I Barcelona va comprar el bitllet per a la història

Com en un llarg sospir, ara ja fa 25 anys, Barcelona es va acomiadar dels Jocs Olímpics que molts qualifiquen encara avui com els millors de la història. En un article publicat en aquest diari, el llavors president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, agraïa a Catalunya, Espanya i Barcelona els esforços per celebrar l'Olimpíada. Missió complerta.

L'organització dels Jocs va ser una iniciativa amb llums i ombres, però va aconseguir posar al mapa mundial la capital catalana. Unes rendes de les quals la ciutat segueix vivint avui dia i sense les quals, segurament, la crisi econòmica hauria tingut efectes encara més profunds. Es tracta d'un triomf que, després d'un quart de segle, revela excessos i problemes de convivència que cal abordar per no morir d'èxit.

Són moltes les crítiques al model i a la marca Barcelona. Veus tan crítiques com les de l'antropòleg Manuel Delgado veuen en totes dues coses una venda descarada de la ciutat. S'al·lega que amb els Jocs es va obrir la porta a les privatitzacions i a l'especulació immobiliària. L'arribada d'Ada Colau a l'Ajuntament fa dos anys, amb Iniciativa dins de la coalició electoral, va ser motiu de qüestionaments per part de molts intel·lectuals que consideren que no hi podia haver una ruptura real a la ciutat amb uns companys de viatge responsables d'un model qüestionat. Els barcelonins viuen una paradoxa particular: somien a ser una gran capital mundial, una ciutat global, però sense perdre ni un centímetre de la seva vida de barri. I això és gairebé impossible.

La veritat és que la telegènia de la Barcelona olímpica va ser fonamental perquè la ciutat tingués l'any passat 20 milions de pernoctacions hoteleres i 7,5 milions de visites registrades en hotels i pensions. Unes xifres que s'han duplicat en només dotze anys. Els hotelers i experts en turisme reconeixen que es tracta de volums en què hi ha grups de visitants prestats per la inestabilitat política i de seguretat en altres destinacions com el nord d'Àfrica. Però la capital catalana té el seu atractiu i d'entrada cap indicador alerta d'un possible decreixement turístic a l'horitzó.

A Amèrica Llatina i a Àsia es reconeix més Barcelona per l'esport i la cultura —el Barça, els Jocs Olímpics i Gaudí— i a la resta d'Europa se li reconeix la capacitat innovadora i universitària. La platja pesa, sí, però la marca ofereix més. L'estil de vida, la manera com s'ha configurat, per bé o per mal, la ciutat d'avui.

La transformació que va viure Barcelona amb els Jocs, la premissa de tenir un espai públic de qualitat independentment del barri on es visqués, ha fet escola al món. La transformació d'una ciutat com Medellín, per exemple, vol seguir aquest rastre. Hong Kong en la seva recerca d'obrir el litoral als ciutadans es mira al mirall dels plans de Josep Acebillo. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, un fracàs des del punt de vista social, van intentar apostar pel model Barcelona perquè la ciutat hi sortís guanyant.

L'èxit de Barcelona, amb els seus problemes, contradiccions i avantatges, el simbolitza el ple total que la ciutat es penja cada any amb el Mobile World Congress. La fira va tancar el 2017 amb una xifra rècord de 108.000 visitants, un 7% més que l'any passat. Visitants de 208 països i 2.300 companyies de la indústria mòbil i sectors adjacents, com el de l'automòbil. L'impacte econòmic va ser, segons els organitzadors, de 465 milions d'euros.