Compromís amb Barcelona
Fem els deures que aquesta ciutat necessita per continuar amb una trajectòria d'èxit iniciada fa 30 anys i que no es pot posar en risc per una qüestió política
No ha pogut ser. Sabíem que era difícil, però no impossible. Ha guanyat Amsterdam, una ciutat global que té unes magnífiques infraestructures, un ecosistema d’innovació científica i tecnològica molt avançat, una sobrada capacitat per acollir milers de visitants i una qualitat de vida envejable per a moltes ciutats europees. Igual que Barcelona. Llavors, per què s’ha decidit traslladar l’Agència Europea de Medicaments (EMA) a Amsterdam?
La resposta ja és en boca de tots i no val la pena perdre més temps i energia a donar-hi voltes. Els ciutadans ja estem esgotats. En comptes d’això, suggereixo que a partir d’ara, els barcelonins i els responsables que triem perquè ens representin a les institucions concentrem els nostres esforços a culminar una obra que es va iniciar ara fa tres dècades, el 1986, amb la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992.
Des de llavors, Barcelona ha dut a terme la principal transformació urbana que s’ha produït a Europa: la ciutat s’ha obert al mar, ha regenerat els seus barris, s’ha dotat d’infraestructures modernes, ha millorat les connexions, ha ampliat l’oferta de cultura i lleure i s’ha reivindicat com una de les millors ciutats del món per acollir fires i congressos.
Gràcies a l’ambició i el lideratge dels qui ens han precedit, Barcelona és avui una ciutat rellevant al món i forma part d’un grup molt reduït de tot just unes 50 ciutats globals amb capacitat per atreure talent i inversió. Barcelona s’ha convertit, en definitiva, en una ciutat moderna, tolerant, dinàmica i d’avantguarda, de la qual els seus ciutadans ens sentim especialment orgullosos. Aquesta tasca, no obstant això, no s’ha culminat i, tot i que disposem dels actius –científics, culturals, educatius i industrials– suficients per aspirar a ser globals, cal que la ciutat rebi l’impuls perquè es consolidi com una de les capitals del món.
En això estàvem immersos fins fa tot just un parell de mesos i des d’aquest punt hem de tornar a arrencar per no frustrar les aspiracions i ambicions de tants i tants barcelonins que veien en l’EMA l’oportunitat de seguir sent rellevants.
Des d’aquest mateix moment, el sector privat i el sector públic, altre cop plegats, tenen l’obligació d’exercir el lideratge i de definir amb ambició quina vol ser Barcelona aquests propers anys, més enllà de la següent cita electoral i amb una visió a llarg termini.
Definim les infraestructures que ens fan falta (corredor mediterrani, línia 9, trens de rodalies, accés al port); valorem els nostres actius culturals (el modernisme, el gòtic, el romànic, el Picasso, el Miró, el Liceu, el Palau, el MNAC…) i escriguem –com, per cert, ha fet Amsterdam– un relat cultural que sigui atractiu per als nostres visitants; remoguem els obstacles –fiscals, burocràtics, idiomàtics– que pateix el talent internacional quan arriba a Barcelona i aspirem a atreure els millors científics i no només els millors futbolistes; decidim quin turisme volem evitant d’una vegada per sempre parlar malament del turisme i gestionant en positiu un dels eixos principals de la nostra economia; apostem obertament per atreure inversió internacional aplicant recursos i intel·ligència a la promoció de Barcelona com a hub d’emprenedoria tecnològica i capital mundial del Mobile; en definitiva, fem els deures que aquesta ciutat necessita per continuar amb una trajectòria d’èxit iniciada ara fa 30 anys i que no es pot posar en risc per una qüestió política.
I ho hem de fer per dues raons: en reconeixement als qui van tenir la visió fa 30 anys i com a compromís davant de les noves generacions, que no ens perdonaran que deixem perdre més oportunitats com aquesta.
Gonzalo Rodés és president de Barcelona Global.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.