La jutgessa Lamela avala que el Suprem assumeixi totes les causes contra el procés

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela avala que totes les causes obertes en relació amb el procés independentista s'acumulin i investiguin en un sol tribunal. La magistrada ha enviat al Tribunal Suprem l'informe que li va sol·licitar el jutge Pablo Llarena, en el qual explica els motius pels quals considera que un sol tribunal ha de sumar totes les causes sobre la rebel·lió catalana perquè s'està investigant "els membres d'una complexa organització", en què cadascun dels actors (Govern, Parlament i entitats civils) compleix una missió amb un únic objectiu: aconseguir "la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, contravenint l'ordre constitucional i estatutari", segons diu l'informe de la magistrada Lamela. La jutgessa facilita així el camí perquè tota la causa vagi al Suprem.

Lamela entén que els delictes investigats en totes les causes estan connectats, per la qual cosa una possible escissió de la causa dificultaria "enormement" la investigació conjunta dels fets i la determinació clara de les responsabilitats de cadascun dels investigats. La jutgessa considera que del que s'ha investigat fins ara es pot deduir que els encausats "formen part d'una organització que actuaven amb unitat de propòsit, de conformitat amb un pla comú i amb repartiment de tasques i responsabilitats per aconseguir la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya i la seva proclamació com a República independent, alterant d'aquesta manera l'organització política de l'Estat i amb això la forma de Govern, amb clara contravenció de l'ordre constitucional i estatutari", diu l'informe.

La magistrada descriu l'organigrama d'aquesta organització, que considera dividida en tres parts: una de legislativa, dirigida per les autoritats del Parlament, amb Carme Forcadell al capdavant; una altra d'executiva, en la qual estan inclosos tots els membres del Govern de Carles Puigdemont, i finalment una part civil, amb els presidents d'ANC i Òmnium al capdavant, que també considera assessors i ideòlegs. En l'esquema la jutgessa inclou igualment els Mossos d'Esquadra i "l'actuació de determinades persones des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i de les persones vinculades a l'anomenat Diplocat".

Lamela descriu els elements bàsics amb els quals s'ha dut a terme un full de ruta secessionista dissenyat després de les eleccions autonòmiques de Catalunya del 2015. Aquest pla, estima, preveu el paper concret de cada actor independentista, així com la seva execució fins a arribar al referèndum il·legal de l'1 d'octubre tot i les resolucions contràries del Tribunal Constitucional.

Des d'aquest repartiment de funcions, Lamela argumenta que l'activitat dels membres del Govern buscava l'organització del referèndum il·legal i la declaració d'independència, mentre que els treballs parlamentaris s'orientaven "a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés de desconnexió”.

Per la seva banda, els líders d'associacions independentistes com Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) tenien com a objectiu "mobilitzar les masses, a fi de crear en la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat", que tenien com a finalitat "propiciar i justificar la desobediència de la societat" de les lleis estatals i, en última instància, "propiciar, quan calgués, la mobilització social per donar suport a la consecució de les finalitats secessionistes".

En el seu informe, la jutgessa detalla "les congregacions tumultuoses" que es van dur a terme amb la finalitat d'impedir l'execució de resolucions judicials. L'ANC i Òmnium, segons Lamela, “van actuar com a braç civil de l'aixecament impulsat per les autoritats del Govern afavorint mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i l'1 d'octubre”.