El futbol català d’elit recupera l’esplendor

El futbol professional català s'ha revitalitzat amb l'ascens del Girona i del Barça B. Hi haurà tres equips catalans a Primera, una situació que no es donava des de la temporada 2006-2007, i tres més a Segona A. El Girona acompanyarà el Barça i l'Espanyol, i el filial blaugrana competirà amb el Reus i el Nàstic, l'últim que va acompanyar els blanc-i-blaus i els culers en l'elit. El van precedir l'Europa, que va estrenar el campionat de lliga, el Lleida, el Comtal i el Sabadell, el tercer equip per història.

Girona era l'única capital de província que no havia tingut representació en la màxima categoria. El Nàstic, en canvi, hi va jugar quatre temporades en dues etapes. Entre el 1947 i el 1950 fins i tot va intimidar els equips grans. El desembre del 1947 es va inaugurar Chamartín. Encara feia olor de nou quan el Nàstic es va convertir en el primer equip que va guanyar al feu madridista. Encara avui és l'únic que ha debutat amb victòria al rebatejat Santiago Bernabéu. Més de 50 anys després, l'equip grana va tornar a l'elit el 2006. Va ser un somni d'una temporada. Una dècada després, l'equip que entrenarà Lluís Carreras s'ha assentat a La Lliga 1|2|3 després d'uns anys a Segona B. “Començarem amb les màximes aspiracions; només som a un pas de Primera i l'objectiu és tornar-hi", assegura Emilio Viqueira, director esportiu del Nàstic. Ja no existeix la urgència de vendre que existia fa uns anys perquè el deute s'ha reduït en 3,2 milions.

El Lleida i el Camp Nou

El Lleida també va representar el futbol català a Primera en dues etapes. El 1950 va agafar el relleu del Nàstic, però no va poder allargar la seva estada. Va passar el mateix en la temporada 1993-1994, tot i que les sensacions d'aquesta temporada encara perduren. El conjunt de Mané va vèncer per 0-1 al Camp Nou i va tombar el Madrid al seu estadi, una derrota que va convertir el vestidor blanc en un polvorí i va derivar en la destitució de Benito Floro. El Lleida va ser un equip de capítols però no de novel·la, i va baixar. Amb l'arribada del nou mil·lenni, es va consumar el descens a Segona B, el seu hàbitat des del 2006. L'equip ha viscut una doble lluita, a la gespa i als despatxos, i ara busca solidesa després de refundar-se en el Club Esportiu Lleida. El president des de llavors, Albert Esteve, advoca per un projecte a llarg termini i viable que porti a Lleida la paraula màgica: estabilitat. “El nostre projecte ha de ser sòlid per si s'aconsegueix l'ascens, perquè el futbol professional t'exigeix estructuració i previsió”, assegura Esteve.

També a Segona B, el Sabadell viu entre l'orgull d'haver estat catorze temporades a Primera, la malenconia per com de lluny queden aquells temps i la preocupació econòmica. És el tercer equip català per història, perquè entre el 1943 i el 1988 va acumular 14 temporades en les seves quatre etapes a Primera, tot i que de l'última ja fa gairebé 30 anys. A la retina dels seguidors queda un quart lloc el 1969, que li va donar un bitllet per a la Copa de Fires i èpiques victòries contra el Madrid i el Barça. Des que va perdre la categoria, la discontinuïtat ha marcat la trajectòria del club de la Nova Creu Alta. Els ascensos i descensos entre Tercera, Segona B i Segona reflecteixen la inestabilitat econòmica de la institució. La directiva del conjunt arlequinat, a Segona B des del 2015, ha tornat a canviar de cara els últims dies amb l'entrada en escena d'Esteve Calzada. El fundador i CEO de l'agència Prime Time Sport lidera un grup inversor que ha adquirit el 67% de les accions del club. “Volem consolidar el Sabadell com un dels equips capdavanters de La Lliga 1|2|3”, afirma l'exdirector de màrqueting del Barça. La recepta de Calzada té dos ingredients: coneixement futbolístic i solidesa financera.

Apartat de les altes esferes hi ha l'Europa. L'equip del barri de Gràcia té l'honor d'haver estat un dels deu fundadors del campionat de Lliga. Va aguantar tres temporades a Primera, entre el 1928 i el 1931. Gairebé 90 anys després, les imatges en blanc i negre d'aquells anys encara brillen a les oficines del club. "Aquestes fotografies i tots els records tenen un gran valor sentimental", rememora Víctor Martínez, president del club. “El passat és molt bonic, però no en podem viure, hem de mirar cap endavant”. Per fer-ho, el futbol base és la seva fórmula. La professionalització va marginar un equip que no trepitja la Segona Divisió des del 1968 i que fins i tot es va veure relegat al futbol territorial el 2004. Les urgències no han precipitat els esdeveniments al Nou Sardenya, malgrat jugar a Tercera les últimes 11 temporades. La filosofia de club, un fort vincle amb l'afició i el futbol base com a única opció, són els senyals d'identitat d'una entitat que recorda amb un somriure aquells anys meravellosos.

El cas del filial blaugrana

Un capítol a banda és la presència a Primera del Comtal, en el seu moment exfilial blaugrana. Quatre anys abans del seu ascens definitiu el 1956, es va guanyar la plaça a Primera amb el nom d'Espanya Industrial, però no va voler renunciar a la tutela barcelonista i es va mantenir a Segona. La desvinculació del Barça i el canvi de nom van arribar al mateix temps. L'Espanya Industrial era una fàbrica tèxtil i no estaven permesos els noms empresarials. Les dues argúcies li van permetre, aquesta vegada sí, ascendir, i arreplegar un punt davant del seu germà gran a les Corts. Joaquín Basora va marcar set gols en aquella temporada que recorda com un miratge. “No teníem gaire il·lusió per quedar-nos perquè sabíem que no trigaríem a baixar”, explica amb la veu trencada. Basora va començar la seva carrera al Barça, però es va lesionar i va debutar com a professional a l'Espanya Industrial. “Hi havia bones relacions pel que fa a traspassos de jugadors perquè al Barça li interessava que fóssim com el seu equip suplent”, explica l'exdavanter.

La desvinculació va refredar les relacions. Basora sosté que ni al Barça ni a la directiva del Comtal els interessava ser a Primera. Malgrat tot, l'equip d'escut i samarreta blanc-i-blava va acabar el curs en última posició però a només un punt de la salvació. El 1970, lluny ja d'aquella fita històrica, es va fusionar amb l'Atlètic Catalunya per formar el que avui és el Barça B, que acaba d'ascendir a La Lliga 1|2|3.

El filial blaugrana és un dels sis participants del bon moment del futbol català. “Hi ha un teixit associatiu de més de 150.000 federats que formen la base piramidal del que es veu en el futbol professional”, sosté Oriol Camacho, secretari general de la Federació Catalana de Futbol. El punt àlgid va ser el 1948, amb fins a quatre equips a la màxima categoria. La temporada vinent seran tres a Primera, mentre que el Nàstic, el Reus i el Barça B conformen la segona fila en el futbol professional català a Segona A. Sis llicències que fan que el futbol català visqui un moment pròsper en el terreny esportiu.