Carta oberta d’un mosso al ministre de l’Interior

El Govern espanyol espera fins dilluns a les 10.00 la resposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per aplicar o no l'article 155 de la Constitució. En cas que finalment s'apliqui, possiblement seran els Mossos d'Esquadra uns dels primers afectats, ja que amb tota probabilitat passarien a quedar sota la dependència orgànica del Ministeri de l'Interior, durant el temps que es considerés necessari, segons preveu aquest article. Una situació desitjada per uns mossos —tenint en compte la carta que un d'ells, en nom d'un grup, ha enviat al ministre, Juan Ignacio Zoido— però rebutjada per d'altres. Segons aquesta missiva, les coses estan molt tenses dins de la policia catalana, on, asseguren, s'estan elaborant "llistes de mossos espanyolistes" i on alguns se senten "segrestats".

“Represento un nombre variable d'agents i comandaments del cos de Mossos d'Esquadra, i intentaré explicar la problemàtica que ha sumit aquest organisme i els seus agents en una situació indesitjable per a un cos policial arran del desafiament independentista d'una banda de la societat catalana", arrenca la missiva adreçada al ministre de l'Interior a la qual ha tingut accés EL PAÍS.

“Sense entrar en valoracions polítiques, ja que aquestes mai haurien d'haver entrat en el desenvolupament professional dels esdeveniments, els que integrem aquest cos estem patint injustament el seu trencament en els principis bàsics i elementals que han de prevaler en aquesta professió”, anuncia, pocs dies abans que el màxim responsable dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, torni aquest dilluns a declarar a l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició.

I adverteix: “Sortiran posteriorment amb seguretat autoritats de la Generalitat a desmentir que hi hagi les pressions o les situacions que descriu aquesta carta; és la seva feina. Però la realitat que aquí explico és la meva i la que em refereixen els meus companys de les seves experiències personals”.

L'autor de la comunicació, un mosso que signa la carta amb inicials, exposa llavors la situació que viuen alguns agents d'aquest cos, sobretot des del passat 1 d'octubre, quan es va fer a Catalunya el referèndum per a la desconnexió d'Espanya, en una jornada molt turbulenta, plena d'incidents violents, després que aquesta consulta hagués estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

“Aquest trencament”, continua la carta del mosso, “s'ha traduït, després dels lamentables i vergonyosos fets que van tenir lloc els dies 20 de setembre i, sobretot, a partir de l'1 d'octubre, en una pressió en el servei sobre els agents que no ens sentíem còmodes amb les instruccions que ens havien donat, i que havíem exposat raons legals recollides a la Constitució, les lleis i les ordres de jutges i fiscals en relació amb els fets i els 'suggeriments' de fer el servei d'una manera (com a poc) infreqüent, rebuda dels nostres comandaments immediats o superiors”.

“Llistes de mossos espanyolistes”

I, tot seguit, descriu quines són les seves sensacions davant d'aquestes suposades pressions: “El sentiment que millor pot definir com ens sentim és el de 'segrest', ja que quan et condicionen la teva actuació professional de manera subtil (no la podries provar davant d'un judici, per exemple), en forma d'amenaces velades, d'altres més directes, també pressions en forma d'instruccions de fer o no fer respecte a impedir els actes preparatoris i executius del referèndum o se t'amenaça amb obertures d'expedient, no trobem en la inacció el 'pagament del rescat'”.

A més, assegura l'agent a la carta: “Molts de nosaltres ens sentim sotmesos a un control anormal de les nostres accions en el servei per part dels comandaments i els propis agents que han manifestat sense embuts la seva posició ideològica, una cosa inadequada en una professió com la nostra. Ens estem assabentant que fins i tot s'estarien fent llistes d'agents i comandaments 'espanyolistes', com ens anomenen, entre altres coses, ja siguis català de tota la vida o no, i que no és més que el voler actuar de manera legal i professional. Res que es pugui provar, és clar, però d'evident efecte sobre nosaltres i les nostres famílies i que ens confirma que dirigeixen una mena de vendetta 'antiespanyolista'”.

El mosso assegura que obriran diligències de tots els fets i pressions que puguin provar, però assenyala: “De les impossibles de demostrar i que potser són les més preocupants, es derivaran una cadena de fets indesitjables, i permeti'm l'expressió, infernals per als agents i les seves famílies”.

I, segur que aquesta situació que descriu s'allargarà en el temps, proposa el canvi de cos com a única sortida, és a dir, l'ús d'aquesta passarel·la recollida (però no desenvolupada) en la Llei de Règim de Personal de la policia del 2015 i que ja estudien al Ministeri de l'Interior: “Tenim clar que aquestes pressions, persecucions i amenaces no s'acaben el dia 1 d'octubre, i per a molts de nosaltres l'única sortida és la que ens dona l'accés al Cos de Policia Nacional en la seva Llei 9/2015 que regula el règim de personal”. I afegeix: “Per a alguns altres i gran majoria d'agents suposaria un baló d'oxigen per fer amb total seguretat els seus deures professionals”.

Per aquesta raó insten el ministre Juan Ignacio Zoido al·ludint a raons de seguretat: “Sol·licitem un impuls a l'opció de trasllat interadministratiu que, sobretot, redundaria en benefici de la seguretat en el servei, en la dels agents i les seves famílies i aturaria les injustificades pressions polítiques que a aquest cos de policia i als seus agents se'ls té sotmès”.

Fins i tot assenyala alguns possibles “avantatges” que implicaria aquest fet: “Som policies ja formats que podem incorporar-nos ràpidament a les plantilles a cost zero per a l'administració, sent alguns fins i tot anteriors guàrdia civils i policies nacionals que ja tindrien coneixements requerits, que podrien reforçar els components de la comunitat autònoma”; “Estem motivats i amb ganes de treballar en una policia amb la qual ens sentim més identificats”; “Som bilingües a les nostres respectives comunitats (català/valencià i basc)”; “i els possibles inconvenients per avançar-nos a alguns companys del CPN en els canvis de destinació, podria suplir-se amb el compromís de destinació temporal obligatòria a Catalunya”.

La missiva va ser enviada des d'Alacant el passat dia 10 per l'Agrupació Reformista de Policies (ARP), un sindicat policial amb menys d'un any de vida. Segons expliquen, van ser “requerits per un grup d'agents i comandaments dels Mossos d'Esquadra per intervenir i intercedir en el seu desig d'incorporar-se al Cos de Policia Nacional”. I aclareixen: “El nostre sindicat sensible als fets que s'estan donant a Catalunya, apel·lant al ràpid restabliment de la convivència i coordinació entre cossos policials allunyats d'ordres i interessos de decisions polítiques que han suposat una fallida en la confiança entre els mateixos, es veu en l'obligació d'acceptar aquesta petició de mediació d'aquests funcionaris policials autonòmics”. En l'assumpte de la carta es pot llegir: “Passarel·la entre Forces i Cossos de Seguretat (Mossos d'Esquadra)”.