Fiança de 720 milions a una organització de narcotraficants

Una jutge de Barcelona ha imposat una fiança de 720 milions d'euros a 15 presumptes membres d'una organització de narcotraficants que amagaven en una nau de Viladecans (Barcelona) 320 quilos de cocaïna. El presumpte líder del grup, el colombià Juan Carlos Duarte, va crear una empresa de cosmètica —Rang Spain— per blanquejar els beneficis de la importació de cocaïna a través del port de Barcelona: només el 2016, va invertir 13 milions en la companyia. Disposar d'una empresa li va permetre, a més, llogar la nau de Viladecans que servia com a amagatall per a la droga.

Duarte va fundar Rang Spain com a inversor únic a la fi de 2015, encara que va situar com a administradora “formal” la seva parella, segons la interlocutòria de la jutgessa que dona per conclosa la investigació i l’envia a judici. L'organització va llogar, a més, un pis molt prop de la nau, al carrer Antonio Machado, la qual cosa els permetia tenir-la vigilada en tot moment. Una dona es va prestar a llogar-lo a canvi de diners. “Amb el pretext de dur a terme la neteja i condicionament” del local, el narcotraficant va encarregar a tres subordinats que “contractessin els serveis d'un mexicà expert a modificar vehicles i construir habitacles ocults en habitacions”.

L'expert és Raúl García Chi. Va arribar a Barcelona el gener de 2016 i va romandre sis dies amb les seves nits a la nau industrial, segons van constatar les vigilàncies policials. Va construir dos habitacles en els despatxos de Duarte, sota la finestra. Quatre mesos més tard, durant els registres, la policia va comprovar per què García Chi és un dels millors en el seu terreny: a l'habitacle s'hi accedia, recorda la jutgessa, “accionant un polsador motoritzat ocult sota el paper pintat”. Allà van aparèixer 149 paquets de cocaïna, amb els símbols d'una corona i d'un toro. Els 320 quilos ocults tenen un valor estimat al mercat de 11,2 milions.

El mexicà també va construir habitacles ocults en una flota de vehicles (12 cotxes i dues motos) amb els quals la banda va traslladar la droga fins a la nau. En alguns casos, els habitacles estaven sota l'ancoratge de la porta i s'obrien amb una sirga oculta a l’entapissat. En uns altres, se situaven sota els seients posteriors i podien obrir-se mitjançant uns interruptors situats al maleter. Com passava amb el pis, els cotxes es posaven a noms de terceres persones, incloses dones sense carnet que “s’hi prestaven a canvi d’una compensació econòmica”.

La fiança és de 48 milions per a cadascun dels membres del grup, processats pels delictes d'organització criminal i tràfic de drogues. Alguns tenien vincles personals entre si (marit i dona, pare i fill). Però Duarte n’era el líder. Ell (o algun dels seus homes de confiança) venia la cocaïna a altres grups criminals més petits, com han constatat les vigilàncies. El colombià va vendre droga al grup liderat per Rafael Brand a la cantonada dels carrers Balmes i Diputació, a Barcelona, i també a l’Illa Diagonal. Les “recarregues” —compravenda de drogues— es produïen fins a dues i tres vegades per setmana. Quan Duarte no hi acudia, els seus homes anaven a lliurar-li els diners després de la transacció a casa seva, a prop de la serra de Collserola. En el registre d'aquesta casa, la policia va trobar 1,9 milions d'euros —repartits a diverses habitacions i “en feixos de diferents quantitats”— i 10 rellotges de luxe.

L'organització també va temptejar el cultiu de marihuana. Va llogar per a això un habitatge a La Bisbal del Penedès (Tarragona), on els agents van trobar 523 plantes. L'home al nom del qual estava llogada la casa va explicar per telèfon el seu temor al fet que altres el fiquessin “en un embolic” i va constatar que tot anava sobre rodes: “Els enciams han crescut”.