Un any després de l’assassinat de dos agents rurals

El 21 de gener de l’any passat un caçador va assassinar amb dos trets a boca de canó dos agents rurals a Aspa (Segrià). Aquest crim va fer més visible que mai la inseguretat amb què treballen els agents mediambientals. Carles Puigdemont els va prometre endreçar un oblidat Cos d’Agents Rurals (CAR) i prendre mesures de seguretat. Un any després, s’ha millorat, però la majoria d’agents diu que “no ho noten”.

Arran dels assassinats es van prendre mesures provisionals per augmentar la seguretat dels agents, es va crear la figura del director general i es van modificar procediments com ara passar de dos a tres agents en les inspeccions de caça, anar equipats amb armilles i un d’ells amb arma llarga. Es va anunciar un curs de gairebé 200 hores de formació en seguretat, armilles per a tota la plantilla, noves promocions —inexistents des del 2009—, la creació d’una comissió d’experts per determinar quins mitjans havien de portar per protegir-se i l’aprovació del reglament d’ús d’armes del cos, pendent des del 2003.

“S’està avançat però no estem on voldríem”, reconeixen alguns agents. El curs de formació en autoprotecció —al final de 24 hores— l’han fet poc més de la meitat de la plantilla. S’espera que els agents tinguin les armilles al març. També es preveu l’ús de càmeres de vídeo, en tràmit, entre 2018 i 2019.

El reglament d’ús d’armes, que és el que ha de determinar quines armes i material han de portar de dotació i en quines funcions, sembla que serà una realitat. El director general Marc Costa assegura que “no és un cos armat, és un híbrid, i és un tema molt sensible”, per això “portaran arma curta, només en les funcions que comportin major risc”. En aquest aspecte no hi ha consens. L’opció de la majoria d’agents enquestats internament és anar armats. El President de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (ASPARC), Pep Capdevila, destaca que “el risc no és el servei que es fa, sinó la persona que trobes al davant en qualsevol actuació”. Per això creuen que “gradualment tots els agents haurien d’anar armats. Cal que les noves promocions estiguin armades i formades”. Des de CCOO, sindicat majoritari, s’esperen les conclusions dels experts.

Costa diu que està satisfet del que s’ha aconseguit aquest mig any, tot i que considera que “la velocitat no és la que esperava, moltes circumstàncies ho han impedit, els atemptats, l’1-O, l’aplicació del 155… Tot estarà a mans del nou Govern”. Durant aquest any les inspeccions de caça han disminuït un 26,6%, passant de 15.400 el 2016 a les 11.300 del 2017. “Hem prioritzat la seguretat a la quantitat”, afirma.

El portaveu de Comissions Obreres Manel Vidal denuncia: “Seguim insegurs”. Després dels crims, Agricultura va anunciar un pla de xoc en seguretat. “Encara no sabem res” afirma Vidal. Aquesta sensació la comparteixen gran part dels 6.500 Agents Medioambientals de l’Estat. El president de l’Associació Espanyola d’Agents Forestals i Medioambientals (AEAFMA), Rubén Cabrero, apunta que “tant Interior com les conselleries de què depenen, els impedeixen tenir els mitjans adequats”. Segons Cabrero, el doble assassinat va ser “un punt d’inflexió” per a una professió amb més de 140 anys d’història. Van pensar que els escoltarien i que una cosa així “no podia tornar a passar”. Però hi ha hagut tres agents encanonats, atacs amb ganivets, agressions i amenaces. Vidal ho té clar: volem “seguir protegint la naturalesa de furtius, piròmans i tota mena d’infractors”, però també volem “tornar a casa sans i estalvis després d’una jornada de treball”.