Messi arriba per sorpresa

Va agafar la pilota en el seu camp, li va fer un túnel a Fontàs, que li va entrar de primeres, i va traçar un eslàlom fins al límit de l’àrea rival, quan entre quatre oponents van aconseguir arrabassar-li la pilota abans que carregués la cama. Va ser un zigzagueig de Messi, una jugada gairebé impossible per a qualsevol. Però no va acabar amb èxit perquè la saga rival estava ben parada, amb les línies juntes i movent-se en bloc. No va succeir el mateix quan el 10 va arribar des de darrere i va enxampar per sorpresa el Celta.

Explicava Pep Guardiola, quan dirigia el Barça, que una de les seves màximes era que a l’àrea no s’hi està sinó que s’hi apareix. I això va fer Messi, que era punta però es va situar al costat de Paulinho uns metres més enrere, pocs sospirs després que Iago Aspas aconseguís el seu gol després d’un rebuig, perquè sembla que no hi ha cap altra forma de batre Ter Stegen. La Pulga va iniciar la jugada des de la zona de tresquarts i va combinar amb Paulinho, que va tractar de filtrar-li una passada a Luis Suárez en el balcó de l’àrea. El mal control de l’uruguaià va facilitar l’arribada des de la segona línia de Messi, que va agafar la pilota i va deixar anar un tret sec i per sota de les cames de Rubén per posar l’empat i signar el seu gol número 13 en la competició, també per convertir-se en el primer jugador que participa directament en 500 gols de la Lliga (361 gols i 139 assistències) després de 396 partits. No seria, en qualsevol cas, l’única aparició de Messi. Així ho va explicar abans d’arribar al descans, quan després d’una jugada embrollada i un rebuig a centre de Suárez, va posar el cap perquè la pilota donés en el braç de Cabral. No es va xiular penal i, en la continuació, de nou després de rebot, Leo va rematar al pal per falta d’espai. Era el pal 18 del Barça en la temporada, l’11 de Messi.

Un gol i diversos ensurts

No en va tenir prou l’argentí, que també va regalar un gol a Luis Suárez, finalment mal anul·lat perquè no era fora de joc del davanter. Un ensurt que no va immutar els puntes del Barça —va jugar amb un 4-4-2— perquè en la segona part, de nou gràcies a una aparició de Messi a l’àrea, la rematada de cap del 10 va ser desviat a temps per Rubén quan des de les graderies ja es cantava gol. Encara que al final va arribar; Leo va obrir a la banda, Alba va posar el centre i Luis Suárez no va perdonar. El gol no va servir, no obstant això, per celebrar el triomf perquè Maxi Gómez va fer l’empat i Sisto no el va desequilibrar perquè Ter Stegen es va entossudir en el contrari amb una aturada de mèrit.

Messi, és clar, també va poder resoldre. Primer amb una passada per dins en una falta assajada que Piqué va encertar a perllongar amb un driblatge sobre el porter però amb un xut desviat; i després, de nou amb una altra arribada des de darrere, després d’un refús a xut de Denis, el 10 no va girar prou el coll i la pilota es va perdre per la línia de fons. Fins i tot va tenir una última ocasió, ja en el descompte, amb una falta frontal que la barrera va desviar. Va fer de tot, el 10, però davant el Celta no n’hi va haver prou i es va trencar la ratxa d’un any d’imbatibilitat del Camp Nou.