Els kurds de l’Iraq desafien Bagdad i es bolquen en la consulta d’independència

El Kurdistan iraquià ha celebrat aquest dilluns el seu referèndum d'independència sense incidents dignes d'esment. Malgrat la tensió a les "zones en disputa" i dels advertiments del Govern central, els països veïns i la comunitat internacional, la votació ha transcorregut en un ambient festiu i amb una elevada participació. Il·lusionats i fins i tot desafiadors, els kurds han acudit a les urnes convençutsde fer història i d'impulsar el procés que els portarà a tenir no només bandera sinó passaport propi.

"Tota la gent de Kurdistan està feliç amb aquesta ocasió. Hem vingut a votar sí", declara exultant Aryan Hamad, de 24 anys i estudiant d'enginyeria agrícola, en un col·legi electoral d'Erbil. L'acompanyen la seva mare, una germana i una cosina. Totes exhibeixen orgulloses l'índex impregnat de tinta que prova la seva participació. "El meu pare i els meus germans van venir a primera hora", aclareix. Els centres de vot són mixtos encara que a la porta de les sales on es troba cada taula, tots dos sexes esperen el seu torn en files separades.

Les cues s'han allargat a mesura que avançava el dia, la qual cosa ha obligat a ampliar la votació una hora fins a les set de la tarda. Abans de l'extensió, la participació arribava al 78% de l'electorat, segons la cadena de televisió Rudaw. No obstant això, l'entusiasme ha estat desigual. A Suleimaniya, centre tradicional de l'oposició política i que ha aglutinat un moviment perquè es retardés el referèndum, l'assistència ha estat menys nodrida. En tot cas, i a pesar que els analistes consideren que l'enclavament no està madur com a Estat, s'espera un còmode triomf del sí.

"Sí, he votat i votat sí", responia orgullosa Shilan, una mestressa de casa de 35 anys, alhora que mostrava el seu índex impregnat de tinta. "Volem ser com altres països, que se'ns reconegui la nostra identitat", explica. "Si tingués por, no seria aquí", desestima quan se li esmenten les amenaces de l'Iran i Turquia de tancar la frontera i fins i tot l'oleoducte que permet l'exportació de petroli. "Hem superat situacions més difícils", assegura, una frase que al llarg del dia repeteixen nombrosos entrevistats.

El referèndum estava obert a tots els residents registrats, kurds i no kurds, majors de 18 anys, tant dins de la regió autònoma com a les àrees confrontants que aquesta reclama com a pròpies i les seves forces (els Peshmerga) controlen des que l'Exèrcit iraquià es va retirar davant l'avançament de l'Estat Islàmic (ISIS) el 2014. En total uns 5,2 milions. De fet, la papereta estava escrita en quatre idiomes: kurd, àrab, turc i assiri. "Vol que la regió de Kurdistan i les àrees kurdistaneses fora de la regió es converteixin en un país independent? SÍ / NO".

"Vaig néixer aquí i tinc dret a participar", defensa després de dipositar el seu vot Taksim, un turcman que té una popular casa de menjars al barri de Mistawfi, als peus de la Ciutadella d'Erbil. A diferència de la majoria membres de la seva comunitat que resideixen en Kirkuk, Taksim defensa la separació de Bagdad. "Per descomptat, fa molts anys que estem en aquesta situació indefinida i la independència serà millor", precisa. En la seva opinió, totes les comunitats poden conviure. Com la majoria dels entrevistats durant el matí en mitja dotzena de col·legis electorals, assegura que no el preocupen les represàlies dels veïns. "Aquest referèndum és el just. Per què hauria de tenir por?", conclou.

Nagam i Hawrea van néixer a Bagdad i, no obstant això, aquí estan, aguantant arregladíssimes sota el sol de mitja tarda per poder votar al col·legi electoral de l'Estadi Franso Hariri. Ambdues són àrabs sunnites, però han trobat a Erbil la seguretat i la tranquil·litat que els va negar la seva ciutat natal, alguna cosa que també valoren altres minories com els cristians, els kakais o els shabaks. "Volem la independència de Kurdistan mentre no hi hagi extremisme ni racisme contra la resta dels grups ètnics", exposa Nagam, que ha muntat un saló de bellesa amb el qual cria els seus tres fills. "Aquí mai ens hem sentit discriminades", concorre la seva amiga, que estudia enginyeria elèctrica.

L'actitud de Taksim, Nagam i Hawrea contrasta amb el sentiment que àrabs i turcmans expressen a la contesa província de Kirkuk. De fet, allà la majoria d'aquestes comunitats s'oposaven a la consulta. Les al·legacions que alguns àrabs havien estat coaccionats perquè votessin sí, van ser respostes pel Govern central amb l'anunci d'un immediat enviament de tropes a les "zones en disputa", que inclouen Kirkuk, Janaqin, Majmur, Sinjar i Yalaula.

La informació oficial donava una elevada participació en totes aquestes regions, però no desglossava on s'havien recollit els vots. Arran de les dificultats per instal·lar les urnes en alguns d'ells i el fet que molts dels seus habitants es troben desplaçats, es van obrir col·legis especials com el de l'Estadi Franso Hariri en Erbil. Amb prou feines una hora abans del tancament de les urnes, encara esperaven pacientment per votar dos o tres centenars de persones, com les germanes Rupak, Shano i Shehla Adil, originàries de Janaqin. "Volem aconseguir els nostres drets, si no per a nosaltres per als nostres fills", resumeix.