basc una proposició no de llei en què demana al Govern central que compleixi íntegrament l’Estatut de Gernika. Amb aquesta iniciativa reconeix, per primera vegada, la validesa del règim autonòmic en reclamar que es compleixi. A més, coincidint amb la crisi secessionista catalana, EH Bildu també ha modulat la seva visió de l’independentisme admetent que el desafiament sobiranista a Catalunya i la resposta del Govern han marcat les claus que caldrà considerar en el futur de la política territorial.

La petició registrada la setmana passada reclama el traspàs de les competències pendents al País Basc. La iniciativa va sorprendre la totalitat de les forces polítiques perquè l’esquerra abertzale sempre havia menyspreat el règim autonòmic — Herri Batasuna va qualificar de “estatutillo”, històricament, l’Estatut de Gernika— i no existia una altra opció que la independència d’Euskadi. Per vegada primera reconeixia la validesa del règim autonòmic en reclamar que es complís. “No renunciem a cotes de poder territorial en l’avanç a la independència d’Euskadi. No hi ha dilema entre autonomia i independència. Ja no estem per això. No és l’esquerra abertzale de fa deu anys”, assenyala Jon Iñarritu, senador d’EH Bildu, que subratlla que la seva formació és un gresol de cultures polítiques de diferent origen —Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i Herri Batasuna— encara que tendeix a identificar-lo exclusivament amb Batasuna.

A més del reconeixement del règim autonòmic, coincidint amb la crisi secessionista catalana, EH Bildu també ha modulat la seva visió de l’independentisme. Iñarritu admet que el desafiament sobiranista a Catalunya i la resposta de l’Estat espanyol han marcat unes pautes claus que caldrà tenir en compte en el futur de la política territorial.

“L’Estat espanyol ha exhibit la seva fortalesa, ha respost amb la via judicial a l’independentisme català i la seva resposta ha comptat amb el respatller total de la UE, que és clau. L’independentisme català no ha comptat amb el suport de cap país europeu. També s’ha comprovat que l’independentisme no es pot plantejar determinades metes sense una majoria més àmplia que la catalana”, destaca Iñarritu.

Però, per al senador de Bildu, de totes les lliçons de l’experiència secessionista catalana, la clau està en el fracàs de l’exercici de la unilateralitat per part de l’independentisme per avançar en els seus objectius. “Catalunya ha demostrat que cal apostar per la via del diàleg i la negociació bilateral per avançar. És el que recomana la Unió Europea. Només quan s’encega totalment la via bilateral cal acudir a la unilateral”.

Els moviments de Bildu els han percebut els partits bascos. “Bildu abans defensava la via unilateral a la independència. Ara aposta per la bilateralitat efectiva, pel diàleg i la negociació. També ha canviat la seva manera d’exercir el dret a decidir. Ara defensa que les majories amb què està explicant l’independentisme català són insuficients i que calen majories molt més àmplies. Té en compte la posició europea. I si abans pressionava el Govern basc perquè fixés una data per exercir el dret a decidir, ara ja no ho fa perquè, després de l’experiència catalana, s’ha adonat que es fica en un atzucac”, coincideixen a assenyalar fonts nacionalistes i d’altres que no ho són.

Però els partits bascos creuen, també, que en aquests moviments d’EH Bildu de modulació del dret a decidir existeix un “interès tàctic” de la formació independentista per facilitar el seu acostament al PNV i a Podemos en la ponència de reforma de l’Estatut de Gernika que, a partir de la setmana vinent, entra en la fase de presentació de propostes. PSE i PP ja han anunciat el seu rebuig taxatiu a l’anomenat dret a decidir, al que consideren un factor de divisió i confrontació en el si de les societats i amb l’Estat.

La visita a la patronal

Al costat d’aquesta operació tàctica, d’adaptació a la realitat imposada per la crisi secessionista catalana, els partits bascos perceben una altra operació més estratègica a EH Bildu: el reconeixement institucional. L’última expressió del seu esforç és la trobada que aquesta setmana van mantenir, per vegada primera, la cúpula d’EH Bildu, amb Arnaldo Otegi al capdavant, i la de la patronal basca Confebask, amb el seu president, Roberto Larrañaga, també al capdavant.

Otegi buscava desitjós aquesta trobada des que, l’octubre passat, la patronal basca va excloure la formació independentista de l’homenatge que va organitzar a Euskadi als empresaris assassinats, segrestats i extorquits per ETA. Confebask va excloure a Bildu per la complicitat històrica de Batasuna amb ETA. Aquesta setmana, després de la trobada, Bildu va emetre un comunicat en què va revelar el seu objectiu. “S’obre un nou cicle de relacions normalitzades”. A més de Confebask, Bildu ha multiplicat els seus contactes amb ambaixades, amb la Universitat, amb sectors industrials i socials. “Bildu és la segona força política basca i aspira a governar”, ressalta Iñarritu.

Otegi: “Sense dret a decidir no hi haurà nou Estatut”

A EH Bildu no tots descarten la via unilateral. El secretari general d’aquesta coalició, Arnaldo Otegi, va assegurar ahir a Hernani, durant la presentació de les bases que lliuraran aquest dimecres a la Ponència d’Autogovern, que el dret a decidir és el que “marca la frontera entre una relació de supeditació i una relació d’igualtat” amb l’Estat. O el nou Estatut basc incorpora aquest concepte o no s’hi sumaran. La formulació que exigeix EH Bildu ha de servir no tant per veure “quina relació” volen els ciutadans bascos amb Espanya sinó per votar “la independència nacional”.

Per aconseguir els seus objectius polítics, EH Bildu compra alguns dels conceptes que planteja el PNV i Elkarrekin Podemos en les seves propostes, com la consulta habilitant o la bilateralitat amb l’Estat, però només com un mitjà per demostrar que un referèndum d’independència és impossible i, en conseqüència, legitimar la unilateralitat com l’única opció per proclamar la república basca. “Qualsevol marc polític que no sigui el d’un Estat independent sempre serà un marc provisional”, va dir ahir Otegi.

Per a EH Bildu, el nou Estatut pot desbordar la legislació vigent. “El principi de legalitat no és el límit per al desplegament del principi democràtic, sinó el camí adequat per a l’expressió ordenada de la voluntat de la ciutadania basca”.

Així doncs, assegura que “la comunitat estatal basca es dotarà dels tres poders que conformen l’estat de dret democràtic i el nou estatus polític”, reconeixerà el Poder Judicial Basc i el Consell General del Poder Judicial Basc.