Junqueras sosté que el seu empresonament afecta les eleccions catalanes

L'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras va demanar dijous al Tribunal Suprem que el posés en llibertat provisional per poder participar en la campanya de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. El líder d'ERC, empresonat a la presó madrilenya d'Estremera des del 3 de novembre pel seu paper en el procés que va culminar el 27 d'octubre amb la declaració d'independència de Catalunya, es presenta en el seu recurs com un “dissident polític” i sosté que la seva estada a la presó “ja està tenint efectes molt rellevants en l'àmbit de la campanya electoral i, per tant, en la conformació lliure de la voluntat popular a través de les eleccions”.

“Els processos electorals han de discórrer amb un respecte per la igualtat d'armes i el fair play, perquè la ciutadania pugui accedir en igualtat de condicions a les propostes dels candidats”, sosté en el seu escrit el lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde. “El senyor Junqueras té dret a participar en els actes de campanya, així com tindrà dret a exercir la representació política dels ciutadans si resulta escollit, com a diputat o com a president del Govern [de la Generalitat]”, afegeix l'advocat.

Van den Eynde assenyala que la condició de candidat en campanya del seu client fa impossible que pugui tornar a incórrer en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons pels quals l'estan investigant. L'advocat sosté que en el període que intervé entre la campanya electoral i la formació d'un nou Govern de la Generalitat “no hi ha risc de reiteració”. Sobre el que pot fer Junqueras si torna al Govern autonòmic, l'escrit es limita a assenyalar que “la determinació del senyor Junqueras amb un programa polític pacífic basat en el diàleg és ferma i real”.

L'advocat de Junqueras sol·licita al Suprem que tornin a citar el seu client per celebrar una vista sobre el recurs. En l'escrit, el lletrat resta valor al document Enfocats, el full de ruta del procés que es va trobar al despatx del número 2 de Junqueras, Josep Maria Jové. Aquest document, que s'ha convertit en la principal prova de càrrec, és qualificat d'“apòcrif”, i segons Van den Eynde, Junqueras “en desconeixia completament l'existència”.

“Comparant aquest document amb la realitat objectiva veiem que, per exemple, el referèndum del dia 1 d'octubre del 2017 no està ni tan sols previst. Algú creu des de la convicció més honesta que si aquest document fos real i suposés un full de ruta del que s'havia de fer no inclouria el referèndum d'autodeterminació?”, assenyala l'escrit.