_
_
_
_
_

Picasso, un geni de 15 anys

El museu barceloní del pintor restaura, cara al públic, ‘Ciència i caritat’, l’obra mestra de joventut de l’artista

José Ángel Montañés
Reyes Jiménez assenyala amb un hisop una dels tastos realitzats a 'Ciència i Caritat' de Picasso, en procés de restauració.
Reyes Jiménez assenyala amb un hisop una dels tastos realitzats a 'Ciència i Caritat' de Picasso, en procés de restauració.Joan Sánchez

Salvador Dalí va mostrar durant la conferència que va pronunciar el setembre del 1955 a la Sorbona de París la fotografia d’una pintura enorme. Després va preguntar als assistents si sabien de quina obra es tractava i qui n’era l’autor. Després d’uns instants, va aclarir: “És igual que el Guernica. Tots dos són quadres sentimentals del mateix autor”. La pintura en qüestió era Ciència i caritat, l’obra que tanca l’etapa de joventut de Pablo Ruiz Picasso i el final del seu academicisme. I això que la va pintar el 1896 o el 1897, amb tan sol 15 o 16 anys. La pintura representa una dona prostrada al llit que rep la visita d’un metge que li pren les pulsacions (la ciència) encarnat pel pare del jove pintor, i la d’una monja que li ofereix una tassa de brou (la caritat) mentre porta un nen a coll.

Restauració feta a l'obra Ciència i Caritat el 1970 al Palau Nacional.
Restauració feta a l'obra Ciència i Caritat el 1970 al Palau Nacional.Pérez de Rozas

L’obra, una de les peces emblemàtiques del Museu Picasso de Barcelona, està sent restaurada per segona vegada, després de la restauració que es va fer el 1970, quan va ser donada per Picasso amb la finalitat d’exposar-la en l’obertura del museu. Els treballs tractaran d’acabar amb les tensions i la pèrdua de pintura causada, sobretot, per haver estat mig segle penjada a la casa familiar del passeig de Gràcia sense bastidor, com si fos un tapís.

El 2010 la pintura va ser objecte d’un treball exhaustiu de recerca que va concloure amb una exposició en què s’intentava conèixer millor la tècnica pictòrica de Picasso i l’estat de conservació de la seva pintura. Llavors es va saber que va ser una obstinació de José Ruiz, pare de Picasso, per aconseguir que el seu fill fos un pintor de fama. Per això va presentar la pintura en exposicions a Madrid i Màlaga, ciutat en què es va quedar (a casa d’un oncle de Picasso) fins al 1918. Entre els detalls que es van saber fa set anys hi ha que es va pintar al primer taller de l’artista, situat a l’últim pis d’un edifici del carrer de la Plata de Barcelona que el pare va llogar. Que no es va poder pintar en dues setmanes com s’havia dit fins llavors i que, gairebé amb seguretat es va dur a terme al final del 1896 i no el 1897, “perquè no hi hauria hagut temps que la pintura s’assequés abans d’exposar-se. El blanc de plom és un pigment que necessita molt de temps per assecar-se”, explica Reyes Jiménez, la restauradora en cap del Museu Picasso, que dirigeix els treballs.

El quadre, al costat de 'La primera comunió' a casa dels Picasso del passeig de Gràcia de Barcelona.
El quadre, al costat de 'La primera comunió' a casa dels Picasso del passeig de Gràcia de Barcelona.Edward Quinn (Museo Picasso)

Ja han començat els treballs sobre l’obra “més científica que estètica”, segons Jiménez, que consistiran en una neteja superficial del llenç, l’eliminació de vernissos, coles i repintades de la intervenció del 1970 per haver-se alterat i envellit i per ocultar part de la pintura original. Després es consolidaran les parts afectades per pèrdues de pintura.

La monja transvestida i la signatura oculta

Serà en aquest procés en què es podrà desvelar, i potser alguns dels milers de turistes que recorren el museu diàriament ho viuran en directe, la signatura de l’artista, ara oculta. “Mesura entre 20 i 30 centímetres, ja que en aquell moment el jove artista signava ‘P. Ruiz Picasso’ o ‘P R Picasso’. Sabem que està sota la zona fosca de la part inferior esquerra, però no l’estat ni la conservació”, segons Jiménez.

El que no permetrà saber és si, com s’ha explicat, Picasso va fer servir algun amic seu perquè es posés els hàbits prestats per una amiga monja de Màlaga que es trobava a Barcelona. “Això és el que s’ha escrit”, es va limitar a dir Jiménez, malgrat que la seva monografia del 2010 no ho menciona.

En els treballs estan servint d’ajuda sis dels vuit esbossos de petites dimensions que Picasso va pintar i que el museu també conserva. “Permeten veure les variacions compositives i les dificultats a l’hora d’aplicar l’oli sobre la tela sense que hi hagués un dibuix previ, per la qual cosa va haver d’anar rectificant la ubicació i el gest de les figures”. També veure com el jove geni va canviar alguns dels elements, com un llençol blanc que cobreix la malalta per un cobertor de color ocre. Uns canvis i repintades perceptibles també amb les imatges d’alta resolució que s’han pres de l’obra (llum visible, ultraviolada, infrarojos i rajos X); unes instantànies que han permès veure com la cara del metge no li va donar cap problema, mentre que va repintar i retocar contínuament la de la dona malalta.

Viatge a París

“Durant un mes es podran veure els treballs a la sala. És una manera de minimitzar la retirada de l’obra”, explica Emmanuel Guigon, director del museu. Fins a Nadal es podrà veure Jiménez i el seu equip netejant la pintura. Ja s’han fet 12 petites proves en què s’han eliminat les capes alterades i es veuen els colors primers, molt més clars.

Després de la neteja l’obra es portarà al taller de restauració per fixar la capa pictòrica, mentre que el retoc del color es produirà, de nou, a la sala on s’exposa. Els treballs estan previstos que acabin el maig. Després es presentarà l’obra abans que viatgi a París per participar, entre el setembre del 2018 i el gener del 2019, a l’exposició “Chefs-d’oeuvre” del Museu Picasso d’aquesta ciutat. “L’exposició començarà amb aquesta obra mestra, la radiografia, els sis estudis preparatoris i el retrat El pare de l’artista i tota la documentació sobre l’obra. Serà la segona vegada que la pintura viatgi. Fins ara només ho va fer el 1980 per anar al MoMA de Nova York quan el museu va dedicar una gran retrospectiva a Picasso.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_