Barcelona es queda sense l’Agència Europea de Medicaments ja en la primera votació

La crònica del fracàs anunciat de Barcelona va començar a escriure's ja fa gairebé mig any, quan Espanya va presentar la capital catalana com a candidata a l’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès), que haurà de deixar Londres pel Brexit. Llavors els seus competidors ja subratllaven que les seves possibilitats, extremadament altes en funció de criteris estrictament tècnics, es veurien molt rebaixades pel desafiament independentista. “La incertesa política ha perjudicat clarament Barcelona”, va assegurar ahir al vespre una alta font europea.

El Govern espanyol va atribuir “als efectes directes del procés independentista” el fracàs de Barcelona, que va quedar fora de la lluita per l’EMA en la primera votació, amb només 13 vots i per darrere de la guanyadora, Amsterdam (25), i la resta de favorites: Milà (20), Copenhaguen (20) i fins i tot l’aposta de l'Est, Bratislava (15). En la ronda decisiva, Amsterdam i Milà van empatar: la ciutat holandesa es va endur l'agència en un insòlit sorteig, que va culminar un procés de votació molt extravagant, una combinació entre el festival d’Eurovisió, un conclave papal i una rifa de barri.

La tensió política ha passat factura a la candidatura de Barcelona, d'allò més atractiva en l'àmbit tècnic, amb un edifici formidable —la torre Agbar— per apuntalar una candidatura que complia amb escreix fins a l'últim detall, i que fins i tot havia rebut el favor explícit dels funcionaris de l’EMA. Però a Brussel·les les decisions d'aquesta magnitud no són mai tècniques, o no només tècniques. “M'atreveixo a dir que aquest és potser un dels principals danys directes, un altre dels danys directes que ens ha portat l'independentisme a Catalunya”, va resoldre amb duresa després de la primera votació la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.

El fracàs de Barcelona és l'últim d'una llarga llista de greuges d’Espanya a Europa. Amb el primer Governo de Rajoy, Espanya va perdre la transcendental butaca al consell de govern del Banc Central Europeu, i posteriorment el ministre Luis de Guindos va cedir la presidència de l’Eurogrup precisament davant d'un holandès, Jeroen Dijsselbloem. Malgrat la recuperació econòmica, Espanya boxeja molt per sota del seu pes a Brussel·les. Però l’Executiu descarta que aquesta sigui una de les raons de la derrota: “Una situació en la qual 2.500 empreses surten de Catalunya no és la millor per optar a una gran agència com aquesta”, va declarar de manera taxativa el secretari d’Estat per a la UE, Jorge Toledo. El ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, va qualificar la pèrdua de la seu com “l'última víctima del procés”, amb l'esperança que “sigui l'última derrota que provoca”.

Intercanvi d’acusacions

L’independentisme va carregar també contra Rajoy i amb la vista posada en les eleccions del 21-D. “Amb violència, retrocés democràtic i el [article] 155 [de la Constitució], l’Estat ha sentenciat” la candidatura barcelonina, va dir l'expresident Puigdemont a les xarxes socials. L'exconseller de Salut Toni Comín va explicar que “Barcelona era la millor candidatura des del punt de vista tècnic”, però que des de l'1-O “tot va canviar”: “Quan la Generalitat va ser apartada de la candidatura, Barcelona va perdre posicions. Ha sucumbit sota les porres del ministre Zoido i del Govern espanyol”. “Una agència com aquesta no s’enviarà a un país amb una qualitat democràtica tan baixa”, va criticar en clau electoral. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va carregar contra els uns i els altres: contra la declaració d'independència i contra l'aplicació de l'article 155.