_
_
_
_

‘Zombie’ i altres cançons clau de The Cranberries i Dolores O’Riordan

Aquests són alguns dels temes més coneguts de la banda i la seva cantant, que ha mort aquest dilluns als 46 anys

Dolores O'Riordan, el desembre del 2012 a Belgrad, Sèrbia.
Dolores O'Riordan, el desembre del 2012 a Belgrad, Sèrbia.Srdjan Stevanovic (WireImage)

Dolores O’Riordan, cantant de The Cranberries, ha mort aquest dilluns de manera sobtada als 46 anys. El grup va néixer a Irlanda entre el 1989 i el 1990 i es va convertir en un dels més coneguts dels anys noranta. Després de tres dècades de trajectòria, la banda va publicar l'any passat Something else, un recopilatori amb tres temes nous i les seves cançons més conegudes en format acústic. La mort d'O'Riordan deixa un llegat d'himnes icònics. Aquests en són alguns:

Zombie, 1994. Inevitable començar pel tema més conegut del grup. Procedent del seu segon àlbum, No need to argue, la cançó parla del conflicte a Irlanda del Nord i, concretament, va sorgir com a reacció de protesta davant d'un atemptat de l'IRA a la localitat anglesa de Warrington el 1993, en el qual van morir dos nens. 

Dreams, 1992. Dos anys abans, The Cranberries llançava el primer senzill del seu àlbum de debut, Everybody else is doing it, so why can't we?. O'Riordan és autora de la lletra de la cançó, així com de totes les altres que van formar el disc.

Linger, 1993. També va sortir d'Everybody else is doing it, so why can't we?. O'Riordan la va escriure inspirant-se en els records del seu primer petó.

Ode to my family, 1994. Forma part del segon àlbum, No need to argue. Llançat just després de Zombie, va aconseguir cert èxit internacional, tot i que va haver de resistir la comparació amb l'anterior senzill, que havia arrasat a tot el món. 

Animal instinct, 1999. És de les cançons més cèlebres de The Cranberries. També es va fer molt popular el videoclip de la cançó, que arrenca amb una mare a qui els serveis socials treuen la custòdia de la seva filla. Procedeix del seu quart àlbum d'estudi, Bury the hatchet.

Promises, 1999. Un altre cas en el qual el vídeo és potser igual d'estimat que la cançó. L'enregistrament de Promises barreja vampirs, cowboys, foscor i atmosferes de l'Oest americà per desplegar el seu rock desesperat.

Just my imagination, 2009. Tot el contrari que Promises: és una de les moltes mostres, al llarg de la carrera de The Cranberries, que el grup podia passar del rock fosc a himnes plens d'alegria.

When you're gone, 1997. Inclosa en el tercer àlbum d'estudi de The Cranberries, To the faithful departed, la cançó va ser escrita per O'Riordan.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_