“Després del 21 de desembre cal tancar les ferides”

José Rosiñol (Ripollet, 1970) és el nou president de Societat Civil Catalana (SCC) en substitució de Mariano Gomà. Rosiñol és membre de SCC des que es va fundar l'entitat, el 2013.

Pregunta. Per què hi ha hagut un canvi en la presidència just quan han fet les manifestacions més massives?

Resposta. Som voluntaris i en principi exercim un any el càrrec. Gomà em va dir que estava una mica cansat i em va proposar que el succeís. Ha estat un relleu molt tranquil i natural.

No som un partit i no participarem en mítings.  Però sí que farem un gran acte a favor de la convivència abans de la campanya”

P. Participaran en la campanya electoral?

R. No, no som un partit. No anirem a cap míting, però farem una crida a participar-hi. Però abans de la campanya farem un acte a favor de la convivència. El 21-D no s'acaba tot: a partir d'aquí cal tancar ferides. L'escenari és complex, però cal fer el primer pas. Hem de ser protagonistes en l'acostament i la reconciliació. Cal apostar per escenaris de convivència i reconstrucció.

P. El vicepresident de l'entitat, Àlex Ramos, militant socialista, va, tot i això, en les llistes del PSC. Això no és entrar en campanya?

R. Va en un lloc simbòlic de la candidatura. Si anés en els de sortida s'hauria de donar de baixa. El que volem és que el Parlament visualitzi la foto real de la societat catalana. El hàndicap és que Catalunya no té llei electoral pròpia i el resultat es decanta cap a postulats més nacionalistes. El 27-S [les últimes autonòmiques] el 47% va oferir una majoria parlamentària.

Hi ha casos punyents i s’ha construït una cosmovisió allunyada de la realitat d’Espanya a l’escola”

P. Però la LOREG regeix a tot Espanya.

R. Sí, també va perjudicar en el seu moment Esquerra Unida: va tenir dos milions de vots i només va aconseguir entre 5 i 10 diputats. No dic que qüestionem una eventual majoria independentista. El que volem és que si guanya actuï sota el marc constitucional.

P. En l'última campanya van reclamar davant de la Junta Electoral la retirada d'estelades als ajuntaments per vulnerar, al seu parer, la neutralitat institucional. Ho repetiran?

R. Ho hem aparcat. El nostre objectiu és fomentar la convivència i això no hi va contribuir perquè va tensar encara més les coses. Són les institucions públiques les que han de corregir aquestes dissonàncies de posar banderes partidistes. Són elles les que ho han de fer i no nosaltres. En la nostra primera manifestació [el dia 8 d'octubre] vam parlar de seny i en la segona [el 29], de convivència. Ens preocupa la reconciliació: hem d'assumir que tots som catalans amb els mateixos drets i llibertats, pensin el que pensin.

P. Contribueix a la convivència que Societat Civil faciliti formularis perquè es denunciïn casos d'adoctrinament a les escoles?

R. Recollim queixes de gent que no sap on les pot vehicular. Hi ha casos aïllats que són punyents i denunciables, com posar una estelada en una escola. Això està fora de lloc. I després hi ha la construcció d'una cosmovisió, d'un marc mental, molt d'esquena a la realitat espanyola i favorable a l'independentisme. Només cal agafar els llibres de text. És així. No estem descobrint la sopa d'all.

P. Si el 21-D torna a guanyar l'independentisme per majoria absoluta, quina solució hi ha?

R. Si guanyen, han de ser conscients que el president triat ho ha de ser de tots. La clau no és qui, sinó com. Tornarem al punt de partida, però dins del marc constitucional es pot fer de tot. El Tribunal Constitucional ja ho va establir així. Un referèndum com a Escòcia? No som un partit. El nostre objectiu és tancar ferides. La crisi econòmica que es pot generar és tremenda i equiparable, per exemple, a Lehman Brothers.

P. Donen per acabat el procés? Hi ha dos milions d'independentistes.

R. Sí, del tot. Això de saltar al precipici canviarà. No demano que ningú deixi de pensar com pensa. Dic que es faci en el marc establert perquè, si no, s'entra en l'arbitrarietat.

P. Es poden tancar ferides amb mig Govern a la presó i l'altra meitat a Brussel·les?

R. Hi haurà un dia que s'estudiarà en els llibres d'història com una regió europea com Catalunya, amb un nivell cultural i un nivell de vida elevats, ha arribat fins aquí. No estic content veient ningú a la presó. A mi m'incomoda que en les nostres manifestacions es demani presó per a Puigdemont. No em motiva gens. Josep Borrell va dir a l'escenari que això ho decideixen els jutges. Les nostres manifestacions no tenen consignes. Però quan Puigdemont es fa una foto amb els cinc requeriments del Constitucional, de debò estem jugant a això? S'han pervertit els conceptes de la democràcia.

P. Què li sembla el paper de Puigdemont a Brussel·les?

R. No sabem què està fent, però està fent mal a la societat que diu que estima i defensa. Barcelona va construir arran del 1992 un prestigi de gran ciutat oberta, plural, inclusiva i moderna. Aquesta imatge és difícil de guanyar i fàcil de perdre. Cal reconstruir la imatge dels catalans al conjunt d'Europa.

P. Seguiran convocant més manifestacions?

R. No, tret que sigui estrictament necessari. Necessitem normalitat política i institucional. Però els dos dies de les manifestacions em vaig quedar meravellat. Van ser memorables. Em va agradar molt l'espontaneïtat de la gent, que fes el que li donés la gana i cantés el que volgués. Va haver-hi gent que no havia anat mai a una manifestació. Molts van decidir anar-hi els dies 6 i 7 de setembre [quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica]. Aquí es va fracturar alguna cosa molt profunda a Catalunya.

P. Aquestes manifestacions han anat seguides, en alguns casos, d'incidents o agressions, com el 12 d'octubre o a Sabadell. No els preocupa que els seus actes atreguin o que s'hi sumin grups d'extrema dreta?

R. És clar que ens preocupen els incidents, però la majoria han estat aïllats i en acabar les manifestacions. Només hi volem constitucionalistes i demòcrates. Tot el que vagi més enllà d'això ho condemnem absolutament i radicalment. Condemnem qualsevol acte de violència i coacció i pressió, sigui de qui sigui. Això està fora del nostre ADN. Si no, estarem fora de joc.