El procés avança, la reforma horària pot esperar

Al començament de la legislatura, per demostrar que el projecte de desconnexió de Catalunya anava acompanyat d'idees modernitzadores i de cohesió social, el Govern de Carles Puigdemont es va comprometre a tirar endavant algunes reformes importants. Entre aquestes figurava un projecte de reforma horària que s'havia d'aplicar a partir del 2017 a partir dels treballs d'una comissió parlamentària. El procés cap a la desconnexió (o cap al xoc de trens) s'accelera a Catalunya, però la reforma horària s'encalla, no per falta de consens, sinó per falta d'impuls. Sembla que és més fàcil governar la utopia, tot i que impliqui grans riscos, que no pas concretar uns canvis que posen a prova la capacitat de transformació i d'innovació social des de les institucions.

La reforma horària és un ambiciós projecte que es va iniciar el 2014 i que ha aplegat fins ara el consens de totes les forces polítiques, una qüestió que en el clima actual a Catalunya resulta certament meritori. El treball d'una comissió d'experts ha permès definir les reformes necessàries per posar el rellotge de la vida catalana en sintonia amb el d'altres països europeus on els ciutadans, gràcies a uns horaris diferents, són més productius, tenen més temps per al lleure i dormen més. Per aconseguir-ho cal canviar, en primer lloc, la jornada laboral: començar abans, menjar en menys d'una hora i acabar més aviat. En aquests moments, un 50% de la força laboral acaba la jornada passades les sis de la tarda, i un 30%, més enllà de les set. També cal avançar l'obertura i el tancament dels comerços; introduir horaris laborals més flexibles i formes de treball no presencial i acompassar l'horari de les escoles i dels serveis públics al nou ritme laboral. La bateria de mesures inclou avançar els informatius i el prime time de la televisió.

Tot això exigeix canvis normatius. Però a l'hora de concretar, el Govern, amb el vistiplau de la CUP, ha fixat per al 2025 l'entrada en vigor del projecte, termini que les altres forces polítiques consideren excessiu. Massa llarg i massa vague en certes qüestions. Per aquest motiu, només van signar el Pacte per la Reforma Horària —que ja ha rebut el suport de 110 organismes, com ajuntaments, diputacions, patronals, sindicats, universitats i col·legis professionals— Junts pel Sí i la CUP. La resta de partits va reiterar el seu suport a l'acord, però va exigir més determinació a l'hora d'aplicar-lo.

És una llàstima, perquè les proves pilot que s'han fet demostren que el canvi és factible i permet millorar la productivitat, portar una vida més sana i conciliar millor la vida laboral i familiar. Sis empreses i 23 institucions públiques i privades han acceptat posar a prova les propostes. La seva experiència ha estat en general positiva. Amb les mesures consensuades, es discutia la manera d'aplicar-les: si es feia en forma de moment zero, és a dir, totes les mesures alhora a partir d'un moment, o s'optava per una implantació en cascada. Però sembla que hi ha altres prioritats.