Macron rebutja la mediació davant del “cop de força” català

Emmanuel Macron ha rebutjat aquest dimarts de forma taxativa una possible mediació europea per resoldre la crisi catalana. “Si intervenim donem la raó a qui no respecta la legalitat”, ha dit en un col·loqui a Frankfurt. El president francès s'ha declarat confiat que el que ha anomenat “un cop de força (…) per part dels catalans” es resolgui pacíficament.

Mai abans Macron havia parlat en públic durant tant temps —gairebé cinc minuts— ni amb tant detall sobre la qüestió catalana. La seva declaració, durant una trobada amb el veterà polític francoaleman Daniel Cohn-Bendit i el politòleg especialista en gihadisme Gilles Kepel, ha arribat unes hores abans de la intervenció del president català, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya. La possibilitat que Puigdemont declari d'alguna forma la independència provoca inquietud a les capitals europees, també a París.

“Per què Europa, França o Alemanya no intervenen en el tema català?” s'ha preguntat Macron. “Perquè Europa està feta amb estats sobirans. És una realitat política i històrica. Si jo intervingués en el tema català em ficaria en els temes polítics espanyols I és intolerable tant per al primer ministre espanyol com per al monarca espanyol.”

El president ha mantingut que la iniciativa catalana “contravé totes les regles de l'estat de dret a Espanya”. “Es pot dir que Mariano Rajoy no ha gestionat això o allò: no em correspon jutjar-lo”, ha continuat. “No li correspon a un estat veí ficar-se en els seus assumptes i fer una mediació, és Espanya qui ho ha de gestionar”.

Cohn Bendit l'ha interromput llavors per dir que sí, que Europea havia d'intervenir, perquè, ha afirmat: “la Història castiga qui arriba massa tard”. “Si avui la Unió Europea intervé”, ha replicat Macron, “reconeix d'alguna manera, tracta amb igualtat al president Puigdemont i el president Rajoy. No és conforme a les nostres institucions. Qui ha signat perquè Europa sigui un projecte comú? Espanya, en tant que estat que se seu a la taula, taula, amb les seves regles, la seva constitució, i un president del Consell triat legítimament”.

Macron ha expressat el desig que la crisi “es gestioni amb pau, de la manera més conforme amb les nostres pràctiques”. “Penso que aquest serà el cas”, ha afegit. I ha revelat que la seva opinió es funda en múltiples converses, perquè “sense fer-ho públic" ha parlat molt amb els uns i els altres.

Macron ha explicat que fer-ho obriria la porta que un land alemany, o una regió francesa, apel·lés a les institucions europees, i que aquestes es convertissin en àrbitres de les qüestions internes. “S'ho imaginen?”, ha dit.

Macron creu que “hi ha una forma d'irredentisme que està en joc en aquest moment a Catalunya”. “Té accents sincers, culturals, profunds que respecto. I que reflecteixen de vegades egoismes econòmics que fan por”, ha completat.

Cohn Bendit l'ha interromput altre cop, al·ludint a les reivindicacions al nord d'Itàlia: “Així és la Lliga Lombard”. “I d'un altre costat”, ha reprès Macron, en un diàleg viu i àgil, “irresponsabilitats que no comparteixo”.

El president ha recordat que a Espanya s'ensenya el català. I ha observat: “No tinc el sentiment que [aquesta cultura] estigui oprimida dins del país”. “Mantinc aquesta línia”, ha conclós. “I a les meves declaracions públiques m'he mantingut amb Mariano Rajoy. Perquè si no és la fragmentació".

Estem en un moment històric en què necessitem pensar una sobirania europea, però no penso que aquesta sobirania europea es pugui pensar reduint o sostraient la sobirania nacional. Penso que és un complement”.