Esquemes del segle XX per frenar un referèndum del segle XXI

“No hi haurà referèndum a Catalunya”, repetia el Govern espanyol abans de l'1 d'octubre. I és obvi que el procés, suspès pel Constitucional i convocat sense garanties, no va tenir validesa. Però també és indubtable que l'Executiu no va poder evitar almenys un simulacre de votació. I que aquest fracàs pot explicar-se en gran part per l'estructura organitzativa dels impulsors del referèndum i la seva habilitat més gran en l'ús de les noves tecnologies.

Des del Govern central van dir que no hi hauria urnes i n'hi va haver. Que havien propinat un enorme cop a la logística interceptant milions de paperetes i després en van aparèixer milions més. Que no obririen els col·legis i la majoria van romandre operatius tota la jornada. Mentre la Guàrdia Civil tancava webs sobre la consulta els seus organitzadors, amb ajuda de Wikileaks i de hackers russos, anaven creant mirrors (clons) de les pàgines eliminades.

Algunes de les mesures que el Govern anava anunciant semblaven pensades per frenar una votació de fa 20 anys. Per neutralitzar una organització centralitzada que podia ser decapitada amb la detenció dels seus caps visibles, que adquiriria urnes en botigues físiques i que naturalment, fabricaria les paperetes en grans impremtes.

En lloc d'això, les urnes es van comprar a través del portal Alibaba, més opac per a les transaccions que Amazon, a cinc euros cadascuna, enviades de la Xina a França. Eren translúcides i amb aspecte de tuperware gegant, però servien com a receptacle de paperetes.

Milers de persones es van encarregar de distribuir-les per Catalunya. Les xarxes socials van facilitar la creació d'una estructura en xarxa molt capil·lar, encara que en els moments més crítics la comunicació era només verbal, per impedir ser interceptada. Cada integrant tenia instruccions precises i ignorava la resta. Si algú hagués estat detingut, l'operatiu seguiria fora de perill.

Encara és un misteri on es van fabricar les paperetes. Però era una labor titànica tractar d'impedir que n'hi hagués: en últim terme es podien imprimir en cases particulars.

A falta d'aclarir l'actuació dels Mossos, és un fet que la majoria de col·legis van obrir. Molts havien estat ocupats per pares, alumnes i activistes organitzats des de la plataforma Escoles Obertes. Un document col·laboratiu penjat en Internet mostrava quins col·legis s'anaven ocupant i en quins es requerien voluntaris per fer-ho.

En l'assumpte del cens sí va obtenir el Govern una victòria parcial. La Guàrdia Civil es va emprar a fons per bloquejar el sistema que permetia votar en qualsevol col·legi. Els organitzadors van respondre replicant el lloc web original, però els va funcionar a mig fer i van causar un preocupant efecte secundari: les dades de milions de persones van quedar al descobert.

El dubte és si en 2017 era possible impedir que una votació així se celebrés sense adoptar mesures extraordinàries. Probablement era molt difícil, però molt més si es pretenia frenar una mobilització del segle XXI aplicant esquemes del segle XX.