_
_
_
_

La islamofòbia s’estén per les xarxes i arriba al carrer després dels atemptats

L'odi a l'islam es propaga per internet. Mesquites i locals musulmans han estat atacats

Elsa García de Blas
Pintada islamòfoba en una carnisseria àrab a Sevilla, aquest dimarts.
Pintada islamòfoba en una carnisseria àrab a Sevilla, aquest dimarts.PACO PUENTES

Els atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils han provocat una reacció d'islamofòbia que, en paraules de la Plataforma contra la Islamofòbia, té dimensions d'una "onada brutal", sobretot a les xarxes, que no es va produir després de l'11-M. L'odi a l'islam es propaga a internet, però s'han registrat també atacs almenys a quatre mesquites i pintades a locals, i ha arribat fins i tot a l'agressió física denunciada per un menor musulmà. Els especialistes alerten que islamofòbia i terrorisme es retroalimenten.

És possible que des de dijous hàgiu rebut un missatge de WhatsApp que alerta del registre el passat mes de juliol del primer partit musulmà que pretén imposar la llei islàmica als espanyols, o que fa una crida a la mobilització per prohibir les mesquites, o potser un altre que propaga l'engany que els manters no eren a la Rambla el dia de l'atemptat perquè havien estat avisats pels terroristes. Si no us han arribat directament per telèfon, només amb un cop d'ull a les xarxes socials ofereix milers de missatges que atien l'odi d'una manera menys sofisticada contra els musulmans i l'islam. L'etiqueta StopIslam va ser trending topic (tema més comentat) a Twitter el dia dels atacs.

Les mesquites de Granada, Sevilla, Logronyo i Fuenlabrada (Madrid) han denunciat atacs. “Assassins, ho pagareu! Moro que resa, matxet al cap! Stop Islam!", deien les pintades que van aparèixer després dels atemptats a la seu de la Fundació Mesquita de Sevilla.

Divendres, a Port de Sagunt (València) un home va colpejar un menor marroquí, de 14 anys, al crit de “moro de merda”, segons ha denunciat la família. L'home va amenaçar de matar el noi, diu el seu pare, i ara té por i no vol sortir de casa.

“Som davant d'una brutal onada d'islamofòbia. Detectem missatges de WhatsApp molt salvatges i molt massius. I tot just després de l'atemptat van començar a propagar-se enganys”, denuncia Esteban Ibarra, coordinador de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, una entitat sense ànim de lucre que es dedica, a més de promoure la tolerància, a monitoritzar els atacs a musulmans a Espanya. El Codi Penal castiga amb fins a quatre anys de presó els delictes d'odi.

Catalunya encapçala els delictes d’odi

El registre del Ministeri de l'Interior de delictes d'odi —que no diferencia la islamofòbia, però sí per incidents relacionats amb les creences religioses i per racisme i xenofòbia— recull que Catalunya va ser la comunitat amb un nombre més alt d'incidents d'odi el 2016, amb un total de 282, seguida de Madrid (amb 171) i Andalusia (152).

Dins dels diferents delictes d'odi, Catalunya destaca com la comunitat amb més incidents relacionats amb les creences o pràctiques religioses (14, gairebé el doble que a Madrid, 8) i amb racisme i xenofòbia (111 incidents davant de 68 a Madrid). La província de Barcelona és la de més incidents racistes i xenòfobs de tot Espanya (78, Madrid amb 68).

El fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, creu, no obstant això, que aquestes xifres estan relacionades amb el fet que Catalunya és pionera en el treball contra la islamofòbia, “la qual cosa ha generat una consciència ciutadana que es tradueix en un nombre més elevat de denúncies”.

L'onada de missatges d'odi als musulmans no va tenir aquesta dimensió després dels atemptats de l'11-M el 2004, encara que fossin també de terrorisme gihadista. “Llavors la societat va interpretar que la causa havia estat la guerra de l'Iraq, així que es va enverinar en la política, però no en el rebuig a l'islam. Encara que hi va haver islamofòbia, no va ser a aquest nivell”, reflexiona Ibarra. L'expert en delictes d'odi, que presideix també el Moviment contra la Intolerància, creu, a més, que el perfil dels terroristes de Barcelona, joves, educats a Espanya i en principi integrats, atia el sentiment de venjança contra els immigrants, i l'ús massiu de les xarxes socials, que no era així el 2004, ajuden a propagar-lo. “L'onada no ha fet més que començar. Darrere de tot això hi ha estructures organitzades de caràcter racista i feixista”, alerta.

El fenomen no és nou a Espanya, tot i que fins ara ha estat una acció minoritària molt definida per grups ultres i feixistes, perquè el nivell d'acceptació de la diversitat cultural i religiosa ha estat elevat. Però en els últims anys no para de créixer. Segons les dades de la plataforma, el 2016 els incidents per islamofòbia van augmentar un 106,12% respecte al 2015, amb 573 atacs pels 278 de l'any anterior.

“El context ara és diferent del de l'11-M perquè en els últims anys s'ha produït una acumulació d'atemptats terroristes a Europa i una crisi de refugiats que ha fet que molta gent associï tots dos fenòmens per la utilització interessada de les forces d'extrema dreta”, reflexiona el filòsof Santiago Alba Rico, autor d'Islamofobia. Nosotros, los otros, el miedo (Icaria). El terreny està més abonat perquè creixi l'odi, però el fenomen ja és més gran del que es coneix perquè en bona part és soterrat. “L'Agència de Drets Fonamentals de la UE xifra en un 80% els incidents d'aquest tipus que no es denuncien”, assenyala Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi de la Fiscalia de Barcelona.

“No hem de cedir ni un sol mil·límetre a la dinàmica de la islamofòbia que vol alimentar el gihadisme”, afirma Rico. “L'odi al musulmà i el racisme ataquen els valors en què es basa el nostre model de convivència”, destaca el fiscal. Però fins i tot des d'una visió més utilitarista, la societat i els responsables públics han d'atendre l'altre problema que emergeix després dels atacs de Barcelona, adverteixen els experts. “El terrorisme alimenta la islamofòbia i la islamofòbia ofereix rèdits al terrorisme perquè fractura la societat. Neofeixisme i gihadisme són dues cares d'una moneda que es retroalimenten”, remarca Ibarra.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Elsa García de Blas
Periodista política. Cubre la información del PP después de haber seguido los pasos de tres partidos (el PSOE, Unidas Podemos y Cs). La mayor parte de su carrera la ha desarrollado en EL PAÍS y la SER. Es licenciada en Derecho y en Periodismo por la Universidad Carlos III de Madrid y máster en periodismo de EL PAÍS. Colabora como analista en TVE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_