La Galeria dels Uffizi, contra el turisme massiu

Planificar una visita al museu dels Uffizi ja comença a assemblar-se a reservar un hotel. La galeria més visitada d'Itàlia, amb les seves joies renaixentistes, tindrà dues temporades diferenciades: una alta i una baixa. Igual que els allotjaments. A partir del 2018, de l'1 novembre fins a finals de febrer l'entrada valdrà 12 euros, mentre que del març a l'octubre caldrà pagar 20 euros. Aquests són els mesos més calents de la col·lecció florentina, quan sota els arcs de l'entrada s'acumulen els visitants i les obres a l'interior només s'albiren allargant el coll enmig de la munió. Es tracta d'un augment considerable, ja que fins ara per admirar La Primavera de Botticelli o la Venus d'Urbino de Tiziano es paguen vuit euros; 12,50 si hi ha una exposició temporal.

La pujada de les tarifes és l'últim cop d'efecte d'Eike Schmidt (Friburg, 1968), primer director estranger del temple italià, que es va imposar com a missió personal la de repartir més racionalment els fluxos de visitants.

"Dels dos milions de persones que visiten cada any els Uffizi —comenta Schmidt per telèfon des del seu despatx a Florència— la gran majoria es concentra en la típica 'temporada alta' del turisme", que comença amb la Setmana Santa, la primavera i segueix amb l'època de les vacances d'estiu. El director té les dades a la mà: "Un dia qualsevol de juny podem arribar a emetre fins a 10.000 entrades. En canvi, un dimarts de febrer hi entren menys de mil persones. Busquem un equilibri, perquè tots els visitants puguin gaudir d'una experiència més profunda i enriquidora".

Ja amb les antigues tarifes, els Uffizi és el museu més visitat i rendible d'Itàlia: s'autofinança i cada any ha de donar un 20% dels seus beneficis a l'Ajuntament i un altre 20% a altres museus amb menys èxit.

"No ens estem aprofitant de la nostra posició —comenta Schmidt—, a l'inrevés, l'entrada de 20 euros ens apropa a molts altres grans museus europeus, com el Louvre de París, el Prado de Madrid o el Rijksmuseum d'Amsterdam". I com moltes galeries al món, a partir de setembre també la joia de Florència (que forma part del mateix circuit) tindrà abonaments anuals. Gairebé com les targetes de fidelitat de les cadenes de peces o mobles, permetran entrar en qualsevol moment de l'any. 365 dies pagats per endavant i amb preus molt convenients: 70 euros per a l'accés il·limitat als Uffizi, el Palau Pitti i els Jardins Boboli. "Volem premiar el gaudi virtuós —detalla l'historiador de l'art alemany—. No ens interessa augmentar la presència de qui entra només per fer-se un selfie davant la Venus de Botticelli. Ens interessa crear un flux de persones que aprenen a conèixer el plaer d'una visita lenta, potser mitja hora un dia només per asseure's davant d'un quadre que no han vist mai". Un turisme lent, una visita pausada i repetida, són conceptes als quals el nou director no deixa de donar voltes. Tant que avança una altra petita gran revolució: "Aviat instal·larem 109 bancs a les sales —anuncia orgullós—. La gent podrà asseure's, relaxar-se, estudiar, debatre sobre l'art". Un altre pas cap al canvi, en un món de turisme voraç i massiu.