La tarda dels rebels del Barça a Getafe

No és cert que el Barça es resumeixi en Messi. Tampoc es pot assegurar que enyorarà Neymar. Fins i tot pot ser que no necessiti sempre els gols de Luis Suárez. I fins pot guanyar sense Dembélé. No hi hagut figures a Getafe sinó que s’ha imposat l’equip, i molt especialment la plantilla, circumstància que avala la feina de Valverde. El tècnic ha intervingut decisivament en un moment delicat, quan manava amb comoditat i autoritat el Getafe, i el FC Barcelona ha cantat una victòria que afavoreix l’autoestima i alleuja la pressió a Robert i Bartomeu.

Els suplents han resolt un partit que no han sabut guanyar els titulars amb Iniesta i Messi. Caldrà començar a mirar amb més bons ulls els futbolistes en nòmina al Barça, els que s’entrenen a la Ciutat Esportiva, i deixar de pensar en el mercat i en les renovacions del capità i del 10. La victòria de Getafe pertany als rebels, a un brasiler menyspreat com Paulinho i a un interior obstinat a ser futbolista del Barça: Denis Suárez. Tots dos han corregit un partit que tenia mala pinta fins que el tècnic ha acabat amb la rutina expressada en l’alineació, la que havia guanyat els tres partits de Lliga.

El partit ha començat amb un túnel de Jorge Molina a Piqué. No ha estat penal per poc, per sort del Barça. La jugada ha definit el to de la tarda al Coliseum. El Getafe és un equip poderós a pilota parada i en les segones jugades; està ben construït i organitzat; es desplega magníficament i optimitza els recursos que li ofereix el Coliseum Alfonso Pérez. El Barça ha passat una mala estona pel camp, per la pista lenta, per l’hora del partit i per les exigències del planter de Bordalás. No hi havia espai per jugar ni per respirar a l’hora de la migdiada, adormit el Barça, pendent d’enganxar amb Messi.

Tampoc hi havia davanter que es desmarqués, i quan ha xutat Dembélé s’ha trencat, substituït per Deulofeu; tampoc es filtrava una passada des de la divisòria, desenfocats Iniesta i Rakitic; i la defensa tenia serioses dificultats per tapar Shibasaki. Hi ha hagut un moment en què no se sabia ben bé si l’equip feia cas a Messi o a Valverde en un intent desesperat de tots dos per trobar solucions al perfecte pla de Bordalás. No fluïa el futbol blaugrana, excessivament pla, sense puntes de joc ni ocasions, sotmès pel Getafe, que ni tan sols ha suat davant el ritme del Barça.

Hi ha partits que es repeteixen pel Barça amb independència de qui sigui l’entrenador, jornades com la de Getafe, el resultat de la qual només depèn de l’equip que marca el primer gol, una sort que aquesta temporada sempre havia caigut de part de l’equip blaugrana, imbatut fins a arribar a Getafe. El gol ha caigut merescudament del bàndol del Getafe en un xut extraordinari del japonès Shibasaki. No ha xutat el Barça fins que s’acabava el primer temps quan Messi ha apuntat en una falta a l’esquadra dreta de Guaita.

L’encert de Guaita i Shibasaki contrastava amb l’absentisme col·lectiu del Barça, massa mandrós i abstret, sense desequilibri ni velocitat, gens fi, a remolc en el joc i el marcador, obligat a capgirar el resultat tan ben guanyat pel Getafe. Valverde ha dinamitzat llavors l’equip amb l’entrada de Denis Suárez per Iniesta i més tard amb Paulinho. Els canvis són de jugadors i no de sistema, de moment, perquè el flanc esquerre ha continuat desocupat i amb poca activitat perquè no hi havia manera que arribés Alba.

Denis Suárez ha canviat el ritme i el Barça ha deixat de jugar lent per ser més intens mentre el Getafe perdia Shibasaki. El partit ha canviar per a bé del Barça. Faltant toc i fluïdesa, pansit com estava Messi, s’ha imposat la fe de futbolistes que busquen el seu lloc com Deulofeu, Sergi Roberto, Denis Suárez i Paulinho. Denis ha culminat una centrada magnífica de Sergi Roberto i Paulinho ha defensat una passada fins a colar la pilota amb un xut creuat al qual no ha pogut arribar Guaita.

Les rotacions

Tot dos han signat un remuntada en circumstàncies complicades per al Barça. Ha aguantat en defensa pel saber estar d’Umtiti i ha decantat al seu favor la contesa a partir de l’orgull, de la subtilesa de Denis i la força de Paulinho. El brasiler ha aguantat la crítica pel seu fitxatge i la suplència amb l’ofici propi d’un titular de la Canarinha. Paulinho i Denis han estat un bon remei per al mal de cap de Messi i una benedicció per a Valverde. La història diu que els millors equips són aquells que guanyen partits com el de Getafe amb els suplents, com li ha passat al Barça, que ha remuntat sense que marquessin Messi ni Suárez. Haurà de rotar, Valverde.