Cinc cims per fer amb nens

El castell de Montgrí (315 m)

Aquesta és una excursió fàcil i curta, tot just per pujar des de l’aparcament de les escoles de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, fins al castell, a 315 metres d’altura. Sortint de l’aparcament el camí tira cap a l’esquerra, en direcció aparentment contrària al castell, i arriba a la creu de terme després d’una pujada curta. Des d’allà, ara ja sí, cap a la dreta, amunt fins dalt. Com a qualsevol cim, val la pena portar alguna cosa per menjar a dalt, per no haver de córrer si la gana es desperta. El castell va ser construït a cavall dels segles XIII i XIV per al rei Jaume II. La fortalesa està sencera, però buida per dins. És d’entrada lliure i es pot pujar al perímetre i a les torres. L’excursió té molt bones vistes sobre les illes Medes, i si es mira cap al Pirineu, en un dia de cel serè es pot veure el Canigó. És una bona alternativa a la platja si s’està a l’Empordà i no fa temps per banyar-se. L’excursió es pot allargar anant fins a l’ermita de Santa Caterina, on hi ha barbacoes i taules que cal reservar amb antelació.

El Matagalls (1.698 m)

Un clàssic de la zona del Montseny, de 1.698 metres. Ideal per a una matinal des de Barcelona. Cal aparcar a Collformic, on hi ha un bar-restaurant que és una bona opció per prendre alguna cosa a la tornada. Només creuar la carretera de l’aparcament, hi ha un cartell que indica el camí que porta de dret al cim. El desnivell fins dalt és de 553 metres i xino-xano, en menys d’una hora i mitja, s’arriba al cim. Pel camí es passa per un mas (Sant Andreu de la Castanya), pel pla de la Barraca (on hi ha restes d’un pou de glaç) i pel turó Gros. Els dos últims collets són el de l’Estanyol i els Llops. És una ruta freqüentada en qualsevol època de l’any. A l’hivern hi pot haver neu al cim. La baixada es pot fer pel santuari de Sant Segimon, un edifici que està en plena restauració, i s’hi pot menjar.

La Roca Corbatera (1.163 m)

Tot el Priorat i el Montsant són una zona preciosa i plena d'excursions per fer. El Montsant és una serra imponent, poc coneguda pels de Barcelona, però freqüentada per la gent del Camp de Tarragona i el Baix Camp. Plena de graus, alguns de prou dificultat amb trams aeris, també permet fer excursions més assequibles. Aquesta que proposem (en cap cas recomanable si hi ha boira!) és circular i surt de l'ermita de Sant Joan del Codolar, on s'arriba des de Cornudella per una pista emporlanada. De l'ermita (encara habitada!) cap a l'esquerra surt un camí que puja fort cap al grau del Montsant, passa per la creu de ferro i d'allà cap a la Roca Corbatera, el punt més alt de la serra: 1.163 metres. Les vistes són impressionants, tant cap a l'altre vessant del mateix Montsant com cap a la banda de Siurana, el poble que s'aixeca sobre una altra pedrota imponent. La baixada es fa per l'ermita de la Mare de Déu del Montsant i, cap a la dreta, empalma amb el camí del poble d'Albarca, tot i que trenca pel camí dels frares, preciós, per arribar de nou a l'ermita.

El Bastiments (2.881 m)

Ara sí que som al Pirineu i, per tant, hi ha neu força mesos. Així que, si no sabem caminar amb raquetes, deixem aquest cim per a la primavera-estiu-tardor. A la samarreta (primera capa) i el paravent (tercera capa), sumem-hi una segona, un forro polar, per exemple. El Bastiments fa 2.881 metres i la ruta proposada és la que puja des d’un revolt entre els aparcaments de l’estació d’esquí de Vallter. Són dues hores llargues només la pujada. El camí, un GR, surt de l’altra banda de la carretera i puja fins al refugi d’Ulldeter seguint un riu. De fet, el nom d’Ulldeter ve del fet que de la zona en surt el riu Ter. En un no-res arribem al refugi i seguim amunt cap al coll de la Marrana, sense deixar de veure el cim pràcticament en cap moment. El paisatge és de Pirineu-Pirineu, amb aigua per tot arreu, pocs arbres i vaques i cavalls pasturant. Passada la pujada final fins al coll (on hi sol haver una congesta de neu tot l'any), després l'ascensió és més suau, tret, de nou, del tram final, amb trossos de tartera de pedra solta. Les vistes en un bon dia són espectaculars i es veu l'estany de Bacivers. La baixada tampoc té cap inconvenient i es pot parar al refugi a prendre les merescudes cerveses i fantes.

La Gallina Pelada (2.322 m)

La Gallina Pelada és el cim que hi ha en un extrem de la serra d'Ensija i fa 2.322 metres. La ruta proposada és de dos dies. El primer per pujar tranquil·lament, pel torrent de les Llobateres, creuar la serra, fer el cim i, sense presses per baixar al cotxe, dormir al refugi d'Ensija, de la FECC. I el segon dia, per baixar pel dret i, de premi per la canalla, anar al Parc d'Aventura que hi ha a la mateixa carretera on deixarem el cotxe o a la pisicina de Saldes. Per començar a caminar se surt de la font Freda, girant a la dreta just després de passar Saldes, el poble de sota el Pedraforca. La pujada pel dret fins al refugi d'Ensija és molt dura i a casa ens agrada més caminar dos-cents metres pel camí de sobre la carretera i pujar pel torrent de les Llobateres. És una pujada també dureta, de dues hores tocades, però no tan enfilada. I té l'avantatge que si es fa aviat al matí puges tota l'estona a l'ombra, ara per dins la llera del riu, ara entre pedres, ara trepitjant troncs, o per prats i boscos. Una vegada a dalt, i després d'agafar forces, val molt la pena arribar-se, a l'esquerra, fins a un petit cim que es diu serrat Voltor (2.282 metres). No és imprescindible, però té la gràcia que mires al Pedraforca de cara. Baixant del Serrat es puja a la Creu de Ferro i des d'allà es ressegueix la carena fins al refugi, entre grans prats i ramats de cabres. Tota la serra té un paisatge especial: verd sota la mirada grisa i majestuosa del Pedraforca. Fins que, de cop i volta, es veu el refugi. El cim de la Gallina Pelada és tan a prop que es pot fer una bona parada al refugi (i fins i tot la migdiada) i pujar-hi a la tarda. No us deixeu els binocles! És ple de voltors i volen molt a prop. Al refugi, en Xevi, el guarda, i la Lídia fan un arròs de muntanya boníssim. L'endemà només caldrà baixar pel camí més ràpid, que va directe a la font Freda. Una baixada trencacames que en Xevi fa pujant a l'esquena tot el que es beu i es menja al refugi.