L’Hivern va arribar aquí primer

En ple debat sobre si Barcelona s’està perdent les grans exposicions internacionals, i com posar-hi remei, una dada positiva i esperançadora: va arrencar aquí, a la tardor, l’Hivern, és a dir la gran exposició oficial sobre Joc de trons, abans que en qualsevol altre lloc. Ves si no és una campanada, això.

Game of Thrones: the touring exhibition, que convida a fer un recorregut pel món de la sèrie basada en les novel·les de George R. R. Martin, amb l’atractiu especial de diverses instal·lacions interactives i poder-te asseure al Tron de Ferro, va tenir la seva estrena mundial el 28 d’octubre a les Drassanes, on segueix aplegant un èxit enorme i ha prorrogat fins a l’11 de març per després iniciar la seva itinerància internacional. Es podria dir que les coses no van tan malament si hem pogut ser els primers al món a poder visitar els mil metres quadrats dels Regnes de Ponent, i això a més en ple procés.

Però és que cal afegir que Barcelona ja va ser abans, aquest mateix any, de maig a octubre, escala d’una altra gran exhibició internacional de primer ordre, de les que constitueixen veritables esdeveniments: la consagrada pel Victoria & Albert Museum de Londres a David Bowie (David Bowie is), instal·lada al Museu del Disseny i presentada a casa nostra per Sold Out, com també la de Joc de trons.

Vist en conjunt, i reconeixent que no han passat per aquí algunes grans exposicions de les que van girar el 2017, no es pot negar que n’hi ha hagut d’estupendes i espectaculars, com la gran retrospectiva d’Andy Warhol a CaixaForum, que acaba el dia 31, o la de Björk al CCCB, que es va presentar coincidint amb el Sónar.

Björk, Warhol, Bowie, Joc de trons... són noms per a un bon any d’exposicions, per molt que ens fem creus de les que no han vingut, com ara la de Hockney, la de Pink Floyd, la de Jasper Johns o la de la pintura dels Estats Units després de la Gran Depressió. Afegim, entre el que sí que hem pogut veure, Giorgio de Chirico, Rodin, Picasso (Picasso a Barcelona, al museu dedicat a l’artista, encara visitable fins al 28 de gener) o Brian Eno (Santa Mònica).

S’han inaugurat també el 2017 Sumèria i el paradigma modern, que assenyala la relació entre les avantguardes i l’art mesopotàmic (a la Fundació Miró, fins al 21 de gener) i La caixa entròpica, el museu dels objectes perduts (fins al 14 de gener), o el que passa quan es dona carta blanca a un artista com Francesc Torres perquè rebusqui en els fons d’un museu com el MNAC (i el que passa és que et pot posar en exhibició un Aston Martin accidentat al costat d’un Crist a la creu medieval, o una bomba de la Legió Còndor amb les teles de nus femenins atacats durant Congrés Eucarístic de Barcelona). Un altre gran nom és el de Brossa, del qual es va inaugurar una gran exposició al Macba amb 800 obres (fins al 25 de febrer). Al CCCB, Després de la fi del món permet encara fer una ullada al futur del planeta fins al 29 d’abril

Si bé l’exposició sobre l’edat mitjana, Els pilars d’Europa, va resultar una mica decebedora, l’altra mostra resultat de l’acord de col·laboració de l’Obra Social La Caixa amb el British Museum, Agon!, la competició a l’Antiga Grècia, ha permès que viatgi a Barcelona part d’una de les Set Meravelles del Món Antic, ni més ni menys: una estàtua de Niké, la deessa de la victòria, que adornava el mausoleu d’Halicarnàs.

De meravelles per admirar n’hi ha hagut força aquest any. Al Cosmocaixa ha recalat un dels fòssils de tiranosaure més complets i famosos del món, el de Trix, el T. Rex femella descobert a Montana i conservat al museu de ciències naturals de Leiden (Holanda). Poques experiències museístiques són tan intenses com visitar la vella reina dels dinosaures carnívors i la interessantíssima (i lúdica) exposició que l’acompanya (fins al 18 de febrer). Hem començat amb espases i acabem amb dracs, no està malament!