Juncker critica les propostes de Londres pel Brexit: “Cap és satisfactòria”

Juncker entra de ple en el debat sobre el Brexit en plena ronda de negociació entre el Regne Unit i la Unió Europea. "He llegit amb l'atenció que requereix tots els documents presentats pel Govern de sa Majestat, i cap d'ells és satisfactori", ha criticat el president de la Comissió Europea en una conferència davant els ambaixadors de la UE. Amb un centenar de funcionaris britànics treballant aquesta setmana a la capital belga amb els seus homòlegs comunitaris per intentar desembussar el diàleg, l'encàrrec del cap de l'Executiu s'uneix a l'escèptic acolliment que ja va dispensar el negociador europeu aquest dilluns als papers elaborats pel Regne Unit. "Necessitem que els documents britànics siguin clars. Com més aviat acabem amb l'ambigüitat, abans estarem en posició de negociar la nostra futura relació", va reclamar Michel Barnier.

A la vorera de davant, el ministre britànic del Brexit, David Davis, aparentment aliè a l'hostilitat, presumeix de la feina dura del seu equip per confeccionar els documents, fruit d'un esforç no de setmanes, sinó de tot l'últim any. Amb aquests volen esclarir la posició britànica en aspectes com la frontera nord-irlandesa, el paper dels tribunals de justícia després del Brexit, la protecció de dades o la futura relació comercial i econòmica. La resposta europea a aquesta obstinació ha estat d'una fredor glacial, especialment perquè molts d'aquests escrits aborden més com serà el vincle després del Brexit que els termes de la ruptura, saltant-se així l'estructura negociadora que totes dues parts van acordar al juny.

"Ha d'estar ultraclar que no començarem cap negociació sobre les noves relacions econòmiques i comercials entre la UE i el Regne Unit abans que es resolguin totes les qüestions del divorci", ha remarcat Juncker. Londres segueix al·legant que hi ha lligams entre les dues derivades que exigeixen un tractament conjunt. "No ignoro que hi ha coincidències entre totes dues dimensions, però el Consell Europeu ha estat molt clar. Arreglar el passat abans de mirar al futur", ha resolt el cap de l'Executiu.

El polític luxemburguès, que demà es reunirà a Berlín amb la cancellera Angela Merkel, ha tornat dels seus dies de descans estiuenc fent gala de la seva habitual claredat de llenguatge, a la qual uneix un humor afilat. "He passat les meves vacances al Tirol, a Àustria. Tenia l'hàbit de passar-les a Tessin, Suïssa, però quan allà van començar a votar l'extrema dreta vaig decidir canviar de país. Me'n vaig anar a Àustria. La diferència no és espectacular", va deixar anar entre les rialles dels assistents.

Es va posar seriós de cop quan va parlar de Turquia. Juncker va dibuixar un panorama poc falaguer per a una futura integració del país en la UE. "Turquia s'allunya a passos de gegant d'Europa", va dir expeditiu. I va acusar el president Recep Tayyip Erdogan d'adoptar una postura victimista. "Tinc una bona relació amb Erdogan, però sospito que volia que poséssim fi a les negociacions perquè la responsabilitat fos només de la UE i no de Turquia". Encara que les negociacions d'adhesió de Turquia a la UE no estan suspeses oficialment, actualment el diàleg sobre la qüestió roman en punt mort. "Tota la responsabilitat està del costat turc", va afegir el cap de la Comissió.

Juncker va tenir un gest per a Rússia, un altre país amb el qual la UE manté relacions tibants després de la invasió de Crimea. Malgrat les tensions latents, va deixar oberta la porta a una relació més propera en matèria de seguretat. "La UE té 5,5 milions de quilòmetres quadrats. Rússia, 17,5 milions. No pot haver-hi seguretat europea sense Rússia. Sense renunciar als nostres valors i principis en afers com Crimea hem de tenir un discurs amb Rússia més adaptat als reptes que tenim davant nostre".

El president haurà de rendir comptes sobre la seva gestió el proper 13 de setembre durant el discurs sobre l'estat de la Unió. Aquest dimarts va assajar davant els ambaixadors alguns dels arguments pels quals creu que val la pena mantenir la unió a Vint-i-set a flotació malgrat les incerteses que envolten el seu futur. Per Juncker, el caràcter minvant del poder europeu obliga a estrènyer llaços. "Som el continent més petit. Pensem que som la força motriu de la política internacional. No és veritat. Ens cal més modèstia. La nostra economia representa al voltant del 25% del PIB global, d'aquí a uns anys serem menys del 20% i la nostra influència anirà baixant. Al començament del segle XX érem el 20% de la població mundial, i a finals de segle representarem el 4 o 5%. Cap Estat membre sumarà més de l'1% de la població mundial. Ho saben els europeus? No".