_
_
_
_
_

Brussel·les manté el silenci sobre el repte independentista català

Els primers ministres de Bèlgica, Charles Michel, i Eslovènia, Miro Cerar, critiquen la violència de les forces de seguretat

Claudi Pérez
Macron, Merkel, Rajoy i Gentiloni en roda de premsa a París.
Macron, Merkel, Rajoy i Gentiloni en roda de premsa a París.DIEGO CRESPO (EFE)

Silenci sepulcral. Brussel·les s'ha abstingut aquest diumenge de mostrar la seva desaprovació a la convocatòria del referèndum català, però al tancament d'aquesta edició tampoc donava el més mínim suport a la resposta del Govern espanyol al repte independentista català. Aquest silenci s'estén a la gran majoria dels governs del continent, encara que almenys dos líders sí que han criticat l'actuació de les forces de seguretat espanyoles.

Les imatges de violència als carrers de Catalunya han provocat un enorme impacte a tot Europa, però ni Brussel·les ni la gran majoria de Governs de la UE han volgut sortir de l'espessa barrera de silenci que va caient sobre la crisi d'Estat Catalunya-Espanya. Les poques veus que es fan sentir, no obstant això, marquen un cert punt d'inflexió: fins ara la narrativa europea es feia ressò de la il·legalitat de la consulta; cada vegada més líders apunten des d'aquest cap de setmana que cal tornar al diàleg i, sobretot, escoltar l'opinió dels catalans i evitar les ràtzies. "La violència mai pot ser la resposta", ha tuitejat el primer ministre belga, Charles Michel. El primer ministre eslovè, Miro Cerar, i fonts oficials tant de Finlàndia com de Lituània, han donat mostres de preocupació pels últims esdeveniments. Les fonts consultades a la Comissió han fet una crida a la cautela i eviten pronunciar-se abans de sentir els arguments tant de Rajoy com dels partits de l'oposició.

"El referèndum no és vàlid, però és un dia trist", ha apuntat el líder socialista al Parlament Europeu, Gianni Pittella. "No vull interferir en els assumptes interns d'Espanya, però condemno absolutament el que ha passat avui a Catalunya", ha afirmat el liberal Guy Verhofstadt. El PP europeu ha evitat fer declaracions.

Berlín, en silenci. Aquesta mateixa cautela era la tònica en la major part de les cancelleries. Angela Merkel i Mariano Rajoy van parlar dissabte per telèfon, però fins ara Berlín s'ha limitat a seguir "amb atenció" l'evolució del conflicte català i Steffen Seibert, el portaveu de Merkel, ha reiterat durant els últims dies la importància del "respecte a l'estat de dret; a la Constitució". L'Executiu alemany considera Espanya com un país "amic", però aquesta nit evitava pronunciar-se sobre el referèndum i la resposta de les forces de seguretat. El líder de l'oposició socialdemòcrata, Martin Schulz, sí que ha apuntat que l'escalada a Espanya "és preocupant". "Madrid i Barcelona han de rebaixar l'escalada immediatament i buscar el diàleg", ha afegit, informa Ana Carbajosa.

París: un assumpte europeu. La crisi catalana ha deixat de ser per a França un conflicte intern d'Espanya, informa Marc Bassets. El membre de més alt rang del Govern francès a pronunciar-se ha estat el ministre d'Economia, Bruno Le Maire. "Desitjo que la pau civil regni a Espanya", ha dit a RTL. Le Maire ha evitat les crítiques a l'actuació policial. "Què diríem si un ministre espanyol vingués a expressar-se sobre la manera de gestionar els nostres problemes d'ordre públic? Això correspon al Govern espanyol: és la seva responsabilitat exclusiva". Més crític, Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, afegeix: "L'Estat espanyol perd la seva sang freda. La nació no pot ser una camisa de força".

Regne Unit: suport a Rajoy. Londres ha reiterat avui la necessitat de tornar a l'ordre constitucional i ha donat mostres de suport a Madrid ("Espanya, la força de la qual i unitat són tan importants per a nosaltres, és un amic i un aliat del Regne Unit"). Però l'oposició britànica critica sense ambages les imatges de violència: "La violència policial contra els ciutadans a Catalunya és impactant. El Govern espanyol ha d'actuar per detenir-ho ara", ha dit el laborista Jeremy Corbyn. La ministra principal escocesa, la nacionalista Nicola Sturgeon, s'ha declarat "creixentment preocupada" pels esdeveniments viscuts a Catalunya. "Al marge de les nostres visions sobre la independència, tots hauríem de condemnar les escenes de les quals estem sent testimonis i demanar a Espanya que canviï el rumb abans que algú resulti greument ferit. Deixin al poble votar en pau", ha demanat a les xarxes socials, informa Pablo Guimón.

Holanda: crítiques de diversos partits. No hi ha hagut reaccions oficials del Govern en funcions holandès, però la democràcia cristiana ha criticat "el silenci de la UE i que no hagi condemnat la violència vista a Catalunya". "El seu silenci és eixordador", ha dit el diputat Pieter Omtzigt. El partit ecologista (Groen Links) parla d'"un dia negre per a Espanya perquè la violència policial divideix el país". I Geert Wilders, el líder antimusulmà, ha escrit en una piulada el següent: "La UE l'any 2017. Violència contra el teu propi poble", informa Isabel Ferrer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_