El Rei: “Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat”

Quatre dècades després de les primeres eleccions generals, que van inscriure el país en la democràcia i el progrés, Espanya afronta nous desafiaments. Davant d'ells, el Rei ha fet una crida avui dimecres a preservar “el bé més preuat” que va portar aquell 15 de juliol del 1977 a través de l'aprovació de la Constitució: “La convivència”. Per això, en una clara al·lusió a possibles reformes, ha advertit que “cap camí que emprengui la nostra democràcia no pot –ni ha de– conduir a una ruptura de la convivència”.

En la seva intervenció a l'hemicicle del Congrés dels Diputats, durant la sessió solemne de les Corts Generals amb motiu del 40è aniversari d'aquelles eleccions, el cap de l'Estat ha assegurat que la millor protecció de la convivència són “les normes que l'emparen”. En un context en el qual Espanya viu un embat independentista que intenta trencar la legalitat, el Rei ha recordat que “el respecte a aquestes normes, en democràcia, no és una amenaça o un advertiment per als ciutadans, sinó una defensa dels seus drets”.

“Perquè dins de la llei és on agafen vigència els principis democràtics, on s'han de canalitzar els antagonismes i resoldre els desacords i les diferències, mitjançant el diàleg, mitjançant el debat”, ha emfatitzat. “Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat”, ha afirmat. “Només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, si no hi ha cap remei, la negació mateixa de la llibertat”, ha afegit.

El Rei ha destacat el camí unit i en una mateixa direcció emprès pel poble espanyol el 15-J “cap a la reconciliació nacional”, cap a “la construcció del gran projecte de l'Espanya democràtica i constitucional” i “cap a l'afirmació de la nostra unitat nacional assumint la diversitat territorial d'Espanya”. En aquest sentit, ha subratllat que “la Constitució va proclamar la seva voluntat de protegir tots els pobles d'Espanya, en l'exercici de les seves cultures i tradicions, de les seves llengües i les seves institucions”.

Felip VI, que ha citat en el seu discurs Emilio Castelar, Antonio Cánovas, Cervantes i Antonio Machado, també ha tingut paraules per al seu pare, Joan Carles I, a qui ha retut "homenatge, gratitud i admiració", juntament amb “aquella generació que va obrir el camí de la nostra democràcia”. Així mateix, ha volgut recordar "amb el màxim afecte i respecte" les víctimes del terrorisme i les seves famílies, així com els qui "s'han dedicat i lliurat a combatre'l".

Ha estès aquesta gratitud als diputats i senadors escollits aquell 15 de juny, que van tenir, ha assenyalat, la "responsabilitat històrica" de donar la resposta política als errors del passat i superar les diferències entre "els espanyols convençuts que la Guerra Civil i la dictadura eren, com es va afirmar llavors en aquestes Cambres, una immensa tragèdia sobre la qual no calia fundar l'esdevenir d'Espanya".

Èxit col·lectiu

Però el Rei no ha oblidat que aquells actors parlamentaris "no van estar sols". "Els van acompanyar els líders intel·lectuals, culturals, empresarials i socials de l'Espanya d'aquell temps, en el qual també els mitjans de comunicació van exercir una funció molt rellevant i necessària".

Abans de la seva al·locució, acompanyat de la Reina, ha estat rebut a la porta dels Lleons pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i els del Congrés i el Senat, Ana Pastor i Pío García Escudero. Ha saludat els diputats i senadors constituents a l'escala i després, al Saló dels Passos Perduts, ha presidit el lliurament de distincions als diputats i senadors constituents. Hi han acudit 81 en total, alguns d'ells representats pels seus familiars. Entre ells, una neta de Dolores Ibarruri, Pasionaria. No ha estat possible establir contacte amb cap familiar del poeta Rafael Alberti, que juntament amb Pasionaria, va ser diputat del PCE.

La presidenta del Congrés, que ha precedit el Rei en les seves paraules, ha destacat el paper d'"agent i marc" de la Monarquia parlamentària en el sistema de llibertats i ha agraït al cap de l'Estat que presidís l'acte, en el qual també ha volgut retre homenatge a Joan Carles I, "el nom del qual en la història no es podrà desvincular mai de la paraula democràcia".

Pastor ha volgut també valorar la feina "dels qui van veure en la política un instrument per portar Espanya a la reconciliació i al progrés. "Són un mirall en el qual ens hem de mirar tots els que treballem avui al si de les institucions".

Després dels discursos, els Reis, acompanyats de Pastor i les principals autoritats, s'han dirigit a un edifici parlamentari situat a l'altre costat de la Carrera de San Jerónimo per inaugurar l'exposició Parla, poble, parla sobre els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques.