Els dubtes sense resoldre de la investigació dels atemptats

Dues setmanes després dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona), que van deixar 22 morts —inclosos sis dels terroristes— i un centenar de ferits, la investigació sobre el cas ha aconseguit identificar ja els deu presumptes membres de la cèl·lula —dos més inicialment assenyalats van ser posats en llibertat sense càrrecs pel jutge Fernando Andreu—, determinar la seva implicació i enviar a presó els dos terroristes supervivents.

En aquests dies, no obstant això, s'han obert també múltiples interrogants que han deixat al descobert llacunes en les labors d'informació, prevenció i coordinació policial. Unes debilitats que l'actual clima de crispació pel referèndum il·legal d'independència a Catalunya —previst per al pròxim 1 d'octubre— han portat al primer pla de l'enfrontament polític.

Els que segueix és un resum d'alguns dels principals punts sobre els quals queda pendent aportar llum i adoptar mesures:

Un imam radicalitzat

D'Abdelbaki es Satty, nascut el 1973 al Marroc, se sap que va mantenir vincles amb una cèl·lula que des de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) enviava terroristes a Síria i que va ser desmantellada el 2006 amb l'Operació Xacal (encara que el 2011 tots els acusats van ser absolts pel Tribunal Suprem). També que, malgrat ser investigat inicialment —i el seu telèfon punxat—, la seva participació en aquests fets va quedar descartada i ni tan sols va arribar a ser imputat. Existeix igualment una nota interna de la policia que el relaciona de manera vaga amb alguns implicats a l'11-M.

En els quatre anys següents, es Satty sembla entrar en un submón de marginalitat i petita delinqüència. El 2010 és condemnat a quatre anys de presó per traficar amb haixix, pena que compleix a Castelló. Després de sortir de la presó, viatja en més d'una ocasió al Marroc, s'investiga si ho va fer a Àustria i està confirmat que va passar tres mesos a Bèlgica a principis del 2016. Tot això abans d'arribar a Ripoll (Girona) convertit en imam.

Quan es va radicalitzar Es Satty? Ho estava ja el 2006 i va saber amagar-ho? O, com altres gihadistes, la seva radicalització va començar després d'anys de marginalitat i presó? Si ja ho estava el 2006, com va poder ser que cap servei d'informació o intel·ligència l'identifiqués? Seguia ordres d'algú? Quina era la seva relació amb l'Estat Islàmic (ISIS)? I un altre dubte a solucionar: Tenien Policia Nacional, Guàrdia Civil o el CNI més informació d'Es Satty que no ha transcendit?

La pregunta de Bèlgica

L'aparent desconeixement sobre la vida de l'imam després de sortir de la presó el 2014 s'interromp en el primer trimestre del 2016. Es Satty arriba a Vildevoord, bressol del gihadisme belga, i desperta sospita per la seva actitud entre la mateixa comunitat musulmana, que alerta a les autoritats. Un policia local especialista en la lluita contra la radicalització demana informació sobre Es Satty —segons els Mossos, per "via informal"— a un sergent de la policia autonòmica catalana a qui coneix. Altres fonts policials qualifiquen aquest contacte de "bilateral" o "de confiança, usat per agilitar tràmits i basat en el coneixement mutu". El mosso contesta per correu electrònic l'agent belga més d'un mes després, el març del 2016, i li diu que Es Satty és a Ripoll i que no té antecedents d'interès.

Vista a posteriori, aquesta comunicació és un dels escassos caps que hagués pogut posar el focus en les activitats de l'imam de Ripoll. En primer lloc, caldria saber si hi ha més d'un correu electrònic i el seu contingut. I després plantejar-se si, per exemple, la policia belga va haver d'enviar la seva petició per lleres formals per donar-li més entitat. Hauria posat algú sobre la pista? Va poder l'agent d'Informació dels Mossos, tenint en compte que Es Satty ja era imam i la petició venia d'un policia antirradicalització, ampliar les seves indagacions, fins i tot compartint la informació amb la Policia Nacional o la Guàrdia Civil? Revela tot això llacunes en les labors d'intel·ligència, informació i coordinació policial de les quals han d'extreure's lliçons?

