Trump vol tornar a enviar astronautes a la Lluna 45 anys després

El president nord-americà, Donald Trump, va anunciar aquest dilluns una nova estratègia espacial que aspira a tornar a enviar astronautes a la Lluna i hipotèticament a Mart. La data no podia ser més simbòlica: en el 45 aniversari de l'última vegada que un humà va trepitjar la Lluna. “Retornem els astronautes nord-americans a la Lluna”, va dir Trump durant un breu acte a la Casa Blanca. “No només plantarem la nostra bandera sinó que establirem les bases per a una eventual missió a Mart”. El president va prometre "nous viatges d'exploració i descobriments", però es desconeixen els terminis i el pressupost per a aquesta missió, claus perquè la promesa es converteixi en realitat

La nova política, basada en recomanacions del Consell Espacial Nacional, suposa un viratge respecte a la de l'anterior Administració de Barack Obama, que va prioritzar l'exploració de Mart. En una infinitat de carteres, Trump ha desmantellat una a una les principals mesures del seu predecessor.

La carrera espacial encarna el concepte d'excepcionalisme americà. Dotze astronautes, tots nord-americans, van descendir al sòl lunar entre 1969 i 1972. En plena Guerra Freda, va suposar una fita geopolítica d'EUA en la seva rivalitat amb la Unió Soviètica. Els astronautes de la missió Apol·lo 17, Eugene Cernan i Harrison Schmitt, van ser els últims a trepitjar el satèl·lit: l'11 de desembre de 1972. En la seva tornada a la Terra, Cernan va confiar que no faria falta esperar a un “futur molt llunyà” per tornar a la Lluna. Ho han impedit, no obstant això, una combinació de falta de voluntat política, retallades pressupostàries i problemes tècnics.

En 2004, el llavors president nord-americà, el republicà George W. Bush, va advocar per enviar missions amb astronautes a la Lluna entre 2015 i 2020. Però el 2010 el seu successor, el demòcrata Obama, va cancel·lar aquest programa i va posar tots els esforços a enviar un humà a Mart, una cosa que va confiar que podia passar abans del 2030. Trump torna a col·locar a EUA en la casella de sortida en un moment de major competència. Altres potències, com Rússia, Europa, Japó i Xina, han mostrat interès en missions lunars al mateix temps que floreixen iniciatives privades per fer vols turístics al voltant del satèl·lit.

La NASA va estimar el 2005 que tornar a la Lluna podia costar 100.000 milions de dòlars. Això és cinc vegades el pressupost actual de l'agència. En la seva proposta pressupostària per al 2018, Trump va salvar la NASA de les retallades a altres organismes científics i va oferir una quantitat molt similar als 19.000 milions que va rebre l'últim any d'Obama, la qual cosa suposa menys del 1% de tot el pressupost del Govern federal.