El carreró d’Iniesta

Andrés Iniesta ha començat les vacances familiars després d'atendre uns compromisos comercials a Kuwait i la Xina. Passarà uns dies a Fuentealbilla, no anirà al casament de Messi i se l'espera al seu campus de Tordera, que en aquesta quarta edició presenta una novetat interessant, l'Iniesta's Methodology, un programa d'entrenament dirigit pel seu amic i fisioterapeuta Emili Ricart. No s'avorreix amb la rutina, sinó que és una persona de costums i es recrea amb les coses que li són conegudes i li donen seguretat, sempre casolà, aferrat als seus pares, la seva dona, Anna, als seus fills, Valeria, Paolo Andrea i Siena, i també al seu Barça.

Más información

Iniesta: “Mai seré al Barça només per ser-hi”

Futur sota sospita al Camp Nou

Mai se l'ha vist jugar en un equip que no sigui el blaugrana des que el 1996, amb 12 anys, va arribar a la Masia. La temporada passada, no obstant això, va tenir massa temps per pensar i sospesar el seu futur, fins al punt que s'ha donat un any de termini, fins que finalitza el seu contracte el 2018, per decidir si continua o se'n va del Camp Nou. Una sensació nova per a un jugador que sempre delegava en el seu agent Ramon Sostres perquè s'ho manegués per renovar pel Barça en les situacions més complexes, fins i tot perdent diners, com quan les ofertes arribaven del Madrid. "Arregla-ho com sigui perquè pugui seguir al Camp Nou”, ordenava llavors Iniesta a Sostres.

La situació ha canviat aquest 2017 i Andrés, després de 630 partits i 30 títols des del seu debut el 2002, ha manat parar, escèptic amb l'oferta del club per continuar en les mateixes condicions més o menys fins al 2020, expectant amb la proposta d'Ernesto Valverde, amb ganes de recuperar el protagonisme perdut el 2016-2017, sempre atrapat entre Xavi i Messi, com va passar amb l'elecció de la Pilota d'Or del 2010. A Xavi, prescindible en la selecció des del Brasil i confós amb Iniesta per un dels ajudants del Tata Martino, li va valer la pena quedar-se un any més del previst abans de viatjar a Qatar perquè va guanyar el triplet amb Luis Enrique. I Messi farà el que li doni la gana al Camp Nou.

La renovació del 10 es dona com a tancada i tindrà la durada precisa perquè el jugador pugui acomiadar-se del futbol amb la samarreta del Newell's. Messi s'ha guanyat ser l'amo i senyor del Barça. El club invertirà la seva fortuna perquè el de Rosario segueixi fins al 2021 o el 2022 després de millorar els acords amb els seus companys Luis Suárez i Neymar. Iniesta va pensar que si li oferien ampliar també el seu contracte era per millorar els seus ingressos i es va equivocar, circumstància que el va convidar a pensar sobre la seva situació, de nou situat a mig camí entre el trident i els defenses que pressionen, com Piqué, o el migcampista Busquets. Amb 33 anys, el manxec ha decidit no signar i esperar, una espera respectada pel Barça.

“L'Andrés s'ha guanyat el dret a decidir”, defensen a la junta del Barça. Encara que a la directiva li interessa reduir la massa salarial, la proposta de renovació eximeix el president, Josep Maria Bartomeu, de donar més explicacions mentre el futbolista es planteja per primera vegada si li surt més a compte acceptar a partir del 2018 la possibilitat de jugar a Amèrica o Àsia, mai a Europa per no competir amb el Barça. No és una qüestió només de diners sinó d'autoestima, convençut que si el cos el respecta pot aspirar a un contracte millor, dins o fora del Camp Nou. I és que Iniesta ha viscut espantat des de l'octubre, quan es va retirar de Mestalla amb llàgrimes als ulls.

El volant va encadenar un rosari de lesions de genoll i musculars que el van portar a ser el jugador número 13 en el còmput de minuts disputats entre els futbolistes de Luis Enrique. Fins i tot pot ser que l'entrenador s'excedís en la seva obstinació per protegir Iniesta. Lucho va cuidar molt Iniesta i el va reservar sempre per als partits sagrats, com els de la Champions. I al volant li va costar trobar la forma, superar les molèsties musculars, entendre alguna substitució, tenir continuïtat —enguany no ha disputat més de 23 partits de Lliga. No sempre s'ha sentit a gust al camp i la seva condició de primer capità de la plantilla ha estat qüestionada cada vegada que ha irromput Piqué.

