Deulofeu es reivindica per ser Neymar

Era un Trofeu Joan Gamper diferent perquè ja no només era qüestió de presentar els nous en societat –només Semedo i el tècnic Valverde, més la recuperació de Deulofeu–, sinó que era un gest solidari amb el Chapecoense brasiler, club que l'any passat va patir una terrible tragèdia quan va perdre gairebé tot el seu equip en un accident aeri. Iniesta, primer, i l'entrenador blaugrana, després, els van donar la benvinguda entre paraules d'afecte, com també va fer el Barça, que va abonar 250.000 euros per fer-los participar en la festa blaugrana. Però quan la pilota va rodar, els sentiments van donar pas al futbol i el Barça va visibilitzar que la diferència era tan gran que difícilment li pot servir d'alguna cosa aquest amistós, més enllà de posar-se a punt de cara al duel que arriba, amb la Supercopa contra el Madrid molt a prop.

Valverde va decidir fer saltar al camp des de l'inici Deulofeu, que va ocupar la posició de Neymar, desertor amb les butxaques plenes que ja juga pel PSG. I l'extrem, que ha hagut de demostrar la seva vàlua a l'Everton, el Sevilla i el Milan per guanyar-se un lloc al primer equip blaugrana, va argumentar que el seu futbol és d'alta volada, que té capacitat de driblatge, velocitat i punteria. Així, en un tres i no res, va marcar un gol que va celebrar amb la il·lusió que fa posar el nom a la bústia de casa. En va tenir prou amb empènyer la pilota, però no li va semblar suficient perquè abans que acabés el primer acte va regalar dos caramels que Busquets –amb un xut sensacional des de fora de l'àrea que li va treure les teranyines a l'esquadra– i Messi –amb una rematada de primera com acostuma a fer quan la pilota li arriba rasa des de l'esquerra– no ho van desaprofitar. No hi havia resistència i la pilota corria per les botes blaugranes, diligent i precisa, un senyal d'identitat que Valverde vol recuperar perquè s'havia perdut la passada intermèdia per entregar la pilota i les responsabilitats al trident. Però Neymar ja no hi és i des del club s'interioritza el missatge que s'ha de compactar l'equip. Conscient o no, ja ho va advertir l'entrenador en el seu primer dia al Camp Nou: "Vull recuperar el joc de migcampistes".

No és l'única cosa que transmet aquest Barça, elèctric en la pressió avançada. Pot ser que sigui una prolongació de la idea de Luis Enrique, que també va perseguir aquesta pressió en camp contrari per definició, tot i que fa la sensació que l'equip juga més junt, que no apareix el Colom de torn que assenyali amb el dit el rival perquè s'encarregui el company de la marca. Ara tots corren en bloc, de dalt a baix i viceversa, compromesos amb la idea i amb la pugna que se li presenta a l'equip, que la temporada anterior va vèncer la Copa, però va perdre la Lliga i la Champions, que va guanyar el Madrid. De la mateixa manera, treure la pilota des del darrere sembla una altra exigència, símptoma que el Barça es resisteix a perdre les arrels perquè amb això en va tenir prou fa ben poc i durant una bona temporada per governar el futbol mundial, per ser el mirall universal de la pilota.

Els canvis a la segona part van rebaixar els decibels del Barça. Però això no va amb Luis Suárez, un davanter que entén que amb l'esforç es dignifica el seu ofici, així que va insistir en la seva idea fins que va trobar el gol. Tampoc amb Messi, que sempre juga com al pati de l'escola, que va desmuntar la defensa rival amb una assistència que Denis Suárez no va desaprofitar. Llavors el Camp Nou va veure per vegada primera Semedo, un lateral tan físic i ràpid com valent, més present a les trinxeres rivals fins al punt que va ser objecte d'un penal que va fallar Paco Alcácer. Malgrat tot, el Chapecoense tampoc li va exigir gaire perquè per una vegada no només era la festa del Barça. Però des de la graderia d'animació, impulsada per la directiva, uns quants maleducats van intentar espatllar-la insultant el PSG i el brasiler: "No te queremos, Neymar, muérete". La resta de l'afició no els va secundar perquè entenen que és passat. I Deulofeu, tot i que encara s'han de concretar els fitxatges de Coutinho i Dembélé, va voler explicar que és el present.