Xiular Piqué

En l'extraordinària entrevista que fa Maite Rico a Javier Marías a El País Semanal hi ha respostes de les quals aprenc, com aconsegueix el millor Marías en les seves novel·les (“No pots ficar-te en totes les guerres perquè hi ha enemics que taquen massa, fins i tot encara que sigui per combatre'ls”) i altres amb les quals no estic d'acord. Les respostes que em van agradar les vaig enviar a amics amb l'enllaç a l'entrevista, com acostumo a fer. Les que em van disgustar vaig intentar oblidar-les per no enfadar-me ni fer enfadar ningú més; eren opinions arriscades, per això Marías és Marías, de les quals vaig sospitar que disgustarien més gent que a mi. Una d'elles, sobre feminisme, aliena als temes del llibre que promocionava Marías, va ser la piulada amb la qual el compte d'EL PAÍS va promocionar l'entrevista a les xarxes.

Aquest titular impugnava l'entrevista: els que s'hi enfadaven estaven massa enfadats per llegir-la, però prou enfadats per compartir-la. En qualsevol cas era una opinió que, emesa en solitari, centrava el debat. Ven millor el que pot ser dolent que el que pot ser bo; té més pes, l'impuls de jutjar-lo és més gran i s'estén amb més facilitat una opinió que "cauria fatal", com diu Marías, que no pas una que no se sap com caurà. He observat que quan coneixem personalment algú tendim –crec jo– a prioritzar la seva part positiva; quan no el coneixem personalment, tendeix a imposar-se amb més facilitat el que ens sembla dolent: allò desagradable impugna la resta i invalida el que ens pugui agradar o fins i tot el que ens ha agradat.

Vaig tenir aquesta impressió quan vaig llegir l'entrevista a Marías, i quan vaig veure després el resum del partit d'Espanya i vaig sentir les xiulades a Piqué. Hi havia un aficionat mitjà al Bernabéu que entre la Copa de Món i les Eurocopes que va guanyar Piqué amb Espanya, i les suposades opinions polítiques i el fanatisme culer de Piqué, preferia això segon. És el mateix aficionat mitjà que et dirà que la final de Johannesburg és un dia tan important com el dia en què va néixer el seu fill. A Johannesburg i a mig planeta Piqué ha estat defensant l'equip que l'aficionat tant estima, però aquest aficionat que xiula Piqué prefereix que juri bandera al fet que faci tot el possible per la selecció.

Va al camp amb la mateixa samarreta que ell, a defensar a la graderia l'equip que ell defensa al camp i a celebrar els gols amb la mateixa eufòria que ell. Però entre el que els uneix aquest dia, que és tot, i el que els separa altres dies, que són algunes coses, tria el rebuig.