La importància de gestionar les emocions
La millor racionalitat no és la que nega les emocions, sinó la que les incorpora i les canalitza
Quan a Piqué li va tremolar la veu i se li van entelar els ulls explicant, la nit de l'1-O, com d'orgullós se sentia de ser català i que li feia mal el tracte que tanta gent pacífica havia rebut de la policia, molta gent devia plorar davant del televisor. El sentiment és molt contagiós, i més en un dia d'alt voltatge emocional com va ser l'1-O. La imatge del jugador del Barça plorant reflecteix un dels aspectes que expliquen la força que el moviment independentista ha aconseguit a Catalunya: el seu fort component emocional. Autors com Daniel Innerarity o Manuel Arias Maldonado han abordat en les seves obres la creixent sentimentalització de la política. En una societat tan reactiva com la nostra, en la qual la informació i les imatges s'escampen a la velocitat de la llum, les emocions expliquen molt i no comptar-hi és causa de molts errors de diagnòstic que després es paguen cars.
Els sobiranistes ho han sostingut moltes vegades: en el conflicte català hi subjeu un sentiment d'humiliació, de falta de reconeixement. Molts dels qui es mobilitzen viuen com un menyspreu que no s'atenguin unes reclamacions sobre l'encaix de Catalunya a Espanya que consideren justes. Se senten ferits en la seva dignitat i aquest sentiment compartit reforça el vincle identitari. La mobilització a favor d'una causa compartida satisfà el sentiment de “comunió” de què parla el filòsof francès André Comte-Sponville com una necessitat bàsica de l'ésser humà, i que en termes evolutius és la necessitat de reforçar els vincles de grup per assegurar la pervivència.
El problema és que les emocions que sustenten la revolta a Catalunya estan generant sentiments i emocions igualment intenses en aquells que se senten interpel·lats. Els qui creuen que Espanya és un país acollidor, una democràcia que ni oprimeix ni persegueix, i que la unitat que consagra la Constitució és un valor a defensar, se senten ferits pels qui volen trencar-la. Estan dolguts perquè molts catalans no ho senten així. I ara, la materialització del desafiament en forma de ruptura genera, a més, sentiments d'impotència i ràbia. No és difícil imaginar quines emocions senten els policies que, de tornada a l'hotel després d'una jornada per oblidar, es veuen increpats pels ciutadans que creuen que estan defensant. També ells se senten rebutjats i amb ells molta altra gent que veu aquestes imatges a la televisió. El sentiment de rebuig és un dels més corrosius i està massa present en la política espanyola. Tot això és aquí, a flor de pell. I mentre uns s'afanyen a explotar políticament aquests sentiments, d'altres els ignoren i fent-ho, els alimenten.
Molts fan una crida a la necessitat de recuperar la racionalitat. És cert. Però no cal oblidar que la racionalitat i les emocions no són ens separats i inconnexos. Des que el neurocientífic Antonio Damasio se'n va anar a la recerca de Spinoza i va reivindicar, tenint en compte l'evidència científica, el paper clau de les emocions, tot està més clar: la millor racionalitat no és aquella que nega les emocions, sinó aquella que les incorpora i les canalitza.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.