La colla de Ripoll

A Ripoll van créixer els nou joves —d'entre 17 i 28 anys— reclutats per Es Satty. Allà els va radicalitzar d'amagat i des d'allà el grup va triar una localitat situada a l'altra punta de Catalunya, Alcanar —a Tarragona, a 300 quilòmetres—, per convertir una casa ocupada en el seu centre d'operacions.

Malgrat que els Mossos van visitar en diverses ocasions la mesquita, Es Satty va tenir gran habilitat per captar en secret els joves i transmetre'ls una forma d'actuar marcada per la discreció. Ni tan sols els seus familiars coneixien la seva fanatitzación, segons han assegurat aquests dies.

Un imam (amb antecedents) arribat de Bèlgica, 10 joves, centenars de bombones de butà, 500 litres d'acetona, una casa okupada...Res va alertar ningú. L'assumpte és complex i involucra diverses àrees d'actuació —polítiques de proximitat, d'assumptes religiosos, intel·ligència, informació, vigilància...—, però obre un ventall de preguntes: Per què l'imam va despertar sospites a Bèlgica i no a Espanya? Per què no s'ha desenvolupat el Pla Nacional contra la Radicalització Violenta del 2015 que coordina precisament totes aquestes accions? Disposen els cossos policials de suficients recursos? Fonts de la Generalitat han admès que Ripoll era considerada una "zona freda" en el radicalisme islàmic.

L'avís de la CIA

El 25 de maig d'aquest any, els Mossos van rebre un avís d'una font d'intel·ligència que els alertava de la possible comissió d'un atemptat gihadista aquest estiu a la Rambla de Barcelona. Aquest mateix avís el van rebre els organismes de la lluita antiterrorista del Govern central, que asseguren que provenia de la CIA, l'agència d'espionatge dels Estats Units. La notícia va ser publicada per El Periódico de Catalunya després de l'atemptat del 17 d'agost a la Rambla, i responsables de la Generalitat i dels Mossos la van desmentir diverses vegades. Aquesta setmana es van veure obligats a confirmar que sí que havien rebut l'avís, encara que van sostenir que no provenia de la CIA i van al·legar que ni ells ni el CNI li van donar credibilitat.

No és clar que una altra actitud davant aquest avís hagués pogut evitar l'atemptat —entre altres coses, perquè aquest va ser improvisat a última hora pels terroristes, el pla dels quals era un altre—, però les versions contradictòries dels Mossos han donat lloc a una batalla política. A més, queda per dilucidar si realment ningú va donar rellevància a un avís que sí que en tenia.

Alcanar, el centre de comandament

Eren les 23.17 del 16 d'agost quan una enorme explosió, audible a una desena de quilòmetres, va demolir el xalet F9 de la urbanització Montecarlo d'Alcanar. Va haver-hi dos morts —entre ells l'imam, encara que un dels cossos no es va trobar fins moltes hores després— i un ferit greu. Les primeres 26 bombones de butà trobades i l'olor d'acetona van portar als agents a pensar en un laboratori de droga.

Al costat de la casa també hi havia una moto de Mohamed Hychamy i un Peugeot 306 de l'Houssaine Abouyaaqoub, tots dos amb domicili a Ripoll. Amb tots aquests elements, hi havia raons per actuar més de pressa i destinar més agents a investigar el cas? Una nota interna de la Guàrdia Civil (GEDEX de Tarragona) assenyala les vegades que van trucar als Mossos per informar-se dels fets. "Els diuen que res i no els deixen investigar", asseguren.

Els Mossos d'Esquadra han ofert informacions contradictòries. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va assegurar dilluns passat que la Guàrdia Civil no va oferir una ajuda que "algú la hi havia inventat". Tres dies abans, no obstant això, l'inspector Albert Oliva, portaveu dels Mossos, havia afirmat que la policia catalana havia declinat la inspecció per part de la Guàrdia Civil perquè era innecessària.

