El Regne Unit accepta pagar fins a 45.000 milions d’euros per sortir de la UE

“Aquesta és una guerra per veure qui pestanyeja primer, i nosaltres ens hem tallat les parpelles”, advertia a The Sun una font del DUP, els unionistes nord-irlandesos i aliats parlamentaris de Theresa May, que van torpedinar l'acord sobre el Brexit dilluns. Al final, després de quatre dies de negociacions i una nit de frenètica diplomàcia telefònica, va pestanyejar la primera ministra britànica.

Havia alliberat la seva agenda de la tarda amb la previsió de viatjar a Brussel·les en qualsevol moment. Les televisions es dirigien a l'estació de Kings Cross per pujar al tren i creuar al mínim avís. A última hora de la tarda, Downing Street explicava que Theresa May havia parlat per telèfon amb Leo Varadkar, primer ministre irlandès, i amb Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, però que les negociacions continuarien a la nit. Cap a les cinc de la matinada, hora de Londres, es confirmava que la primera ministra i David Davis, titular del Brexit, volaven a Brussel·les. Passades les set del matí, hora local, el cap de Gabinet de Juncker piulava una foto d'una fumata blanca. Habemus acord.

En l'essencial, May aconsegueix el que volia: la llum verda per avançar que li garanteix, de moment, la seva pròpia supervivència política. Però l'acord comporta un bany de realitat. Exposa les contradiccions de la visió del Brexit que es va vendre a l'electorat i esborra gairebé totes les línies vermelles traçades per May en els 17 mesos transcorreguts des del referèndum. A més, el Regne Unit ha acceptat pagar entre 40.000 i 45.000 milions d'euros per sortir de la UE, una factura que ha confirmat un portaveu de Downing Street.

El DUP —malgrat que puntualitza que “hi ha temes que encara han de ser resolts”— obté garanties que no hi haurà barreres regulatòries entre Irlanda del Nord i la resta del país. Arlene Foster, líder del partit unionista, ha assenyalat que el nou text conté “canvis substancials” pel que fa a la frontera irlandesa, un dels tres assumptes que abasta l'acord aconseguit aquesta matinada sobre els termes del divorci, que l'equip negociador europeu considera que conté el progrés suficient perquè els líders dels Vint-i-set acceptin passar a la segona fase de les negociacions a la cimera de la setmana que ve. “No hi ha una barrera al Mar d'Irlanda i sí que hi ha una clara confirmació que el Regne Unit en el seu conjunt abandona la UE”, ha dit Foster.

La meticulosa redacció dels 15 punts de l'acord relatius a Irlanda i Irlanda del Nord conté substància abundant. En particular, destaca una concessió continguda en el punt 49. “En absència de solucions pactades, el Regne Unit mantindrà un alineament complet amb les regles del mercat intern i la unió duanera”. Això significa que, si no s'acorda una altra cosa, el Regne Unit no serà membre del mercat únic, després no podrà participar en la confecció de les seves regles, però sí que hi haurà de sotmetre's a elles. És a dir, que la posició per defecte passa a ser un Brexit suau, i no un salt al buit. Alguna cosa que sonarà bé a oïdes més proeuropees, que consideren que aquestes paraules mantenen viva la lluita per la permanència al mercat únic i la unió duanera.

Hi ha altres línies vermelles traçades per May que són discretament difuminades al llarg de l'articulat. És el cas de la promesa d'alliberar-se de la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu, línia vermella absoluta pels més fervents partidaris del Brexit. Les decisions de la cort d'Estrasburg no només s'aplicaran en el període transitori de dos anys que Londres espera pactar, com ha recordat Donald Tusk, president del Consell Europeu. Les seves resolucions seran utilitzades per interpretar l'acord sobre drets dels ciutadans europeus residents al Regne Unit i els tribunals britànics podran remetre els casos que sorgeixin a Estrasburg durant un període de vuit anys des de l'acord final. “El Tribunal de Justícia Europeu serà competent per als ciutadans europeus”, ha resumit Juncker.

El sector dur del Brexit s'empassa, doncs, en bona mesura, amb substancials pagaments a la UE durant dècades; amb un període transitori enterament sota els termes de la UE; amb certa continuada jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu i amb un horitzó d'alineament, per defecte, amb les normes de la unió duanera. I no obstant això, els més destacats euroescèptics del Govern, parlant en nom de l'ala dura del Partit Conservador, han donat la seva benedicció a l'acord. “És un assoliment personal significatiu per a la primera ministra”, ha dit el titular de Medi ambient, Michael Gove. “Enhorabona a la primera ministra per la seva determinació en obtenir l'acord d'avui”,ha piulat Boris Johnson, cap del Foreign Office.

Més verí contenia la felicitació a la primera ministra de Nigel Farage, exlíder del partit populista i antieuropeu UKIP: “Un acord a Brussel·les és bona notícia per a la senyora May ja que ara podem avançar cap al proper nivell d'humiliació”.