Els greuges del central contrasten amb els silencis dels representants del vestidor escollits pels jugadors —la comissió la completen Messi, Mascherano, Busquets—-, com si Iniesta fos el portaveu dels muts en un club sense lideratge i carisma com és avui el Barça. El volant de Fuentealbilla vol saber quin paper juga al camerino i al camp, a l'equip i al club, i per aquest motiu vol preguntar a Valverde. I tot i que no ha transcendit el dia de la xerrada ni el contingut, s'ha sabut que l'entrenador compta amb Iniesta. Res de nou si es té en compte que es manté com a titular a la selecció espanyola, camí del Mundial de Rússia.

El manxec és conscient, en qualsevol cas, que Isco, Silva, i fins i tot Asensio empenyen a la Roja, i també que el Barça vol fitxar un volant, si pot ser Verrati, el mateix que, segons li va dir Matuidi a Iniesta, serà el seu substitut al Camp Nou. No serà fàcil fer-se un lloc en un equip que pot arribar a tenir una dotzena de migcampistes (Busquets, Rakitic, André Gomes, Arda Turan, Denis Suárez, Rafinha, Sergi Roberto, Aleñá, Samper i fins i tot Mascherano). Passa que als fitxatges no els resulta fàcil competir amb els veterans per més que l'equip envelleixi: només quatre dels últims 15 fitxatges que s'han fet des del 2014 s'han consolidat: Ter Stegen, Rakitic, Luis Suárez i Umtiti.

A Iniesta sempre li ha costat que li fessin cas per més que li dediquessin els millors elogis; n'hi ha prou amb recordar que va ser suplent a la final de París 2006. Ja se sap que l'equip juga tranquil i el joc flueix quan el manxec hi és, i Messi agraeix la seva presència amb la mateixa determinació que ho feia Ronaldinho. Tot sembla més fàcil i natural, i també més artístic, amb la seguretat que desprèn Iniesta. Cap futbolista interposa millor el cos entre la pilota i el rival, juga d'una manera tan elegant sense aparent esforç ni rapidesa, ni fa assistències tan precises com el 8. No vol claudicar ni tampoc pretén que se'l tracti com si fos una relíquia del Barça.

De vegades excessivament turmentat, necessita sentir-se estimat per no somatitzar els conflictes, ni que sigui amb un gest, cosa que de vegades resulta difícil en un club últimament tan empresarial com el Barça. Agraeix que l'aplaudeixin als diferents estadis de la Lliga i de la Champions, a excepció de San Mamés. No vol, no obstant això, que cada ovació sembli un comiat, ara que alguns li veuen cara de prejubilat, com si no hagués participat en la remuntada contra el PSG. L'afecte funciona com a força motriu per a un jugador silenciós, incapaç de donar to i volum a les seves jugades i a gols únics i singulars com el de Stamford Bridge amb el Barça o a Johannesburg per a Espanya.

Malgrat la seva regularitat i fiabilitat, Iniesta sempre ha donat fe de vida a partir de l'excepcionalitat. "M'agradaria valorar moltes situacions per prendre la decisió més honesta i la millor per a tothom", ha dit sobre el seu futur. "Haig de valorar la proposta del club, la meva sensació personal i esportiva, veure com es mourà tot l'any que ve amb tanta gent nova", afegeix. "Estic tranquil i em sento feliç. Si tinc la sort que les lesions em respectin em veig competint al màxim nivell. Em conec". No serà fàcil encaixar les peces, ni per al club ni per al jugador, ni tampoc assumir la situació per al pare, José Antonio, ara mateix dedicat a l'empresa i especialment als Cellers de Fuentealbilla.

Iniesta no vol ser una molèstia ni un amulet, sinó sentir-se útil i seguir sent el símbol d'una manera d'entendre i viure el futbol que no té edat, fins i tot sent un manxec que viu a Catalunya, juga al Camp Nou i se sent el més espanyol dels internacionals del Barça. El repte segueix sent el de sempre: sortir del carreró on s'ha ficat des que va marxar de Castella-la Manxa, igual que una cadernera s'escapa de la gàbia sense que ningú sàpiga com, feliç a Barcelona o a la Xina.