Iceta puja un escó però es queda lluny de les expectatives creades

El PSC ha aguantat aquest dijous el vendaval de l'efecte Arrimadas a Catalunya, però els 17 diputats que ha obtingut, només un més que el 2015, queden molt lluny de les expectatives que va generar la candidatura de Miquel Iceta. Els socialistes catalans estaven convençuts que la seva alternativa a l'immobilisme i l'independentisme obtindria més suport, però, una vegada més, aquesta posició intermèdia no ha estat seguida massivament.

Les cares llargues que aquesta nit mostraven els dirigents del PSC a la seu del partit reflectien la frustració del resultat electoral, que fa créixer encara més la distància entre Ciutadans i els socialistes al Parlament. Fins avui dijous eren 9 diputats (25 respecte a 16) i ara en són 20 (37 respecte a 17). “No són els resultats que perseguíem ni els que volíem”, ha admès sense objeccions Miquel Iceta en la seva compareixença davant la premsa amb posat seriós.

Ha assegurat que era la primera vegada des del 1999 que el PSC augmentava el seu resultat en unes eleccions autonòmiques i que ha assolit 50.000 vots més que fa dos anys, tot i que ha obviat que la participació d'avui ha estat superior a la del 2015 i que el PSC amb prou feines puja un punt en vots rebuts. Altres dirigents del PSC recordaven el daltabaix electoral que havia patit el PP i els comuns com un consol per al seu resultat.

Iceta ha insistit, no obstant això, en l'autocrítica. “No hem aconseguit una majoria alternativa al bloc independentista ni ens hem situat al centre d'aquesta alternativa”, ha assegurat, abans de felicitar Inés Arrimadas i Ciutadans per la victòria electoral en vots i escons.

Malgrat tot, el líder socialista ha recordat que encara que l'independentisme ha guanyat les eleccions en escons, però no en vots, està “habilitat” per investir un president i formar un Govern “que ha d'actuar en el marc de la legalitat de la Constitució i l'Estatut”. Per això ha reclamat del secessionisme que “descarti rotundament la via unilateral i il·legal que tant ha perjudicat les institucions” i ha ratificat que Catalunya necessita millorar el seu autogovern i el finançament, el missatge que ha transmès durant tota la campanya.

En aquest sentit, Iceta s'ha posat “a disposició” de la resta de forces polítiques per “impulsar la posada en marxa del Parlament i el diàleg politic necessari” i que l'estabilitat torni a les institucions. Del seu missatge es desprèn que el PSC descarta sumar-se a qualsevol front antiindependentista que abans i durant la campanya electoral li han reclamat Ciutadans i el PP, per la qual cosa és de preveure que els diputats socialistes tampoc votarien la candidatura d'Inés Arrimadas a la presidència de la Generalitat si fracassés l'alternativa secessionista per l'absència de vuit diputats electes que són a la presó o fugits a Brussel·les.

Iceta ha venut en campanya el missatge que el PSC no formava part del que l'independentisme ha anomenat “el bloc del 155”, en el qual Ciutadans i el PP s'han sentit molt còmodes per alimentar el seu discurs polític. La polarització de la campanya entre independentistes i defensors de la unitat d'Espanya ha perjudicat de nou el PSC a l'hora de fer valer la seva proposta, tot i que aquest dijous Iceta ha ratificat que és l'única possible. “Diàleg, negociació i pacte” són les paraules que repeteix des de fa mesos com un mantra.

Més participació

Com ja va passar fa dos anys, l'augment de la participació a tot Catalunya i especialment a les ciutats del cinturó metropolità de Barcelona, el graner de vots que encara conserva el PSC a les municipals, ha tornat a beneficiar Ciutadans. El resultat atura l'hemorràgia electoral que el PSC ha estat patint des que va signar el primer tripartit després de les eleccions del 2003, però és el seu segon pitjor resultat electoral en unes autonòmiques des que hi ha democràcia, després de l'obtingut el 2015.

Els socialistes catalans van tocar fons el 2015, quan van obtenir el seu pitjor resultat, amb 16 diputats. El candidat també va ser Miquel Iceta, però el partit sortia llavors de la pitjor crisi política que ha viscut des de la seva fundació a causa del procés sobiranista. En aquests poc més de dos anys, els socialistes han viscut en una interminable muntanya russa que sembla ja calmada i que, almenys, no torna a agitar el resultat d'aquest dijous, encara que ni tan sols arribi als 20 diputats del 2012, quan el partit va apostar per la consulta legal i acordada. Llavors el candidat era Pere Navarro, que va dimitir el juny del 2014, amb prou feines dos anys i mig després d'arribar a liderar el partit.