Segons els experts, existeix un protocol d'inspecció ocular per a policia científica i TEDAX que es basa en l'adopció de mesures en funció del trobat. Una primera pregunta és per què ningú va interrogar al ferit a l'hospital. Segons el protocol, "si se sospita que pot tractar-se d'un laboratori de drogues, ha d'avisar-se al grup d'estupefaents perquè ho faci i, si s'escau, el detingui", explica un alt comandament de la policia científica. Es va interrogar els veïns sobre els habitants? Es va buscar el propietari de la casa? Algú va comprovar les matrícules dels vehicles aparcats a la porta?

Van passar 17 hores fins a la següent explosió, gairebé simultània a l'atropellament massiu perpetrat per Younes Abouyaaqoub a la Rambla. Va causar un enorme bolet de pols visible a quilòmetres. Els Mossos van informar que va ser una espurna provocada per "una màquina retroexcavadora" que estava removent la runa, que va incendiar una bossa de gas enterrada, que va causar l'explosió. Vuit ferits.

L'atropellament de la Rambla

La casa Alcanar va passar de ser un potencial laboratori de drogues en un enclavament terrorista en qüestió de minuts. La documentació trobada en la furgoneta que va arrasar la Rambla, el passaport del de Melilla Mohamed Houli Chemlal, el ferit greu de la primera explosió i que llavors ja sí va ser detingut, va connectar els fets. Al mateix temps a Alcanar apareixien restes d'un altre cos, un centenar de bombones més, un llibre verd amb el nom de l'imam que era un manual gihadista, un manuscrit i uns bitllets d'avió al seu nom amb destinació Brussel·les, a més d'aigua oxigenada, polsadors, fundes de coixí, cargols... "Estaven preparant un atemptat més gran que s'ha evitat amb l'explosió", va explicar Josep Lluís Trapero a les onze de la nit en la seva primera compareixença. Ell va afirmar hores abans de l'atac de Cambrils que no s'esperaven nous atemptats, la qual cosa sembla indicar que a aquesta hora els Mossos encara no sabien que hi havia cinc terroristes fugits sense identificar.

La preparació de Cambrils

Un d'ells, Mohamed Hichamy —l'amo de la moto d'Alcanar—, havia patit a primera hora de la tarda un accident al quilòmetre 265 de l'autopista AP-7, després del qual va fugir a peu fins a una àrea de servei, en la qual va esperar els seus aliats. En les següents hores, el grup va visitar fins en quatre ocasions la gasolinera, va passar diverses hores en un restaurant abandonat a Riudecanyes i va comprar cinc ganivets i una destral en una botiga de Cambrils. No van ser identificats per cap cos de seguretat.

Disparar a matar

Els cinc terroristes que van perpetrar l'atemptat de Cambrils van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra, quatre d'ells per un mateix agent. "Va ser una actuació exemplar. En aquell moment, en una zona urbana, amb l'atropellament de Barcelona fresc i portant cinturons sospitosos [que després van resultar ser falsos], era l'única alternativa", expliquen fonts de la investigació presents a la zona.

La mort de Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atropellament de la Rambla, quatre dies més tard a Subirats ha estat interpretada de forma diferent pels experts. Després de quatre dies fugint, només, havia anat a la zona a buscar el que pensava que podia ser la seva última oportunitat. Va cridar a la finestra d'una casa d'un suposat conegut però el nou inquilí va comentar el succés a un veí, que va alertar a la policia. Abouyaaqoub va tractar d'ocultar-se en una vinya, on va ser descobert. Es va obrir la camisa, va mostrar un altre cinturó i va cridar Allahu akba!.

"En un espai obert, sense risc per a terceres persones, hi ha fórmules per contenir un home desarmat sense posar els agents en risc i hi havia el precedent dels cinturons falsos", explica una font policial. "La mort d'Abouyaaqoub ha deixat els investigadors sense una possible font d'informació de gran importància", diu una altra font de la lluita antiterrorista.