‘Charlie Hebdo’ denuncia l’elevat cost de la llibertat de premsa

L'última portada de Charlie Hebdo, just abans del tercer aniversari de l'atac terrorista contra la seva redacció, que va causar 12 morts, entre els quals 8 membres de la redacció, resumeix l'estat físic i anímic del setmanari satíric francès: com en un furgó blindat, una caixa forta o fins i tot "una llauna de conserves", obligat a viure sota fortes mesures de seguretat que no només tenen un alt cost personal, sinó també econòmic. De fet, d'entre un i 1,5 milions d'euros que Charlie Hebdo ha de pagar “completament” de la seva butxaca per assegurar la redacció. Un preu “extremadament alt” i que fa que el director de la publicació, Riss, es pregunti en un editorial si la llibertat d'expressió no s'està convertint cada vegada més en un producte de luxe.

“Cada setmana s'han de vendre almenys 15.000 exemplars, és a dir, gairebé 800.000 exemplars l'any, només per pagar la seguretat dels locals de Charlie Hebdo ”, explica Laurent Sourisseau, Riss, en l'editorial del número dedicat completament a explicar, i denunciar, les condicions extremadament difícils en què el setmanari satíric francès segueix sortint cada setmana des de la “data vermella de sang” del 7 de gener del 2015, el dia en què els germans Chérif i Said Kouachi van entrar a la redacció amb armilles antibala i fusells d'assalt i van cometre la matança.

Des de llavors, alguns dels redactors de la revista viuen amb escortes pagats per l'Estat –és a dir, amb impostos que també recapta de Charlie, subratlla Riss–. Però la seguretat del local que acull la redacció supervivent no està pagada per l'Estat, afegeix. És la revista la que va invertir en “costosos equips de seguretat” i la que paga cada mes el preu de la vigilància per part d'agents de seguretat d'una societat privada.

Després dels atemptats, Charlie Hebdo va aconseguir unes vendes rècord i un gran nombre d'abonats, cosa que li va permetre omplir les arques d'una revista fins llavors prop de la fallida. Segons l'emissora BFM TV, que al desembre va analitzar els comptes de la revista, el setmanari va obtenir el 2015 un volum de negocis de 63,6 milions d'euros, amb uns beneficis nets de 14,5 milions. Un any més tard, malgrat la caiguda en picat dels abonats que no van renovar la subscripció que havien fet just després de l'atemptat, el volum de negocis va ser de 19,4 milions i el resultat net de 2,4 milions. És a dir, gairebé 17 milions de beneficis nets, dels quals 15 milions s'han dipositat en un “fons de reserva obligatori consagrat al manteniment o el desenvolupament de l'empresa”. Sense arribar a comentar aquestes xifres, en la seva editorial Riss reconeix que el setmanari té una bona reserva gràcies a les “vendes excepcionals del 2015”. Però llança la pregunta de què passarà quan aquestes s'esgotin, sobretot si el cost de la seguretat l'ha de seguir mantenint la revista en el futur.

“És normal per a un diari d'un país democràtic que més d'un exemplar de cada dos venuts als quioscos financin la seguretat dels locals i dels periodistes que hi treballen?”, insisteix. “Quin altre mitjà a França ha d'invertir tants diners per poder utilitzar aquesta llibertat fonamental que és la llibertat d'expressió?”.

En un reportatge sobre com ha canviat la vida dels redactors de Charlie aquests últims tres anys, Fabrice Nicolino, que va resultar ferit el 7 de gener del 2015, interpel·la directament el president francès, Emmanuel Macron, per la situació de seguretat de la revista.

“Què hauria passat si Charlie no hagués tingut prou diners per pagar-se els seus propis policies? Què passarà si demà ja no tenim els mitjans dels rics?”, li pregunta.

“Plorem per la nostra República difunta, incapaç de parlar clarament perquè els principis senzills de la llibertat d'expressió siguin respectats a qualsevol punt del nostre país”, lamenta Nicolino. “Aquesta llibertat, vital i indissociable de la nostra democràcia, està en vies de convertir-se en un producte de luxe, com ho són els cotxes esportius o els rius de diamants de la plaça Vendôme, i només els mitjans amb diners podran tenir un futur”, adverteix Riss unes pàgines abans.