Els Mossos van ser directament informats pels belgues de les sospites sobre l’imam de Ripoll

La policia de Vilvoorde (Bèlgica) va comunicar fa 17 mesos a un dels responsables dels serveis d'informació dels Mossos d'Esquadra les seves sospites sobre Abdelbaki es Satty, l'imam de Ripoll i cervell de la cèl·lula terrorista que va atacar Barcelona. L'avís es va produir durant l'estada d'Es Satty a Vilvoorde, ciutat a la qual va arribar el gener de l'any passat i que durant anys va ser un dels principals focus gihadistes d'Europa. Es tracta de la primera alerta que van tenir les forces de seguretat sobre Es Satty, que poc després es va desplaçar a Ripoll per exercir d'imam.

El 8 de març del 2016, D. C., cap de la Unitat d'Anàlisis Estratègiques de la comissaria general d'informació dels Mossos d'Esquadra, va respondre per correu electrònic a les inquietuds traslladades per la policia de Vilvoorde sobre els possibles llaços terroristes d'Es Satty, segons han informat a EL PAÍS fonts de la lluita antiterrorista.

Aquell dia, D. C., un dels responsables del servei d'informació de la policia autonòmica, va respondre a la policia belga que Abdelbaki es Satty “no era conegut”, si bé una persona amb el mateix cognom havia estat investigada pels seus vincles gihadistes en una altra operació.

El Departament d'Interior català va confirmar aquest dimecres que el responsable policial va rebre la pregunta de Bèlgica, però va subratllar que era una “consulta informal” entre dues persones que es coneixien per la seva assistència a jornades i congressos internacionals. “No és una comunicació oficial, que va per una altra via”, va comentar una portaveu del departament, informa Jesús García. La resposta va ser negativa i “constata que els Mossos no tenien cap informació prèvia sobre l'imam”, afegeixen aquestes fonts oficials.

En la seva resposta a la sospita de la policia de Vilvoorde, el funcionari de la Unitat d'Anàlisis dels Mossos va fer al·lusió a Mustafa es Satty, parent de l'imam de Ripoll que va morir en l'explosió de la setmana passada a l'habitatge d'Alcanar on els terroristes preparaven el dispositiu per atemptar a Barcelona. Mustafa es Satty era imam suplent el 2006 en una mesquita a Vilanova i la Geltrú i vivia en un pis pel qual van passar almenys dos terroristes directament implicats en els atemptats de l'11-M del 2004 a Madrid i almenys un altre que hi va estar vinculat.

A més, el parent de l'imam de Ripoll va ser detingut en l'operació Xacal el 2006 per la seva suposada implicació en una cèl·lula que enviava terroristes a l'Iraq per lluitar a les ordres d'Al-Qaida. Un dels terroristes de l'11-M que va passar per aquest pis es va suïcidar a l'Iraq i un altre va atemptar contra tropes italianes i va causar 19 morts. Mustafa es Satty va denunciar tortures en la seva detenció i va ser absolt per l'Audiència Nacional quan es va retirar l'acusació. El nom de l'imam de Ripoll va aparèixer en aquell moment en la investigació policial i judicial, però finalment no va ser processat.

Fonts de la lluita antiterrorista van assegurar que l'intercanvi d'informació entre la policia de Vilvoorde, un municipi de la regió flamenca, i l'alt comandament dels Mossos no es va posar mai coneixement ni del Ministeri de l'Interior ni de la policia federal de Bèlgica.

Fins al moment, tots els cossos policials havien destacat que Es Satty estava fora del radar i que no hi havia cap indici sobre la seva radicalització. No obstant això, aquesta comunicació posa de manifest que els Mossos sí que havien rebut una alerta sobre la possible fanatització d'Es Satty, que a més va estar a la presó entre el 2010 i el 2014 per tràfic de drogues. Després de la seva estada a Bèlgica en els primers mesos de l'any passat, Es Satty va tornar a Espanya i, en concret, a Ripoll, on va aconseguir crear una cèl·lula terrorista que va atemptar la setmana passada a Barcelona.

Aquest fet posa en relleu que la comunicació sobre assumptes de radicalització islamista i terrorisme van quedar circumscrites a l'àmbit local, sense que transcendissin ni a Bèlgica ni a Espanya a un nivell superior.

Aquesta informació va ser avançada dimarts per l'alcalde de Vilvoorde, Hans Bonte, que aquest dimecres va mantenir la seva versió dels fets. “Vam rebre la informació el 8 de març des d'una organització policial de Barcelona. Van dir que l'imam de Ripoll no tenia llaços radicals. Puc assegurar al 200% que vam tenir aquesta informació el 8 de març”, va repetir Bonte, taxatiu.

El polític socialista va afirmar que la decisió de les forces de seguretat de Vilvoorde de contactar amb agents catalans per tractar sobre Abdelbaki es Satty va ser un exemple inusual de cooperació. “La policia de Vilvoorde ha fet més del que era la seva obligació en prendre's temps per contactar directament amb la policia de Barcelona”, va afegir.

També va lloar l'actitud de la comunitat musulmana de la seva localitat, abans un dels grans focus de gihadistes d'Europa, amb 28 joves rumb a les files de l'Estat Islàmic a Síria entre el 2011 i el 2014. “L'actitud de l'imam de Ripoll era sospitosa, i fins i tot després que des d'Espanya ens diguessin que no tenia llaços radicals, va ser la mateixa comunitat musulmana, el mateix president de la mesquita, qui va mantenir recels sobre aquest individu”, va afegir el regidor.

Riscos reals d’atac

Com un dels responsables del servei d'informació dels Mossos, D. C. acudeix sovint a la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista, on es reuneixen els experts dels diferents cossos policials per analitzar els riscos reals d'atac. Dijous passat, segons les fonts consultades, es va reunir aquesta taula d'avaluació, abans que es produís l'atac terrorista de Barcelona, i D. C. va acudir-hi en representació dels Mossos. 

Abans que es conegués que aquest agent d'informació dels Mossos havia rebut aquesta comunicació, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va fer al·lusió a les afirmacions de l'alcalde de Vilvoorde. “Segons tinc coneixement a moment d'avui [dimecres], ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional havien rebut cap comunicació de les autoritats belgues. No li puc dir una altra cosa. Insisteixo, el més important és que les investigacions que estan obertes es puguin completar com més aviat millor sota la direcció de l'Audiència Nacional perquè puguem arribar fins a l'últim detall que pugui existir”, va afirmar Zoido a París, on es va reunir amb el seu homòleg francès, Gérard Collomb.